Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 18:
La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de [[1957]]<ref name="boe2">{{ref-publicació |article=Ley 20/7/1957 sobre Ordenación de las Enseñanzas Técnicas |publicació=[[Butlletí Oficial de l'Estat]] | llengua=castellà |data=22 juliol 1957}}</ref>
va assimilar les escoles de facultatius de mines a escoles de tècnics de grau mitjà i l'escola passà a denominar-se «Escola de Pèrits de Mines i Fàbriques Metal·lúrgiques i Mineral·lúrgiques». Aquest canvi legal, que es va començar a aplicar el [[1960]], propicià de facto la independència de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.<ref name="EEIMM"/>
Com a conseqüència, el [[1964]] l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Fruit de l'augment d'activitat lectiva s'incorporaren nous professors entre els quals [[Valentí Masachs i Alavedra|Valentí Masachs]]. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat, a partir del curs [[1960|1960-61]] s'ocupà també una petita part de l'edifici del [[Sindicat Vertical]] a [[Manresa]], segons sembla facilitat pel professor de dibuix d'aquell moment Fernando Hurtado.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines (1942-1992)
La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins al moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis.<ref name=":0" />
| |||