L'Estatut de [[Guernica]], aprovat en [[Referèndums a Espanya|referèndum]] el [[25 d'octubre]] de [[1979]],<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/buscar/pdf/1979/BOE-A-1979-30177-consolidado.pdf |títol=Ley Orgánica 3/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía para el País Vasco |consulta=2/11/2013 |obra= |editor=BOE |data=22/12/1979 |llengua=castellà}}</ref> amb una abstenció de més del 40% del cens electoral, estableix un sistema de govern parlamentari, en el qual el [[lehendakari]] ha de rebre la confiança del Parlament Basc. Triat per sufragi universal i integrat per 75 diputats (25 per cadascun dels tres [[Territori històric|Territoris Històrics]]). El que fa a l'Estatut d'Autonomia del País Basc diferent dels altres no és el nombre de les competències transferides -o que es poden transferir, car el procés encara no ha estat completat- sinó el fet que, alhora que en l'ordenament constitucional, l'autonomia basca es fonamenta en la [[Furs|foralitat històrica]], reconeguda en la Constitució espanyola. A partir d'aquest supòsit, el País Basc, a més de rebre competències plenes sobre educació, obté un procediment de finançament exclusiu basat en una actualització dels [[Concert econòmic|Concerts Econòmic]]s establerts després de l'abolició dels Furs en 1876, que es mantenien a [[Àlaba]] i [[Navarra]] però havien estat derogats a [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] pel règim franquista en finalitzar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Igualment, l'Estatut permet la formació d'un cos de policia pròpi, l'[[Ertzaintza]], amb vocació de policia integral i desplegada per tot el territori. Finalment, és també una certa visió de la foralitat la que duu a constituir una organització territorial especial, en la qual les Diputacions Forals tenen tantes atribucions que entren de vegades en conflicte amb el [[Govern Basc]].
