Controvèrsia sobre l'elaboració del foie gras: diferència entre les revisions

m
Plantilla
m (Minúscules)
m (Plantilla)
A l'[[antic Egipte]] s'han trobat els [[Pintura al fresc|frescos]] [[Sepulcre|sepulcrals]] de [[Mil·lenni IV aC|4.500 aC]] a [[Saqqara|Saqqarah]], en els quals veiem com els egipcis alimentaven forçadament diverses espècies d'aus [[Palmipeda|palmípedes]], incloses les oques, amb una massa de pa bullida.<ref>{{Ref-web|títol=Salle 5 - Vitrine 4 ² : Les Peintures du Mastaba de Metchetchi - 35. De la suralimentation forcée ... - EgyptoMusée - Le blog de Richard LEJEUNE|url=http://egyptomusee.over-blog.com/article-salle-5-vitrine-4-les-peintures-du-mastaba-de-metchetchi-35-de-la-suralimentation-forcee-102289614.html|consulta=2020-08-24|llengua=fr|nom=Richard|cognom=Lejeune|data=}}</ref> L'alimentació forçada tenia com a objectiu obtenir animals molt grassos, que després eren rostits a l'aire lliure. Segons les dades conegudes, els òrgans de les aus: [[cor]], [[pedrer]] i fetge eren substituïts al cos de les aus. Més tard la pràctica es va estendre per tota la regió mediterrània. El poeta grec [[Chatino de la Sierra|Cratinos]] ho evoca al [[segle V aC]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Siren Feasts: A History of Food and Gastronomy in Greece|url=https://books.google.es/books?id=I4UeyRkqgvQC&pg=PA64&dq=Cratinus+foie+gras&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwja8-i7p7TrAhXtyYUKHSfKBa0Q6AEwAXoECAQQAg#v=onepage&q=Cratinus%20foie%20gras&f=false|editorial=Routledge|data=2013-04-15|isbn=978-1-134-96985-2|llengua=en|nom=Andrew|cognom=Dalby|pàgines=64}}</ref>
 
La pràctica va continuar sota l'[[Imperi Romà]]. [[Plini el Vell]] evoca l'alimentació forçada de les oques amb [[Figa|figues]] seques,<ref>{{Ref-publicació|article=Alternate fortunes? The role of domestic ducks and geese from Roman to Medieval times in Britain|url=http://www.vml.de/d/inhalt.php?ISBN=978-3-89646-618-1&ISSN=1611-7484&qseite=/d/jb.php#B|publicació=Documenta Archaeobiologiae|data=2005|issn=1611-7484|pàgines=249–258|volum=III|llengua=en|nom=U.|cognom=Albarella}}</ref> mentre que [[Marc Porci Cató Censorí|Cato el Vell]] a [[D'agricolia|d'Agricolia]] descriu l'alimentació forçada de gallines i oques amb massa de flors de farina humida.<ref>{{Ref-llibre|títol=Offal: A Global History|url=https://books.google.es/books?id=mz9r_eg3LDoC&pg=PA10&dq=Cato+the+Elder+feeding+goose&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwimqs_0qbTrAhWR4YUKHVSXCQUQ6AEwAHoECAUQAg#v=onepage&q=Cato%20the%20Elder%20feeding%20goose&f=false|editorial=Reaktion Books|data=2013-06-01|isbn=978-1-78023-134-1|llengua=en|nom=Nina|cognom=Edwards|pàgines=10}}</ref> Al {{segle |IV}}, ''[[De re coquinaria]]'' d'[[Marc Gavi Apici]] va produir la seva primera recepta de foie gras. El fetge produït es va anomenar ''Jecur ficatum'', que es tradueix literalment com a "fetge de figa".<ref>{{Ref-llibre|títol=Cooks & Other People: Proceedings of the Oxford Symposium on Food and Cookery, 1995|url=https://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=lpOqTUucwhUC&oi=fnd&pg=PA111&dq=+ficatum+apicius&ots=ZdfSmZboe4&sig=Xlqc36gj3SzeuB3yRTMl9-WnlV4&redir_esc=y#v=onepage&q=ficatum%20apicius&f=false|editorial=Oxford Symposium|data=1996|isbn=978-0-907325-72-7|llengua=en|nom=Harlan|cognom=Walker|pàgines=112}}</ref> Els antics conservaven només el terme ''ficatum'' o figa pel seu nom, que va donar la forma ''figido'' al segle VIII, després ''fedie'', ''feie'' al s. XII i finalment "fetge". El terme ''jecur'' va desaparèixer gradualment i el terme f''icatum'' es fa utilitzar per l'òrgan que es reconeixeria com a "''figido''" en el segle VIII, per arribar a "''fedie''" o "''feie''" en el XII, i finalment ''foie'' en francès, ''fegato'' en italià, ''higado'' en espanyol, i ''fetge'' en català.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=The past, present and future of force-feeding and “foie gras” production|url=https://www.cambridge.org/core/journals/world-s-poultry-science-journal/article/past-present-and-future-of-forcefeeding-and-foie-gras-production/EE092554707E59632C6349C04EE73FE4|publicació=World's Poultry Science Journal|data=2004/06|issn=1743-4777|pàgines=211|volum=60|exemplar=2|doi=10.1079/WPS200314|llengua=en|nom=D.|cognom=Guémené|nom2=G.|cognom2=Guy}}</ref>
 
La pràctica va continuar després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|caiguda de l'Imperi Romà]]. A l'[[Alta edat mitjana|Alta Edat Mitjana]] i donada l'escassetat de productes làctics, des del segle VIII, els agricultors més importants van mantenir ramats d'oca de certa mida.<ref>{{Ref-llibre|títol=Daily Life in the World of Charlemagne|url=https://books.google.es/books?id=ffGjKJ2Rg8IC&pg=PA173&dq=charlemagne+geese&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiEwKT6mLbrAhU78uAKHZCeAegQ6AEwAHoECAMQAg#v=onepage&q=charlemagne%20geese&f=false|editorial=University of Pennsylvania Press|data=1978|isbn=978-0-8122-1096-5|llengua=en|nom=Pierre|cognom=Riche|cognom2=Rich&|nom3=Pierre|cognom3=Riché|pàgines=173}}</ref> A l'edicte de [[Carlemany|Carlemany d]]<nowiki/>e ''De Villis'', es considera que el número adequat per a grans explotacions és de 100 pollastres i 30 oques, i 50 gallines i 12 oques a les més petites.<ref>{{Ref-publicació|article=Goose husbandry in Medieval England, and the problem of ageing goose bones (in special issue: Proceedings of the 4th Meeting of the ICAZ Bird Working Group Kraków, Poland, 11-15 September, 2001)|url=https://eprints.soton.ac.uk/43303/|publicació=Acta Zoologica Cracoviensia|data=2002|issn=0065-1710|pàgines=39–54|volum=45|nom=Dale|cognom=Serjeantson}}</ref>
2.698.652

modificacions