Plaça del Rei: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilles
Línia 13:
L'any 1945, aprofitant les obres de condicionament, es van iniciar els treballs arqueològics al carrer dels Comtes. Sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere es realitzà unes excavacions amb l'objectiu de localitzar les restes de la basílica paleocristiana de Barcelona.
 
Els primers sondatges arqueològics varen ser negatius fins a una potència estratigràfica de 3,50 m. Allà, es documentaren les restes d'un edifici de tres naus separades per columnes, les quals es van interpretar com la primitiva catedral de la Santa Creu. Les columnes eren de diàmetre desigual; tres eren de pedra, una de marbre i l'altra de granit. Aquesta darrera devia sobrepassar en llargada la mida necessària i havia estat enfonsada en el paviment; la de marbre tenia la part inferior estriada i estava unida a la base per un pern cilíndric de bronze. Cap de les columnes no era sencera i els capitells mancaven. Un capitell trobat isoladament i que per l'estil podia ésser atribuït al {{segle |IV}}, serví de model per a la reconstrucció d'una columna amb la base i el capitell corresponents.
 
Des d'un inici, l'existència dels murs que travessaven les naus i els fonaments d'edificis superiors feien confusa l'observació de les restes basilicals.
Línia 19:
Aquest edifici de tres naus, que havia estat considerat com la basílica paleocristiana de Barcelona, fou reinterpretat per part dels arqueòlegs Charles Bonnet i Julia Beltrán de Heredia que marcaven la basílica sota la catedral actual, tractant-se, l'edifici que ens ocupa de l'aula episcopal.
 
La hipòtesi mantinguda durant anys presenta nombrosos arguments en contra: l'orientació nord-sud no és la idònia per a una catedral; la irregularitat de les naus no és apropiada per a una organització amb altar central; la posició i les dimensions del baptisteri no són coincidents amb les de la suposada basílica; no existeix una entrada axial amb l'edifici baptismal, l'única porta de comunicació documentada és secundària; la seqüència constructiva d'aquest edifici en relació amb la paret del baptisteri –que serveix de mitgera- indica clarament que es tracta d'un cos posterior; la seva cronologia ({{segle |V}}) invalida totalment que es tracti de la primera basílica vinculada a un baptisteri del {{segle|IV}}. La basílica paleocristiana s'ha de situar sota la catedral romànica i l'actual catedral gòtica. L'absència d'excavacions arqueològiques impedeix constatar-ho, encara que la continuïtat del lloc de culte, la posició del baptisteri i l'existència d'una porta al mur sud-est de l'edifici baptismal, permeten hipotetitzar una basílica de dimensions coincidents amb les del baptisteri.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|823}}</ref>
 
=== 1954 ===