Skopje: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Plantilles
Línia 6:
== Història ==
[[Fitxer:Stone Bridge at Night 01.jpg|miniatura|esquerra|Vista del riu Vardar i el Pont de Fusta de nit.]]
Skopje (en llatí '''Scupi''', en grec Σκοῦποι) va ser fundada en el {{segle|III|-|s}} sobre el riu [[Vardar]] (antic Axio), pels [[dàrdans]], un poble que vivia fora de les fronteres del [[regne de Macedònia]]. Fou una fortalesa frontera dels il·liris amb Macedònia que estava situada a poc distància al nord-oest de la moderna ciutat on ara hi ha els pobles de Bardovac o Zlokučani, amb el nom de Skupi. Al segle I aC fou capital de la província de [[Dardània]] i va restar una ciutat romana important (amb el nom llatinitzat de ''Scupi'' o ''Scopi'') en l'època [[Imperi Romà|imperial]]. En època romana d'Orient va ser destruïda per un [[terratrèmol]] l'any [[518]], just després de ser atacada per tribus bàrbares, i es va reconstruir a una certa distància, a la vora del riu Vardar, amb el nom de ''Justiniana Prima''. D'aquesta època és el monumental aqüeducte que abastia d'aigua a la ciutat. Bisbes de ''Scupi'' són coneguts entre els segles [[segle IV|IV]] i [[segle VI|VI]]. Es conserven runes d'una instal·lació termal i d'un teatre, d'una basílica episcopal i d'un cementiri, i sobretot de les muralles. Els eslaus li van donar el nom de Skopje i els romans d'Orient li deien Skopia. Els eslaus, arribats a la zona al {{segle |VI}}, van dominar per un temps la ciutat al final del segle VII, però els romans d'Orient la van recuperar.
 
Vers el [[980]], els romans d'Orient foren derrotats al pas de les muntanyes [[Haemos]] pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del {{segle|XI}}, [[Basili II (emperador)|Basili II]] va derrotar completament als búlgars a la vora de Skopia. Els búlgars es van revoltar el [[1040]] i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el [[1071]], altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, van fracassar igualment. El [[1198]], restaurat l'estat búlgar, Skopia en va passar a formar part, i la van conservar fins al [[1277]]. En aquest any va passar als romans d'Orient sota [[Miquel VIII Paleòleg]], però el serbis la van ocupar el [[1282]] fins al [[1355]]. Des del [[1346]] va ser capital de la Gran Sèrbia d'[[Esteve Dušan]]. A la seva mort el [[1355]] va passar a [[Vukašin Mrnjavčević]] i al seu fill Marco Kraleviti ([[1356]]-[[1389]]). El [[1389]]<ref>L'Enciclopèdia de l'Islam diu que fou a començaments del 1392 potser el 6 de gener</ref> va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom [[turc]] ''Üsküb'' ('''Uskub''') o ''Uskup'' durant el mig mil·lenni de domini otomà.