Atanagild: diferència entre les revisions

BizanciL'[[Imperi Romà d'Orient]] va buscar nous aliats. Conseqüència del canvi de situació seria que els romans d'Orient requeririen altres aliats a la zona. Naturalment coneixien la situació a [[Còrdova]], rebel als visigots, i s'establiria una aliança estratègica; Còrdova al seu torn passava a estar interessada en una aliança amb Bizanciels romans d'Orient, car el seu probable antic aliat, Atanagild, era ara rei i com a tal li correspondria (més tard o però aviat) intentar la submissió de la ciutat i el territori rebel. Probablement els romans d'Orient no van intentar conquistar Còrdova, que ja havia donat mostres de la seva resolució derrotant a les tropes d'Àquila I, sinó simplement aliar-se al govern territorial, i situar-lo en la seva àrea d'influència, o vincular-lo a l'estil dels [[Laz]] del [[Caucas]].

Contra aquesta data tampoc juga el fet que el [[599]], al perdre Recared alguns territoris, i sol·licitar per mediació del Papa una còpia del tractat (l'exemplar dels visigots s'hauria perdut i l'exemplar imperial se suposa destruït en un incendi accidental segurament el [[564]] o el [[565]]), el Papa li respongué que desistís d'això, ja que, en cas d'aparèixer el tractat, fins i tot amb les presumptes conquistes romanes d'Orient, el regne visigot resultaria perjudicat. Com sabem que Leovigildo havia recobrat tota o part de la regió de l'Estret (amb Asidona), les regions pròximes a Màlaga i Baza (i potser la mateixa Baza) i probablement el territori entre Baza i Màlaga, les regions ocupades pels romans d'Orient se situarien bé a la zona costanera entre Màlaga i Cartagena o bé a la zona de l'Estret, i per tant un tractat signat cap al 560 hauria cedit als romans d'Orient les regions entre Gades i Cartagena, i en cas d'haver estat signat cap al 551 els hauria cedit una zona concreta, per exemple tota la Bètica, en els dos casos territoris majors dels quals fins i tot quedaven aen poder dedels Bizanciromans d'Orient. solament si el tractat es va signar entre el 555 i el 565 els límits dels dominis sobre el terreny haurien de constar en un tractat i seria adequat consultar-los uns anys després, per comprovar els límits exactes.

Fixada la frontera exacta entre el Regne Visigot i la província de Spania, Còrdova (aliada formal o tàcitament aamb BizanciConstantinoble) quedava abandonada a la seva sort. És probable que intentessin que d'alguna forma seguís l'agitació, i promoguessin o recolzessin algun tipus de rebel·lió a Sevilla; en canvi no és probable que poguessin ocupar militarment la ciutat, car encara que els cordovesos havien demostrat el seu valor i coratge, i havien combatut bé contra Àquila I (i van tornar a fer-ho després contra Atanagild), no sembla que tinguessin capacitat militar per prendre una ciutat emmurallada i segurament ben defensada (uns anys després Leovigild va tardar diversos mesos a prendre-la i va haver de recórrer a un setge estricte) llevat que l'haguessin ocupat en una traïció, un cop de sort o una sorpresa inaudita, o bé haguessin comptat amb la col·laboració dels romans d'Orient.