Magnetoscopi: diferència entre les revisions

Sony va desenvolupar el BETACAM DIGITAL, que grava el vídeo amb una compressió moderada (un flux binari de 83 [[Mbit/s|Mbit]] / s (el [[flux]] per al vídeo sense comprimir és de 166 Mbit / s [[CCIR]] 601 (4: 2: 2)) que, al contrari del seu antecessor, va aconseguir fer-se un lloc en el mercat. A causa de la carestia dels nous BETACAM DIGITAL, la pròpia Sony i altres empreses han desenvolupat altres formats amb fluxos de 25 Mbit / s com DVC-PRO de Panasonic i DVCAM de Sony, que estan destinats a ENG (informatius) o DVC-PRO 50, també de Panasonic i el Digital S de JVC, que encara poden pretendre tenir característiques professionals. També Sony va treure una mena d'híbrid Analògic-Digital com és el BETACAM SX, sent molt criticat pels usuaris.

En els primers anys del [[segle XXI]], la [[Gravació magnètica digital|gravació magnètica]] de vídeo, '''els magnetoscopis''', estan tocats de mort al estar sortint al mercat tecnologies de gravació de vídeo que ja no estan basades en el fenomen del magnetisme. Sony ha desenvolupat la gravació de discs DVD de làser blau ([[Blu-ray|Blu-ray Disc]]), de molt alta capacitat, mentre que [[Panasonic]] està desenvolupant un sistema de gravació en targetes de memòria FLASH (DVC-PRO P2) similars a les utilitzades en la càmera de fotografia digital.

* VERA ([[BBC]])

* 1 "tipus B ([[Bosch]] i [[Philips]])

* 1 "tipus C ([[Sony]] i Ampex)

* [[U-matic]] (3/4 "): format d'enregistrament analògic de vídeo compost amb 2 pistes d'àudio; una de vídeo i una de control. Sistema d'enfilat de cinta en O, i d'aquí és d'on prové el seu nom.

* [[Betacam]] ([[Sony]]): format d'enregistrament analògic de vídeo per components amb 2 pistes lineals d'àudio; una de vídeo i una de timecode lineal.

* M-II ([[Panasonic]]).

* [[Betacam|Betacam SP]] ([[Sony]]): format d'enregistrament analògic de vídeo per components amb 2 pistes d'àudio; una de vídeo i una de timecode.

* D1 ([[Sony]]): Format de gravació de vídeo per components digitals 4: 2: 2

* D2 ([[Sony]] and Ampex): Format d'enregistrament digital de vídeo compost.

* D3 ([[Panasonic]])

* [[Betacam|Digital Betacam]] ([[Sony]])

* [[Betacam|Betacam IMX]] ([[Sony]])

* [[DV|DVCAM]] ([[Sony]])

* [[DV|DVCPRO]] ([[Panasonic]])

* D9 ([[JVC]])

* Professional DV ([[JVC]])

* HDCAM ([[Sony]])

* [[Betacam|HDCAM-SR]] ([[Sony]])

* D5 HD ([[Panasonic]]): format de gravació de vídeo per components digitals 4: 2: 2

* [[DV|DVCPROHD]] ([[Panasonic]])

* [[HDV]] ([[Sony]] i [[JVC]])

* [[DV|MiniDV]]

* [[Digital8]] ([[Sony]])

* [[Vídeo 2000]] ([[Philips]])

* [[Betamax]]

* [[VHS]]

* [[S-VHS]] ([[JVC]])

* [[VHS-C]] ([[JVC]])

* [[Video 8|Video8]]

* [[Hi8]]

* [[DivX]]

A començament dels [[Dècada del 1970|anys 70]] del [[segle XX]], van aparèixer els primers magnetoscopis destinats al gran públic i els vídeos domèstics o videograbadora, també coneguda com videocasetera. En alguns lloc, utilitzar la cinta en cassets s'anomena VCR (acrònim de l'anglès ''Video Cassette Recorde''r). Són petits magnetoscopis que solen incorporar un [[Sintonitzador de ràdio|sintonitzador]] de TV (per a la recepció directa de la TV) i un temporitzador programable (que permeten gravar cert canal a una hora en particular).

Les tres companyies que van llançar els seus productes al mercat no van ser capaces d'arribar a un acord sobre el format de gravació estàndard i es va produir una guerra de la qual va sortir victoriosa Matshushita ([[JVC]]) amb el seu format [[VHS]], el pitjor dels tres formats, que es va imposar al [[Betamax|Beta]] de l'empresa [[Sony]], a causa que els fabricants de magnetoscopis VHS estaven lliures de pagar la patent, de manera que el preu final sortia més rendible que els altres dos formats. El format amb més qualitat tècnica, el [[Vídeo 2000|2000]] de l'empresa neerlandesa [[Philips]], va ser el primer que va desaparèixer del mercat.

L'arribada del [[DVD]] a baix preu, juntament amb la popularització de la informàtica a principis de [[segle XXI]], han marcat la desaparició d'aquesta forma de gravació de vídeo.