Diferència entre revisions de la pàgina «Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman»

m
Tipografia
m (Manteniment de plantilles)
m (Tipografia)
L'any 1081 l'empenta del rei aragonès [[Sanç I d'Aragó i Pamplona|Sanç Ramires]] era considerable, amenaçant les fronteres de l'emirat des del nord. Per resistir-ho, al-Mútaman va comptar amb els serveis de les tropes mercenàries de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], que va rebre a més l'encàrrec de reincorporar a Saragossa els territoris orientals del seu parent Mundir, aliat d'Aragó. Els enfrontaments a la franja fronterera van ser constants, però cap va aconseguir reunificar el territori patern.
 
En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat el 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos d'[[Alfons  VI de Lleó]] a territoris de Toledo, llavors tributari d'aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.
 
El Cid seguiria al servei d'al-Mútaman fins al 1086, moment en què Saragossa [[Setge de Saraqusta (1086)|va ser assetjada]] per [[Alfons  VI de Lleó]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sobrequés i Vidal |nom=Santiago|enllaçautor=Santiago Sobrequés i Vidal |títol=Història de Catalunya | editorial=Cupsa Editorial |data=1979 |pàgines=vol.2, p.15 |isbn=8439001258 }}</ref> però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fletcher |nom=Richard |títol=El Cid |url= http://books.google.cat/books?id=O-6I1OTM28wC&pg=PA150&dq=zaragoza+1086+alfonso&hl=ca&sa=X&ei=q0v4U5DIJIKd0AXG74DoCA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=zaragoza%201086%20alfonso&f=false |llengua= castellà | editorial=Editorial NEREA |data=1999 |pàgines=150 |isbn=8489569290}}</ref> Si El Cid va trencar els llaços amb al-Mútaman o el seu hereu [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín|al-Mustaín]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, en apreciar Alfonso la utilitat d'aquest cavaller en el seu exèrcit, és quelcom que encara no s'ha esclarit en la seva totalitat.
 
El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a 1083, any en què Sanç Ramires va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus,que amenaçava Barbastre; a la zona oriental, [[Ayerbe]], [[Bolea]] i [[Arascués]], que posaven en perill a [[Osca]]; i [[Arguedas]], que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].
 
Les relacions de Saragossa amb el seu protectorat, [[València]], es van estrènyer mitjançant aliances matrimonials. Però València estava immersa en un complex joc d'aliances. Alfons  VI, utilitzant la diplomàcia, va aconseguir que el rei [[Yahya al-Qàdir|al-Qàdir]] de [[Taifa de Toledo|Toledo]] li lliurés la ciutat el 1085 a canvi de la seva ajuda per desbancar de València a Abu Bakr, cosa que va suposar, de fet, la presa de Toledo per al rei de Lleó i Castella. Així, el regne de Saragossa quedava desconnectat de la resta d'[[Al-Àndalus]] per la via tradicional que passava pel centre de la península i, des d'aquest moment, la seva comunicació es va veure restringida a la que connectava amb València costejant el llevant. L'any de la pèrdua de Toledo va ser, així mateix, el de la mort d'al-Mútaman.
 
== Matemàtiques ==
1.482.881

modificacions