Almussafes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
→Monuments: Millora d'edició. Ampliació de dades. |
||
Línia 5:
| festa_major = Del [[13 de juliol|13]] al [[16 de juliol]]
}}
'''Almussafes''' és una [[vila]] i [[municipi]] del [[País Valencià]] situat a la comarca de la [[Ribera Baixa]].<ref name="Enc">{{ref-llibre|títol=La Enciclopedia: a aouita|pàgines=468-469|lloc=Madrid|editorial=Salvat|any=2003|isbn=84-345-7465-9|capítol=Almussafes}}</ref> És seu d'un dels principals motors econòmics industrials de l'[[Àrea Metropolitana de València|àrea metropolitana de València]] i de tot el [[País Valencià]], la factoria de la multinacional automobilística [[Ford Motor Company|Ford]].<ref>{{GEC|0055387|la Ribera Baixa}}</ref>
== Geografia ==
Línia 17:
== Història ==
Encara que hi ha empremtes de població en
Fou conquerida per en [[Jaume I]] en [[1238]] i cedida als soldats de [[Montpeller]] que l'ajudaren a conquistar-la. El [[19 de maig]] de [[1252]], na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà [[Carta de poblament|carta de població]] a 20 persones d'Almussafes, sota dret [[emfiteusi|emfitèutic]], i se'n va reservar la torre, el forn i d'altres [[regalies]]. El [[17 d'abril]] de [[1281]], García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra [[carta pobla|carta de població]], establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El [[1289]] Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i altres drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins a [[1346]], quan el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i [[Pere el Cerimoniós|Pere IV]] durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Este va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el [[1352|13-07-1351]] a l'abat del [[Monestir de Santa Maria de la Valldigna|Reial Monestir de Nostra Senyora de la Valldigna]], qui el retingué durant quasi 415 anys, fins al 30-03-[[1766]], que va ser incorporada a la Corona, després d'un plet que va presentar Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l'any [[1788]] es va deslligar definitivament de la parròquia de [[Benifaió]] i es convertí en parròquia.
Línia 39:
Aquell fet va provocar una gran disminució de les terres de cultiu, ja que l'empresa ocupà 270 hectàrees, un espai equivalent a una quarta part de tot el terme municipal. Els quaranta anys que han passat i l'envelliment dels agricultors professionals ha provocat que en queden ja pocs. Encara que n'hi ha prou persones que dediquen algun temps a l'agricultura de forma secundària.
En 1951 es va constituir la
En els últims anys hem assistit a una disminució gradual dels camps de cultiu. Però al mateix temps que s'arrancaven molts camps de cítrics se'n plantaven de [[Caquier|caquis]]. Malgrat això, l'extensió de cultius del terme municipal ha entrat en una desatenció de la sisena part, quantitat que representa entre un 12 i un 13% de les 7.700 fanecades de terra<ref>{{Ref-publicació|article=|publicació=Diari Levante-EMV, domingo, 22 de enero de 2017, pàg. 38 entre les dedicades a La Ribera.|pàgines=}}</ref>
Les dades de l'última campanya hortofrutícola de Coagal –la de 2015-2016– donen les xifres següents: 5.540.444 quilograms de [[cítrics]], amb un augment molt important de la varietat
=== Factoria Ford i indústries auxiliars ===
Línia 193:
== Monuments ==
* [[Torre de Racef|Torre de Rassef]]. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d'alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
* Església de Sant Bartomeu. Barroca de [[1788]], amb interior [[Estil xorigueresc|xorrigueresc]] i apreciables pintures.
<gallery mode="packed">
| |||