Calçó: diferència entre les revisions

A la França de les acaballes del {{segle|XVIII|s}} el calçó havia esdevingut un símbol de l'aristocràcia, atès que les classes populars urbanes ja vestien pantalons llargs de tipus modern; no és casual que, en el marc de la [[Revolució Francesa]], els membres de l'esquerra popular s'autodesignessin [[sans-culottes]] (‘sense calçons').

 

 

Pels volts de [[1815]], en concloure el cicle de guerres de la Revolució i napoleòniques, es produí la síntesi que marcaria la indumentària euròpida de llavors ençà: model anglès per als homes, i francès per a les dones. Això comportà, arreu, el desplaçament dels calçons per part dels pantalons llargs, com ja s'havia produït primer a França i tot seguit a Anglaterra. Es pot dir, doncs, que l'enfonsament de l'Antic Règim comportà la fi dels calçons tradicionals. I aquest canvi vestimentari precedí i tot el de l'estructura sociopolítica: en medis urbans era un fet consumat pels volts de [[1820]], fins i tot allà on persistia l'absolutisme de base feudal. La substitució afectà també, amb ritme més lent, la versió popular dels calçons usada en medis rurals, de la qual són testimoni, per exemple, els [[Calçó de bufes|calçons de bufes]] mallorquins i els [[saragüells]] del País Valencià i les Terres de l'Ebre, que encara hi eren el vestit quaotidià en el darrer quart del {{segle|XIX}}.