Epidota: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Actualització de noms
m Actualització de noms
Etiqueta: Revertida
Línia 37:
L{{'}}'''epidota''' és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca<sub>2</sub>(Al, Fe)<sub>3</sub>(SiO<sub>4</sub>)<sub>3</sub>(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc.). Cristal·litza en el sistema [[monoclínic]] i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs, una densitat d'entre 3,2 i 3,6 g/cm³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesant, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.
 
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], l'epidota pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO<sub>4</sub> i Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: [[al·lanita|al·lanita-(Ce)]], [[al·lanita|al·lanita-(La)]], [[al·lanita|al·lanita-(Y)]], clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), [[åskagenita-(Nd)]], zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyitalyïta-(Fe2+), pumpel·lyitalyïta-(Fe3+), pumpel·lyitalyïta-(Mg), pumpel·lyitalyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyitalyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, [[vesuvianita]], wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
 
L'epidota, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.