Robert King Merton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard a partir de Wikidata
Corregits títols inventats. Ampliades publicacions i dades
Línia 5:
'''Robert King Merton''' (Filadèlfia, 1910 - Nova York, 2003) fou un sociòleg estatunidenc conegut sobretot per haver encunyat el concepte de [[profecia autocomplerta]], que assegura que si hom preveu un resultat, indirectament contribueix a la seva realització posant les condicions perquè es doni i jutjant qualsevol resultat segons aquells paràmetres (un [[biaix cognitiu]] de confirmació). També va encunyar l'[[efecte Mateu]], molt relacionat amb l'anterior.
 
Professor a la Universitat de Colúmbia i guardonat amb la Medalla Nacional de la Ciència, Morton se centrà en l'estudi dels rols socials, el seu paper dins de grups de tipologia diversa i com pot sorgir l'[[anomia]] o desviació de les normes acceptades per la comunitat. Alguna de les seves obres amb més repercussió va ser L'anàlisis'Structural estructuralAnalysis ain SociologiaSociology'',<ref>{{Ref-web|títol=R K Merton - El análisis estructural en sociología|url=https://es.scribd.com/document/94071170/R-K-Merton-El-analisis-estructural-en-sociologia|consulta=2019-05-27|llengua=es}}</ref> que el va anomenar com pare de la teoria de les funcions manifestes i latents. L'any 1939, havent finalitzat un doctorat a la [[Universitat Harvard]], va començar a donar classes a New York, a la [[Universitat de Colúmbia]] on va conèixer a [[Talcott Parsons]], company amb qui desenvoluparia la teoria sociològica [[Funcionalisme estructural|estructural-funcionalista]].
 
Amb Parsons<ref>{{Ref-web||url=https://trabajosocialunam.files.wordpress.com/2014/02/la-teorc3ada-de-parsons-y-merton.pdf|data=|pàgines=}}</ref> van analitzar la societat amb detall, parts que la integren i relacions entre elles, totes les estructures, els processos i conductes socials que es donen. L'estudi anava dirigit a persones problemàtiques, objectes de la convivència [[sociocultural]] i estava influït alhora, d'altra banda per altres teòrics com [[Paul F. Lazarsfeld]], sociòleg austríac. La teoria sociològica funcional-estructuralista ens parla resumidament de la possibilitat d'una societat que roman en el temps, de créixer d'acord amb els seus elements independents, estan aquests en equilibri. Així separa en [[Funcionalisme (sociologia)|funcionals]] o disfuncionals els actes socials, més enllà de les persones. Aquesta teoria va fer que se'l conegués com a especialista en la persuasió de masses i en els efectes del "[[Mitjà de comunicació de masses|mass media]]", mitjans de comunicació de masses, prensa escrita i digital, radio i televisió.
Línia 12:
== Publicacions ==
Altres publicacions seves són:
* 1938. "''Science, Technology and Society in Seventeenth Century England.''" ''Osiris'' 4(2):360–632.
* La sociologia del coneixement i les comunicacions per les masses.
* 1938. "''Social Structure and Anomie.''" ''American Sociological Review'' 3:672–82.
* Estudis sobre propaganda per ràdio i les comunicacions per les masses.
* 1942. "''The Normative Structure of Science''"
* Teoria i estructures socials.
* 1943. "''Studies in Radio and Film Propaganda'' (amb Paul F. Lazarsfeld)
* Teoria social i anàlisis funcional.
* 1949. "''Social Theory and Social Structure''" (revisat i ampliat el 1957 i 1968)
* La sociologia de la ciència: investigacions teòriques i empíriques.
* 1957. "''The Student Physician''"
* Ciència, tecnologia i societat en l'Anglaterra del segle XVII.
* 1965. ''On the Shoulders of Giants''
* 1969. ''Social Theory and Functional Analysis''
* 1973. "''The Sociology of Science''"
* 1976. "''Sociological Ambivalence''"
* 1985. "''George Sarton: Episodic Recollections by an Unruly Apprentice.''" ''Isis'' 76(4):470–86.
* 1985. ''On the Shoulders of Giants: A Shandean Postscript''
* 1996. ''On Social Structure and Science, edited by Piotr Sztompka''
* 2004. ''The Travels and Adventures of Serendipity: A Study in Sociological Semantics and the Sociology of Science''
 
== Referències ==