Festes de Primavera de Palafrugell: diferència entre les revisions

Després de la [[Primera Guerra Mundial]], que va suposar un període d'inestabilitat econòmica, va venir una època de prosperitat quant a l'activitat carnavalesca. Els carnavals palafrugellencs atreien gent d'arreu de la comarca i això va contribuir a engrandir la festa. Aleshores, destacaven dues sales de ball: la del [[Centre Fraternal (Palafrugell)|Fraternal]] i la del [[Cercle Mercantil (Palafrugell)|Mercantil]]. A part de ballar i fer disbauxa, s'hi llegien testaments satírics i s'elegien les noies més boniques de la vila. L'orquestra encarregada de posar música a aquests balls normalment era [[La Principal de Palafrugell]].<ref name="quaderns de palafrugell">{{ref-llibre |cognom=OLLER |nom=Oriol |editor=Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona |títol=Música i festa a Palafrugell |consulta=27 d'agost de 2012 | lloc=Palafrugell |data=de juliol de 2010 |pàgines=113-133 |col·lecció=Quaderns de Palafrugell }}</ref>

A fora, al carrer, s'hi feien desfilades de carrosses, que anaven des del carrer Pi i Margall fins al carrer de Cavallers, passant per [[Plaça Nova (Palafrugell)|plaça Nova]] i fent unes quantes voltes pel que era l'antiga muralla. De totes les comparses, el jurat n'havia de triar les millors.<ref name="abans">{{ref-llibre |cognom=Roca i Schwämmle |nom=Adrià |títol=L'Abans. Palafrugell. Recull gràfic 1870-1965 |editorial=ed. Efadós S.L. |lloc=El Papiol |data=2005 |pàgines=177-188 }}</ref>

Per immorals, els carnavals foren prohibits. Però, la gent no es resignà a perdre aquesta festa, sinó que, sota la designació de ''bailes regionales'', es continuaren fent balls de disfresses. Això, sí, sempre amb la cara descoberta i sense fer referències polítiques ni religioses.<ref name="festes de primavera vol.1">{{ref-llibre |cognom=PIERA |nom=Joan |cognom2=MOLINAS| nom2=Lluís |títol=Carnaval de Carnavals. Recull històric de les Festes de Primavera de Palafrugell. Primer volum, de 1963 a 1972 | lloc=Palafrugell |data=1997 }}</ref>

Un cop aconseguit el permís del governador civil (tràmit que no va ser senzill), el 1963 naixien les Festes de Primavera, amb els ''carroussels'' i els balls que havien fet famosos els carnavals palafrugellencs.<ref name="crònica segle">{{ref-llibre |cognom=Salvatella |nom=Josep |cognom2=COLOMÉ |nom2=Montserrat|editor=Edicions Baix Empordà |títol=Crònica d'un segle | data=2000 |pàgines=173-175 }}</ref> A les tradicionals carrosses, s'hi afegí el nomenament de la reina de les festes, tal com es feia en els Balls de Primavera. Aquell any el títol fou atorgat a [[Carmen Amaya]] i a Antoñita Barrera, primera ballarina del Liceu (la situació de tenir dues reines fou excepcional i deguda a un compromís professional de Carmen Amaya). Les dames d'honor foren Carme Barriga, Lluïsa Vilà, Elena Llavià, Pepita Niell i Dolors Dalmau.<ref name="abans"/> Hi hagué una presidència d'honor: [[Joan Gich i Girbau]], alcalde de Palafrugell; [[Pere Ordis i Llach]], alcalde de Girona; Enrique de Inclán, governador militar de Girona; [[Carles Sentís i Anfruns]], director de l'agència EFE; [[Amparo Soler Leal]], actriu; [[Albert Puig Palau]], industrial i promotor artístic; i Francesc Ribera, pintor. La carrossa guanyadora fou ''Sputnik''.<ref name="crònica segle"/>

El 1978 es constituí el Grup Festes de Primavera, formada per carrossaires (o excarrossaires) i gent vinculada en el món de les Festes de Primavera. Aquesta associació naixia amb la finalitat poder continuar amb les Festes, que es veien en perill a causa de problemes econòmics. Així, l'organització de les Festes passava a ser un tema independent de l'Ajuntament de Palafrugell, que només les subvencionava.<ref name="crònica segle"/> El fons documental del Grup Festes de Primavera es conserva a l'[[Arxiu Municipal de Palafrugell]].<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/fons-documentals/fons-d-associacions-i-fundacions/grup-festes-de-primavera-2 |títol=Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell |consulta=5 d'agost del 2014 | editor=Ajuntament de Palafrugell }}</ref>

El 1998 s'inaugurà un local al polígon industrial dedicat als “carrossaires”, amb espai suficient perquè 9 colles hi puguin construir les seves carrosses, sense necessitat d'haver d'aturar els treballs cada cop que es necessiti l'espai per a altres activitats (com es feia abans).<ref>{{ref-llibre |cognom=RIERA |nom=Miquel |autor=EQUIP CRÒNICA D'UN ANY |editor=Edicions Baix Empordà |títol=Crònica d'un any, 1998 |editorial= |lloc=Palafrugell |data=1998 |pàgines=11 }}</ref>