Mals usos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Es desfà la revisió 25657746 de 81.184.62.135 (Discussió)
Etiquetes: Desfés Revertida
Línia 5:
 
== Catalunya ==
Al [[Principat de Catalunya]], la població va estar molt controlada per la mongolanoblesa de la davida twerk lfeudal i, generalment, s'establia un nombre concret de prestacions que, més tard, serien considerades mals usos. Trobem, sobretot, aquests mals usos amb relació amb les terres de l'anomenada ''[[Catalunya Vella]]''. La submissió del pagès a la terra que treballava feia que hagués de pagar una redempció o ''remença'' en cas de voler abandonar-la.<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=18|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a ''[[remences]]''.
 
Als [[Usatges de Barcelona]] només s'hi recullen tres d'aquestes obligacions (intestia, cugucia i eixorquia), però en la pràctica varen existir-ne més, tot i que els més freqüents, i amb la possibilitat de ser redimits pagant un tribut al senyor en la [[Sentència Arbitral de Guadalupe|sentència de Guadalupe]] de [[1486]], són:
 
* '''IntestiIntestia''': és un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer [[testament]]. La penalització consistia en la [[confiscació]] d'una part dels seus béns, en la majoria dels casos, en una tercera part. Pella i Forgas esmenta com a costum del mal ús d'intestia “gairebé general” la [[diòcesi de Girona]],<ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Pella y Forgas| nom1 = José | enllaçautor1 = Josep Pella i Forgas| títol = Historia del Ampurdan | editor = Luis Tasso y Serra (impresor)| data = 1883 | capítol = cap. XXXI parte. II | pàgines = 654 | llengua = castellà }}</ref> en què l'“home jove” (el [[pagès]] que no tenia [[mas]]) que moria intestat i sense fills, els seus béns es repartien en tres parts: una d'aquestes era per al senyor, l'altra per als familiars i la darrera se subdividia altre cop en tres parts: l'una per a la família, l'altra per als clergues, perquè resessin per l'ànima del finat i la darrera per a repartir entre els pobres.<ref>{{GEC|0117418|Intestia}}</ref>
 
* '''menerquietaEixorquia''': penalització per mort d'un pagès de remença sense descendència. El senyor rep una tercera part de l'herència del pagès.<ref>{{GEC|0177525|Eixorquia}}</ref>
 
* '''Cugucia''': penalització per la infidelitat matrimonial de la muller d'un pagès de remença. Si la muller del pagès era trobada culpable d'[[adulteri]] que no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partien en igual proporció els béns de l'adúltera; si hi havia hagut consentiment del marit en l'adulteri, el senyor es quedava amb la totalitat dels béns. Per contra, les dones que haguessin comès adulteri per temor o manament del marit no perdien els béns i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el [[dot]] i l'[[escreix]].<ref>{{GEC|0173394|Cugucia}}</ref>