Gabriel Buades i Pons: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 12:
| premis = [[Ateneu Gabriel Buades]] a Inca
}}
'''Gabriel Buades i Pons''' va ser un anarcosindicalista i [[Pacifisme|pacifista]] [[Mallorca|mallorquí]]. Va néixer el [[6 de maig]] del [[1903]] a [[Inca (Mallorca)|Inca]] i morir afusellat a les tàpies del cementiri del seu poble nadal el [[2 de juliol]] del [[1938]].<ref>{{ref-web |url= http://www.estelnegre.org/documents/buades/buades.html |títol=Gabriel Buades Pons (1903-1938) |consulta= 24 de maig del 2015 |cognom= |nom= |enllaçautor
Des de l'edat d'onze anys, primer es va fer aprenent de fuster i després de sabatar, professió que va continuar fent tota sa vida. Des de molt jove s'interessa a l'a[[Anarcosindicalisme|narcosindicalisme]] i subscriu el 1921 la revista anarquista ''[[Cultura Obrera]]'' i el diari ''Avance.'' Sota la repressió de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]] s'exilia a París on treballa a la sabateria dels germans Gabriel i Bartomeu Llobera Pujol on va conéixer la seva futura cònjuge.
El 1931 tornà cap a Inca i col·labora a ''Cultura Obrera'' on tracta temes com l'opressió injusta dels obrers, l'atur, la denúncia del poder, el combat contra el feixisme, la revolució social llibertària i la importància de la cultura com a eina d'alliberament social. El 1932 era el secretari del poderós sindicat sabater local "La Justicia", amb clara hegemonia de la CNT. El 1934 va fundar l'Ateneu Cultural d'Inca. El 19 de juliol del 1936, a l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va ser empresonat per les forces franquistes. Els seus dos germans també van ser empresonats, Bartomeu va ser alliberat aviat, però Francesc va passar gairebé dotze anys empresonat i desterrat fins que va poder tornar a Mallorca. El 1938, després d'un judici sumari davant el [[Consell de Guerra]] a Palma el 12 de març, al qual no era present, Gabriel va ser condemnat a mort i assassinat el 2 de juliol a les tàpies del cementiri d'Inca pels insurrectes franquistes. L'alcalde feixista, Juan Erasmo Fluxá, havia donat fe que era "el más significado anarco-sindicalista de esta población" (sic).<ref>{{Ref-llibre|cognom = AMR|nom = |títol = Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans
== Llegat ==
Línia 22:
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom= Buades i Beltran |nom= Joan |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol
== Referències ==
|