Jordan Peterson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{fitxa de persona}}
'''Jordan Bernt Peterson''' ([[Alberta]], [[12 de juny]] de [[1962]]) és un [[Psicologia clínica|psicòleg clínic]], [[Crítica cultural|crític cultural]] i professor de [[psicologia]] [[Canadà|canadenc]]. Les seves principals àrees d'estudi són la psicologia anormal, [[Psicologia social|social]] i de la [[Psicologia de la personalitat|personalitat]], amb un interès particular en la psicologia de les creences religioses i [[Ideologia|ideològiques]]<ref name="C2C16">{{cita noticia|first1=Jason|last1=Tucker|first2=Jason|last2=VandenBeukel|url=http://www.c2cjournal.ca/2016/12/were-teaching-university-students-lies-an-interview-with-dr-jordan-peterson/|título=‘We’re teaching university students lies’ – An interview with Dr Jordan Peterson|fecha=1 de diciembre de 2016|obra=C2C Journal}}</ref>
Publicà el seu primer llibre, ''Maps of Meaning: The Architecture of Belief'' (''Mapes de significat: l'arquitectura de la creença'') el 1999 i està disponible de manera gratuïta al seu lloc web personal. El seu segon llibre, ''12 Rules for Life: An Antidote to Chaos (12 regles per
Té un canal de YouTube en el que publica els enregistraments de les seves classes, entre d'altres continguts. El 2016, Peterson va publicar una sèrie de vídeos en els quals criticava la [[correcció política]] i el projecte de llei C-16 del govern canadenc. Per aquests vídeos, va començar a rebre una important atenció mediàtica.<ref name=":0" /><ref name=":1" /><ref name=":2" />
Línia 10:
Peterson va néixer el 12 de juny de 1962 i va créixer a Fairview, [[Alberta]], un petit poble a al nord-oest d'[[Edmonton]], al [[Canadà]]. És el més gran de tres germans. La seva mare, Beverley, era bibliotecària mentre que el seu pare, Walter Peterson, era mestre d'escola.<ref name="torontolife">{{cita noticia|nombre=Jason|apellido=McBride|url=http://torontolife.com/city/u-t-professor-sparked-vicious-battle-gender-neutral-pronouns/|título=The Pronoun Warrior|fecha=25 de enero de 2017|obra=[[Toronto Life]]}}</ref>
Quan tenia 13 anys, la bibliotecària de la seva escola, Sandy Notley, li va presentar
== Educació ==
Peterson va estudiar ciències polítiques i literatura anglesa al Col·legi Regional Grande Prairie<ref name="C2C16" /> i també va assistir a la Universitat d'Alberta, on va obtenir un [[Bachelor of Arts|Batxillerat d'Arts]] el 1982. Una vegada conclosos els seus estudis, es va prendre un any lliure per viatjar per Europa. Allí va desenvolupar un interès pels orígens psicològics de la [[Guerra Freda]], i particularment sobre els [[Totalitarisme|totalitarismes]] europeus
== Carrera professional ==
Entre 1993 i 1998, Peterson va viure a [[Arlington (Massachusetts)|Arlington]], [[Massachusetts]], on va treballar com a professor i investigador al departament de psicologia de la [[Universitat Harvard|Universitat de Harvard]]. Durant el seu temps a Harvard, va estudiar la influència de l'abús de drogues i alcohol en l'augment del comportament agressiu de les persones i va supervisar un seguit de propostes de tesi poc convencionals.<ref name="Krendl" /> El juliol de 1998 va tornar
Les seves àrees d'estudi i investigació abasten els camps de la [[psicofarmacologia]], la psicologia anormal, la [[neuropsicologia]], la [[psicologia clínica]], la [[psicologia de la personalitat]], la [[psicologia social]], industrial i organitzacional, així també com la psicologia religiosa, ideològica, política i de la creativitat. Peterson és autor o coautor de més de cent treballs acadèmics.<ref name="McCamonConvivum">{{cita noticia|apellido=McCamon|nombre=Brent|título=Wherefore Art Thou Peterson?|url=https://www.convivium.ca/articles/wherefore-art-thou-peterson|fecha=28 de marzo de 2017|obra=[[Cardus|Convivium]]}}</ref> Té més de 20 anys de pràctica clínica, atenent a 20 pacients a la setmana, però el 2017 va decidir suspendre la pràctica clínica degut als seus nous projectes.<ref name=":0" />
Línia 26:
=== ''Maps of Meaning: The Architecture of Belief'' ===
El 1999, l'editorial [[Routledge]] va publicar ''Maps of Meaning: The Architecture of Belief.'' El llibre, que Peterson va trigar 13 anys a completar, descriu una teoria exhaustiva de com les persones construeixen les seves idees i creences, basant-se en la figura mitològica de l'[[heroi]] explorador. Proporciona una interpretació dels models religiosos i mítics de la realitat presentats d'una manera compatible amb la comprensió científica moderna de com funciona el cervell. Segons Craig Lambert, en una de les seves publicacions a Harvard Magazine, el llibre sintetitza idees extretes de la mitologia, la religió, la literatura i la filosofia, així com d'investigació [[Neuropsicologia|neuropsicològica]] en "la tradició clàssica i antiquada de les ciències socials".<ref name="inferos">{{cita noticia|nombre=Craig|apellido=Lambert|título=Chaos, Culture, Curiosity|url=https://harvardmagazine.com/1998/09/right.chaos.html|obra=[[Harvard Magazine]]}}</ref>
L'objectiu principal de Peterson era examinar per què tant individus com a grups s'involucren en conflictes socials, buscant també dilucidar el mecanisme que els individus utilitzen per validar els seus sistemes de creences (és a dir, la seva identificació ideològica) que resulten moltes vegades en atrocitats patològiques com el [[camp de concentració d'Auschwitz]], els [[Gulag|gulags]], o el [[genocidi de Ruanda]].<ref name="inferos" /><ref name="Krendl" /><ref>{{Cita web|url=https://es.scribd.com/doc/276984986/Summary-and-Guide-to-Maps-of-Meaning-The-Architecture-of-Belief-by-Jordan-Peterson|título=Summary and Guide to Maps of Meaning: The Architecture of Belief by Jordan Peterson {{!}} Psychological Concepts {{!}} Psychology & Cognitive Science|fechaacceso=12 de abril de 2018|sitioweb=Scribd|idioma=en}}</ref> Explora els orígens del mal i també postula que fer una anàlisi de les diferents idees religioses de el món podria permetre'ns entendre la nostra moralitat més essencial com a éssers humans, per així, poder desenvolupar un sistema moral universal. <ref>{{cita libro|apellido=Peterson|nombre=Jordan B.|título=Maps of Meaning: The Architecture of Belief|url=https://archive.org/details/mapsofmeaningarc0000pete|editorial=Routledge|fecha=1999|p=[https://archive.org/details/mapsofmeaningarc0000pete/page/12 12]}}</ref><ref name="C2C16" /> Segons Peterson, hi ha una lluita entre el caos (característic del desconegut) i l'ordre (característica del que explorat i conegut). Els humans amb la seva capacitat de pensament abstracte també creen una territorialitat abstracta, és a dir, els sistemes de creences que "regulen les nostres emocions". Una amenaça potencial a una creença important desencadena reaccions emocionals que són potencialment seguides per intents patològics d'enfrontar el caos intern, i segons Peterson "la gent generalment prefereix que la guerra sigui una cosa externa, en lloc d'intern ... en lloc de reformular les nostres creences desafiades ". El principi entre aquestes dues forces naturals és el [[logos]] ([[Consciència (psicologia)|consciència]]), i les figures heroiques són aquelles que donen forma a la [[cultura]] i la societat com a intermediaris entre aquestes.<ref name="inferos" />
Linha 39 ⟶ 41:
* {{cita libro|apellido=Peterson|nombre=Jordan B.|título=Maps of Meaning: The Architecture of Belief|url=https://archive.org/details/mapsofmeaningarc0000pete|año=1999|editorial=[[Routledge]]|isbn=0415922224}}
* {{cita libro|apellido=Peterson|nombre=Jordan B.|título=12 Rules for Life: An Antidote to Chaos|año=2018|editorial=[[Penguin Random House]]|isbn=0345816021}}
* {{cita libro|apellido=Peterson|nombre=Jordan B.|título=Beyond Order: 12 More Rules for Life|año=2021|editorial=[[Penguin Random House]]|isbn=9780593084649}}
Linha 50 ⟶ 52:
[[Categoria:Psicòlegs]]
| |||