Castell de Cervià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 13:
El castell fou construït directament en un subsòl de conglomerat argilós resseguint la topografia natural i adaptant-se als desnivells preexistents, per la qual cosa, el problema principal que va partir va ser d'estabilitat amb l'esllavissament d'estructures. Es va estructurar en tres terrasses, aprofitant el [[conglomerat]] del subsòl, retallat i regularitzat, per crear els diversos nivells de circulació i va ser objecte de diferents remodelacions.<ref name="ipac"/>
Cronològicament, els materials més antics se situen vers als segles .IX-X, una segona fase on es detecta una important reforma, probablement ja dins el {{segle|XIII}}, i una segona transformació de finals del segle XIV o inicis del XV, finalment, l'abandonament, que sembla no anar més enllà de mitjans del {{segle
Pel que fa a les defenses exteriors, no es conserva la totalitat del circuit emmurallat. Tot i això es distingeixen clarament almenys dos circuits de muralles. Del més antic es conserva essencialment part de la muralla nord, amb [[espitllera|espitlleres]] i el mur de llevant, que acaba de forma abrupta, marcant el que probablement constituïa la porta d'accés al recinte, però de la qual no es conserva la continuació. A la zona sud ha aparegut un mur que podria haver format també part del recinte original.<ref name="ipac"/>
Línia 38:
Posteriorment, el rei Joan II concedí la jurisdicció de Cervià i [[Bordils]] a Juan de Vilapando per 5.000 florins. No gaire més tard, la propietat va passar a la família Xetmar.<ref name="ipac"/>
No es coneix si l'estructura del castell es va veure afectada pels conflictes bèl·lics de la segona meitat del {{segle|XV}}, però a partir d'aquest moment els documents fan referència al domini o poble de Cervià sense esmentar el castell. Tampoc s'han trobat, fins al moment, materials posteriors a l'inici del {{segle
L'any 2013 la finca que acull les restes del castell passa a titularitat municipal, després de diversos segles de constituir un condomini familiar privat, amb la donació d'una part dels terrenys per part de la família Fonsdevila i l'adquisició de la resta per part de l'Ajuntament de Cervià de Ter,<ref name="ipac"/>
| |||