Ciutat imperial lliure: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles
Línia 8:
Encara que els estatuts legals en variaven cas per cas, una '''ciutat lliure''' tenia originalment més drets i privilegis que una '''ciutat imperial''': per exemple, les ciutats lliures havien de donar suport a l'emperador solament durant les [[croades]] i podien organitzar la protecció de la seva pròpia ciutat, mentre que les ciutats imperials també havien de pagar impostos a l'emperador i proveir tropes per a les seves campanyes militars. Amb el temps, les diferències se'n van igualar cada vegada més, de manera que les '''ciutats lliures''' i les '''imperials''' van ser conegudes col·lectivament en la [[Dieta Imperial|dieta imperial]] com a '''ciutats imperials lliures'''. Més enllà d'això, el que diferenciava unes ciutats d'altres era el seu desenvolupament econòmic: les ciutats riques com [[Ciutat Lliure de Lübeck|Lübeck]] o [[Augsburg]], per exemple, van ser enclavaments genuïnament autònoms dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que declaraven guerres, negociaven la pau, i controlaven el comerç sense permetre interferències de l'exterior.
 
Durant la baixa edat mitjana, moltes ciutats lliures van formar aliances (''Städtebünde'') de socors mutu i econòmiques. La més notable fou la [[lliga Hanseàtica]], en què alguns dels seus membres mai van arribar a ser ciutats lliures i es van unir a la lliga amb el permís dels seus governants territorials. Una altra aliança notòria va ser la lliga de la Decàpolis constituïda a [[Alsàcia]], al {{segle|XIV}}, per deu ciutats lliures: [[Mülhausen]], [[Colmar]], [[Münster]], [[Turckheim]], [[Kaysersberg]], [[Schlettstadt]], [[Oberehnheim]], [[Rosheim]], [[Hagenau]] i [[Weissemburg]], aquesta darrera substituïda per [[Landau]] al {{segle |XVI}}.
 
{{Commonscat}}