Diferència entre revisions de la pàgina «L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme»

m
neteja i estandardització de codi
(millora i ampliació)
m (neteja i estandardització de codi)
Segons Weber, l'origen del [[capitalisme]] no es deuria a factors únicament econòmics —com per exemple explicava el [[marxisme]]—, sinó a factors culturals. Al seu entendre, el capitalisme va nàixer quan el [[protestantisme]], especialment el [[calvinisme]], i la seua ètica van influir en un gran nombre de persones que es van comprometre amb el seu treball mitjançant la "vocació" professional en un món secular i com més va més racionalitzat.
 
En català va ser traduït per [[Joan Estruch i Gibert]] per Edicions 62/Diputació de Barcelona, a Clàssics del Pensament Modern, núm. 11, 1984, 281 pàgines.
 
==== '''La reforma protestant i el calvinisme''' ====
A «L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme», Max Weber s’interroga per l’origen de la mentalitat [[Capitalisme|capitalista]] moderna. Weber conclou que aquesta mentalitat no procedeix del desenvolupament econòmic capitalista, sinó del mode de vida generat pel [[protestantisme]] d’arrel [[calvinista]]. El calvinisme  afavorí, doncs,  indirectament, conductes de tipus capitalista.
 
La [[Reforma Protestant|Reforma protestant]], contràriament a la concepció catòlica, va accentuar la dimensió ètica i religiosa del [[Treball (física)|treball]]. Per Weber, el capitalisme estigué a punt d’instaurar-se a l’Antiguitat mediterrània o a Orient, però sempre va xocar amb la mentalitat «tradicionalista» segons la qual un home treballa amb el propòsit de viure o viure bé. El [[catolicisme]] considerava el món tacat pel pecat original; els recessos monàstics són un exemple de que la veritable vida és la vida contemplativa, allunyada del món. En canvi, '''la Reforma va  accentuar''' '''el valor ètic del treball''' com a professió tot i que en [[Martí Luter|Luter]] encara segueix viu l’esperit del tradicionalisme ja que l’assumpció de la professió era una cosa que l’home havia de fer com una missió imposada per Déu.
 
El veritable punt d’inflexió que va permetre la instauració del capitalisme va ser '''el naixement del calvinisme''' perquè va  racionalitzar el món social a objecte de càlcul, explotació i dominació. És un nou esperit que es desenvolupa a partir dels segles XVI i XVII. El calvinisme creu en la predestinació de la salvació. La salvació és pura gràcia divina; hom no es guanya la salvació amb les obres o amb els sagraments, com ara la confessió. La gràcia divina és un do de Déu i no és sinó manifestació de la seva glòria. '''El dogma de la predestinació''' implica un profund sentiment de soledat interior, d’una incertesa respecte a la salvació personal que esdevé difícilment suportable. És inútil intentar desxifrar els designis de Déu: l’home no pot fer res per salvar-se, és Déu el qui atorga la gràcia als elegits. Mentre el catòlic pot obtenir el perdó dels seus pecats en la confessió i el luterà podia reparar amb bones obres els actes de debilitat, el calvinista no podia fer res per obtenir la gràcia de Déu ja que provenia de Déu mateix i res podia fer l’home. No obstant això hi havia un signe que delatava els elegits per Déu: la seua puresa moral que s’estén a tots els actes de la seua vida, fins al més nimi. Aquest puritanisme moral portat a l’àmbit professional va fer que el compliment del deure del treball per si mateix, defugint el descans en la riquesa i l’ostentació foren signes de la gràcia divina. L’afanyós purità calvinista portava una vida èticament planificada i metoditzada en tots els àmbits de la seua existència per buscar en aquest compliment de la norma la seguretat d’haver obtingut la gràcia. Aquest afany purità a la feina, tan allunyat de la natural mentalitat tradicionalista, va ser la que va permetre el sorgiment del capitalisme als Països Baixos i Centre Europa on predominava la població puritana.
2.317.226

modificacions