Diferència entre revisions de la pàgina «La imaginació sociològica»

cap resum d'edició
(ampliació)
El llibre va ser traduït al català el [[1987]] per [[Joan Estruch]].
 
Segons Mills, la raó última de ser de la sociologia hauria de ser el compromís per afavorir la qualitat de l'esperit va sintetitzar , en l'expressió '''imaginació sociològica''', i que hauria de permetre "assolir una comprensió lúcida del que succeeix al món i del que s'hi pot esdevenir": <blockquote>El primer fruit d'aquesta imaginació (i la primera lliçó de la ciència social que la personifica) és la idea segons la qual l'individu tan sols pot comprendre la seva pròpia experiència i mesurar el seu destí si sap situar-se en el seu temps; tan sols pot saber quines són les seves possibilitats si pren consciència de les possibilitats de tots aquells que comparteixen la seva mateixa situació. La lliçó és terrible segons com, i segons com esplèndida. Potser no sabem fins on arriba la capacitat humana per a l'esforç suprem o per a la degradació deliberada, per al dolor o per a la joia, per al plaer de la brutalitat o l'exquisidesa de la raó. Però el que sí que sabem a hores d'ara és fins a quin punt són elàstics els límits de la «natura humana». Sabem prou bé que, de generació en generació, tot individu viu en una societat determinada; que la seva vida és una biografia, i que aquesta biografia és viscuda en una seqüència històrica determinada. Pel sol fet de viure tot individu contribueix, poc o molt, a configurar aquesta societat i la seva història, tot i que ell mateix sigui un producte de la seva societat, empès per la seva història.
 
Segons Mills, la raó última de ser de la sociologia hauria de ser el compromís per afavorir la qualitat de l'esperit va sintetitzar en l'expressió '''imaginació sociològica''', i que hauria de permetre "assolir una comprensió lúcida del que succeeix al món i del que s'hi pot esdevenir": <blockquote>El primer fruit d'aquesta imaginació (i la primera lliçó de la ciència social que la personifica) és la idea segons la qual l'individu tan sols pot comprendre la seva pròpia experiència i mesurar el seu destí si sap situar-se en el seu temps; tan sols pot saber quines són les seves possibilitats si pren consciència de les possibilitats de tots aquells que comparteixen la seva mateixa situació. La lliçó és terrible segons com, i segons com esplèndida. Potser no sabem fins on arriba la capacitat humana per a l'esforç suprem o per a la degradació deliberada, per al dolor o per a la joia, per al plaer de la brutalitat o l'exquisidesa de la raó. Però el que sí que sabem a hores d'ara és fins a quin punt són elàstics els límits de la «natura humana». Sabem prou bé que, de generació en generació, tot individu viu en una societat determinada; que la seva vida és una biografia, i que aquesta biografia és viscuda en una seqüència històrica determinada. Pel sol fet de viure tot individu contribueix, poc o molt, a configurar aquesta societat i la seva història, tot i que ell mateix sigui un producte de la seva societat, empès per la seva història.
 
La imaginació sociològica ens fa capaços de copsar la història i la biografia, i llurs interrelacions en el si de la societat. En això consisteixen tant la seva tasca com l'esperança que suscita." <ref>{{Ref-llibre|cognom=Mills, C. Wright|nom=|títol=La imaginació sociològica|url=|edició=|llengua=catalana|data=1987|editorial=Herder|lloc=Barcelona|pàgines=10|isbn=84-254-1573-X}}</ref></blockquote>
3.507

modificacions