Ultraisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m algun contingut nou i referències
Línia 1:
L''''ultraisme''' és un moviment literari nascut a [[Espanya]] el [[1919]],<ref name=":0">{{Ref-web|títol=ultraisme {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ECec-GECgec-0216227.xml|títol=ultraisme|consulta=20192020-0112-22|llengua=|obra=enciclopèdia.cat|editor=14}}</ref> amb la intenció d'enfrontar-se al [[modernisme]], que havia dominat la [[poesia]] en [[castellà|llengua espanyola]] de finals del {{segle|XIX}}. Va ser "llançat" a les tertúlies del Café Colonial de [[Madrid]], presidides per [[Rafael Cansinos Assens]]. Entre d'altres, van formar part del nucli ultraista [[Guillermo de Torre]], [[Juan Larrea]], [[Gerardo Diego]], i l'argentí [[Jorge Luis Borges]], que en aquells moments residia a Madrid.
 
El primer manifest ultraista aparegué a la revista ''Grecia'' el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el ''Manifiesto vertical ultraísta'' (1920). A la revista ''Baleares'' es publicà el [[15 de febrer]] de [[1921]] el ''Manifest de l’Ultra'' (1921), signat pel mateix Borges i per Joan Alomar, [[Fortunio Bonanova]] i Jacob Sureda: “''No pretenem rectificar l’ànima, ni tampoc la naturalesa. El que renovem són els mitjans d’expressió''”.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|títol=Manifiesto del Ultra|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0004925777&search=&lang=es|consulta=2020-12-14|llengua=|editor=Revista Baleares núm 130. Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España|data=15 de febrer de 1921|pàgina=19}}</ref>
 
En consonància amb el [[futurisme]] rus i italià, el [[dadaisme]] i el [[surrealisme]] francès, l'ultraisme, que s'extingiria el [[1922]]<ref name=":0" /> amb la desaparició de la revista ''Ultra'', es va proposar un canvi estètic, menys ambiciós que el del surrealisme, que pretenia estendre's a totes les arts i, fins i tot, a la vida quotidiana. Els ultraistes van renegar del [[manierisme]] i de l'opulència del modernisme, moviment iniciat pel poeta nicaragüenc [[Rubén Darío]]. La poesia ultraista va apel·lar a imatges vigoroses, de vegades xocants, amb referències al món modern i a les noves tecnologies; l'eliminació de la rima i una disposició tipogràfica lliure del poema, en una pretesa fusió de la plàstica i la poesia.
Linha 6 ⟶ 8:
* Reducció de la lírica al seu element primordial: la [[metàfora]].
* Eliminació de les frases mitjanceres, els nexes i els adjectius inútils.
* Abolició dels treballs ornamentals, el confessionalisme, la circunstanciaciócircumstanciació, les prèdiques i la nebulositat rebuscada.
* Síntesi de dues o més imatges en una, ampliant d'aquesta manera la seva facultat de suggeriment.
 
L'expressió "treballs ornamentals" era una clara referència al modernisme [[Rubén Darío|rubendarià]], que els ultraistes consideraven recarregat de guarniments i sense substància.
 
L'ultraisme coincidia amb les altres avantguardes en l'eliminació del sentimentalisme.
 
L'ultraisme era afí al [[creacionisme (poesia)|creacionisme]], del poeta xilè [[Vicente Huidobro]], que va passar per les tertúlies dels ultraistes. Huidobro pretenia que un poema fos sempre un objecte nou i diferent ade la resta, que havia de crear-se "com la natura crea un arbre", posició que implicava la llibertat del poema enfront de la realitat, inclosa la realitat íntima de l'autor.
 
== Vegeu també ==