Francisco Maldonado: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|right|180px|Escut familiar dels Maldonado '''Francisco Maldonado''' (Salamanca, 1480 - [[Villalar de los Com...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Era senyor del petit concejo d'[[El Maderal]], en l'actual [[província de Zamora]], del que rebia un tribut en diners, espècies i treball, i gaudia de la facultat de nomenar al justícia i al escribano, donant el vistiplau a les ordenances, i proposant al beneficiari de l'església. Alguns autors consideren que aquestes prerrogatives, encara que retallades pel que fa a un estat feudal, tenien àmplies contrapartides en benefici del concejo, ja que els [[Reis Catòlics]] van defensar als concejos enfront dels senyors, donant-los opció a defensar els seus drets davant els tribunals,<ref>"La Nobleza salmantina ante la vida y la muerte (1476-1535)" Ed. Diputación de Salamanca, 1997), de Clara Isabel López Benito</ref> el que seria la causa de la implicació dels Maldonado en la revolta comunera. Uns altres consideren que tal argument ve desmentit pels fets com s'evidencia en l'aliança entre els sectors de la petita noblesa del llinatge dels Maldonado amb la incipient burgesia i les classes populars de la ciutat, en contra de la política imperial de Carles V.
Al principi va ser el seu cosí [[Pedro Maldonado Pimentel|Pedro Maldonado]] l'encarregat per la Junta a Salamanca de dirigir les milícies salmantines. No obstant això, degut que era gendre d'un dels més propers col·laboradors del rei Carles I, el [[Casa de Benavente|Comte de Benavente]], el seu lideratge causava algun recel als estaments populars de la ciutat, pel que va passar a capitanejar-les el seu cosí: Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Ambdós van ser fets presoners l'abril de 1521 en Villalar. Francisco Maldonado va ser executat en Villalar amb els també famosos [[Juan Bravo|Bravo]] i [[Juan de Padilla|Padilla]]. La pena de mort del seu cosí Pedro, no obstant això, no es va executar fins a un any després. El pendó dels comuners de Salamanca, únic vestigi existent de la gesta i recentment restaurat, es conserva a la capella de Talavera, de la catedral vella de Salamanca.
== Antecedents ==
[[Carles I d'Espanya|Carles I]] va arribar a [[Castella]] actuant de manera que va molestar profundament als seus nous súbdits:
*Coronar-se rei, a la mort de [[Ferran II d'Aragó]] en 1516, quan vivia la seva mare, la reina [[Joana I de Castella]],
*Nomenar successor de el [[Cardenal Cisneros]], mort en 1517, com arquebisbe de Toledo a un flamenc de 20 anys, [[Guillaume de Croy]], i reparteix càrrecs entre els seus afins de [[Gant]].
*A la mort de l'emperador [[Maximilià I d'Habsburgo]], convoca Corts per a aconseguir diners (Servei) amb el qual proclamar-se [[Emperador]] a [[Alemanya]].
El descontentament s'estén per Castella, i els regidors de [[Toledo]] envien missatgers a altres ciutats per a reclamar el vot en contra: al prohibir-los Carles que ho seguissin fent, pren el relleu Salamanca, aconseguint que les Corts, reunides a [[Santiago de Compostel·la]] votin en contra de la comanda real. Carles suspèn les Corts, i convoca unes altres a la seva mida a [[La Corunya]], el que encén la metxa dels disturbis, que comencen amb la revolta del Regidor de [[Segòvia]], [[Juan Bravo]].
Carles marxa a Alemanya, deixant com regente [[Adrià d'Utrecht]], que decideix ofegar en sang la rebel·lió, però altres ciutats com [[Toledo]] i [[Madrid]] la donen suport i ha de retirar-se a [[Arévalo]], mentre els regidors de les ciutats revoltades constituïxen la [[Santa Junta]] a Àvila, que després es trasllada a [[Tordesillas]] per a aconseguir el suport de la reina Joana, el que no assoleixen perquè efectivament la troben boja. Carles aconsegueix atreure's als components de l'alta noblesa al seu bàndol, però l'incendi de [[Medina del Campo]] per part de l'exèrcit real, atreu al poble pla a la causa comunera.
== Salamanca ==
[[Imatge:House of the shells in Salamanca.jpg|thumb|right|200px|Casa de les Conquilles, casa pairal dels Maldonado]]
A [[Salamanca]] era regidor [[Pedro Maldonado Pimentel]], Senyor de Babilafuente, que va donar la rebel·lió des del principi. No obstant això, a causa de el seu parentiu amb un dels més propers col·laboradors del rei Carlos I (era gendre del Comte de Benavente), el seu lideratge causava algun recel pel que les capitanejà el seu cosí Francisco Maldonado. Resolts aquests recels, van compartir el lideratge. Francisco va ser nomenat Capità general de les milícies salmantines i comissionat per la ciutat per a demanar l'ajuda del rei de [[Portugal]] a favor de l'alliberament de Joana.<ref>1521, 25 de enero. Salamanca. Instrucción y creencia que la ciudad de Salamanca dio para el señor Francisco Maldonado, Capitán general Cámara de Castilla. En Archivo General de Simancas. Leg. 139, fol. 309. </ref>
Per la ciutat de Salamanca, integren la Junta:
*[[Diego de Guzmán]], hisendat,
*Fr. [[Diego de Almaraz]], comendador de l'Orde de Sant Joan,
*[[Francisco Maldonado]].
*Pedro Sánchez, cinter.
*Juan de Villoria, pelleter.
== Referències ==
| |||
