Diferència entre revisions de la pàgina «La construcció social de la realitat»

cap resum d'edició
m (títol, reanomenament i infotaula)
Etiqueta: editor de codi 2017
'''''La construcció social de la realitat social''''' és una obra teòrica sociològica entre les deu més important del segle XX <ref name="isa-sociology2">{{ref-web|url=http://www.isa-sociology.org/en/about-isa/history-of-isa/books-of-the-xx-century/|títol=ISA - International Sociological Association: Books of the Century|editor=International Sociological Association|année=1998|consulta=2012-07-25}}</ref>. Fou escrita per [[Peter L. Berger]] i [[Thomas Luckmann]] en amb el títol ''«The social construction of reality»'', original de [[1967|1966]]. Ha estat traduïda al català per l'editorial Herder, Barcelona, 1988<ref>{{Ref-llibre|cognom=Peter L. Berger, Thomas Luckmann|nom=|títol=La construcció social de la realitat: un tractat de sociologia del coneixement.|url=|edició=|llengua=català|data=1988|editorial=Herder|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=ISBN: 84-254-1628-0}}</ref>.
 
Berger i Luckmann van posar les bases de la seva concepció de societat, en què '''entén l’individu com un producte social definit per la pròpia biografia, l’entorn i l’experiència'''. Aquesta sociologia [[fenomenologia|fenomenològica]] vincula les estructures i les institucions socials amb els subjectes i els diferents nivells de la societat. El seu enfocament sobre la realitat social parteix de la tesi que les persones són els productes d'una societat que elles mateixes han creat:
 
:"''La societat és un producte humà. La societat és una realitat objectiva. L'home és un producte social''"<ref>Berger i Luckmann, ''«The social construction of reality»'', 1967, pàgina 61.</ref>
 
Pels autors, la sociologia del coneixement s'ocupa de la construcció social de la realitat, apropant-la a la construcció quotidiana de la realitat.
 
== Conceptes bàsics ==
=== Els fonaments del coneixement a la vida quotidiana ===
Berger i Luckmann comencen el primer capítol amb l'estudi de la realitat de la vida quotidiana, '''el món del sentit comú'''. Per dur-ho a terme es fonamentaren en l'obra d'[[Alfred Schutz]]. El punt de partida és que les persones consideren els processos subjectius com realitats objectives, és a dir, els actors perceben la realitat social com independent de la seva pròpia aprehensió, com quelcom donat per descomptat.
 
Berger i Luckmann descriuen les interaccions cara a cara seguint les pautes de Schutz. Aquestes relacions impliquen un intercanvi immediat de significats, per tant hi ha poques tipificacions. En una relació personalitzada hi ha més espai per a la negociació. Però a mesura que ens allunyem de les relacions immediates cara a cara i ens movem vers les relacions amb persones menys íntimes, o fins i tot desconegudes, hi ha més espai per a la tipificació i menys per a la negociació interpersonal. Ras i curt, '''les nostres relacions amb els desconeguts són més impersonals i estereotipades'''. La importància de les tipificacions per a Berger i Luckmann es reflecteixen en la seva definició de les estructures socials: "la suma total d'aquestes tipificacions i de les pautes recurrents d'interacció establertes a través d'elles"<ref>Berger i Luckmann, ''«The social construction of reality»'', 1967, pàgina 33</ref>
 
Com altres fenomenòlegs, Berger i Luckmann van assignar una gran importància al '''llenguatge''', especialment per la seva relació amb el procés de tipificació. Consideraven el llenguatge com una forma específica del procés de la significació, un subtipus d'objectivació que es distingeix pel seu pròpositpropòsit de representar una sèrie ampla de significats subjectius. El llenguatge és el sistema de símbols vocals més important de la societat car mostra la capacitat humana de comunicar significats que no són expressions immediates de subjectivitat. El llenguatge a més ens permet conèixer coses que mai hem experimentat i contribueix a acumular coneixements. En definitiva, per a en Berger i en Luckmann el llenguatge constitueix l'estructura social més important.
 
=== La societat com a realitat objectiva ===
La segona part comença amb la '''institucionalització''', aquest és un pas més en el procés de construcció de sentit de la realitat social mitjançant l'externalització; és a dir, les persones desenvolupen pautes d'acció en situacions recurrents. '''Són els hàbits''' que ens faciliten decidir una acció apropiada per a cada situació. Les accions habituals són la base, doncs, per al desenvolupament de la institucionalització perquè les persones desenvolupen tipificacions de la possible acció dels altres en una situació donada. Berger i Luckmann defineixen institució com un procés recíproc de tipificació on les institucions "controlen el comportament humà establint pautes de conducta definides prèviament".<ref>Berger i Luckmann, 1966, pàgina 55.</ref> I aquestes institucions adquireixen objectivitat en el transcurs del temps. Això significa que les institucions que han cristal·litzat s'experimenten com existent per damunt i més enllà dels individus. Ras i curt, per en Berger i en Luckmann, '''les institucions s'experimenten alhora com si tinguessin realitat pròpia i es presenten a les persones com un fet extern i coercitiu'''.<ref>Berger i Luckmann,''«The social construction of reality»'', 1967,pàgina 58.</ref>
 
Al posar l'interès en l'experiència de les institucions, els autors subratllen clarament els seus aspectes subjectius. Els nens perceben el món institucional com una realitat objectiva: és a dir, per a ells estava allà abans de néixer i seguirà al mateix lloc després de la seva mort. A mesura que els individus maduren, aprenen les seves biografies com episodis que formen part de la història objectiva de la societat. Els autors se centren, doncs, en el coneixement de la societat que tenen les persones. Així, la sociologia ha de centrar-se en la manera com els individus reconstrueixen el seu coneixement de la realitat social; no només han de centrar-se en la producció històrica del món, sinó també en la creació contínua d'aquest món sobre la base de la quotidianitat.
La '''reïficació''' constitueix una important eina per analitzar de forma integral el món social. Els autors de ''La construcció social de la realitat'' defineixen la reïficació només com un fenomen subjectiu.<ref>Berger i Luckmann,''«The social construction of reality»'', 1967, pàgina 89.</ref> La reïficació és la tendència a percebre els productes humans com si fossin quelcom distint, com fets de la natura, com a resultats de lleis còsmiques o manifestacions de la voluntat divina.<ref>Berger i Luckmann, ''«The social construction of reality»'', 1967, pàgina 89.</ref>
 
Les '''Legitimacionslegitimacions''', les explicacions i les justificacions del sistema institucional posen de manifest la tendència a ignorar les estructures objectives en el sentit més comú emprat a la [[sociologia]]. La legitimació explica l'ordre institucional atribuint validesa cognoscitiva als seus significats objectivats. '''La legitimació justifica l'ordre institucional''' adjudicant dignitat normativa als seus imperatius pràctics.<ref>Berger i Luckmann, ''«The social construction of reality»'', 1967, pàgina 83.</ref> No se centra en les mateixes estructures legitimades sinó en els mitjans pels quals es legitima.
 
=== La societat com a realitat subjectiva ===
3.507

modificacions