Garamants: diferència entre les revisions

Els '''garamants''' ({{lang-la|Garamantes}}, {{lang-grc|Γαραμάντες}}; probablement de l'[[amazic]] ''igherman'' 'ciutats') foren un antic poble sedentari del [[Sàhara|desert]] de [[Amazic|llengua amaziga]], que vivia a l'est dels [[gètuls]], a l'oest del [[Nil]], i al sud de [[Líbia]].<ref name="Desanges"/>{{sfn|Desagnes|1960}} El nom de ''garamants'' s'aplicava, en general, a totes les tribus líbies orientals. Són coneguts per haver desenvolupat complexos sistemes de rec i per crear un regne amazic a la zona [[líbia]] del [[Fezzan]].{{CC}} Varen representar un poder local destacat entre el {{segle|VI|-|s}} i el [[segle VIII|VIII dC]].

[[Heròdot]] diu que els garamants eren un poble [[nòmades|nòmada]] important, i els situa al sud dels [[nasamons]], a l'est dels [[Maces (Líbia)|maces]] i a deu dies d'[[Augila]] i trenta dels [[lotòfags]]. Del seu relat es desprèn que els garamants eren el nexe entre l'Àfrica mediterrània i l'[[Àfrica Subsahariana]], i sembla que una de les seves activitats era la de capturar [[raça negra|etíops]] amb els seus carros per vendre'ls com a [[Esclavatge a Àfrica|esclaus]].<ref>Heròdot, [[s: History of Herodotus/Book 4|''Històries'', llibre IV, capítol 183]].</ref><ref name="Desanges">{{ref-llibre sfn|cognom=Desagnes |nom=Jehan |títol=Catalogue des tribus africaines de l'antiquité classique à l'ouest du Nil |pàgines=93 |lloc=Dakar |editorial=Université de Dakar |any=1960 |url=https://archive.org/details/CatalogueDesTribusAfricainesDeLantiquiteClassiqueALOuestDuNil/ |consulta=12 desembre 2020}}</ref>

[[Estrabó]] els situa al sud dels [[gètuls]] i a deu dies dels etíops que poblaven la costa atlàntica, dels [[farusis]] i dels [[nigrites]]; i, de la part de llevant, a quinze dies de l'[[Oasi de Siwa|oasi d'Ammon]]. [[Plini el Vell|Plini]] els situa prop dels ''Punica Emporia'' ([[Colònies al món antic#Colònies fenícies|colònies púniques]]) del [[Sirtis Menor]] i indica que llur capital és ''Garama'' ([[Germa]]). Sembla que un dels seus centres també fou Zella, al sud de l'actual regió d'[[Al Jufrah]]. En fi, [[Pomponi Mela|Mela]] es limita a repetir Heròdot, i altres obres geogràfiques com ara la [[Tabula Peutingeriana]] o el [[Geògraf de Ravenna]] també hi fan referència.<ref name="Desanges"/>{{sfn|Desagnes|1960}}

A partir del {{segle|i}} dC comencen a aparèixer en [[ràtzia|ràtzies]] a les ciutats costaneres de la [[Tripolitània]], principalment a [[Leptis Magna]]. El darrer a esmentar-los és [[Joan de Biclar]] ({{segle|vi}}), qui diu que es convertiren al [[cristianisme]].<ref name="Desanges"/>{{sfn|Desagnes|1960}}

Gràcies a les nombroses pintures i gravats a les roques, es coneix alguna cosa de la seva vida anterior a l'eclosió del regne. Les excavacions han posat a la llum alguns aspectes de la seva vida. Així, se sap que la seva primera capital fou [[Zinchecra]], no gaire lluny de Garama, que ha estat excavada. Se sap que tenien vuit ciutats principals, de les quals tres ja han estat excavades, i tenien també un gran nombre d'establiments menors. Garama tenia una població d'uns quatre mil habitants i altres sis mil vivien en pobles de la rodalia. El poble era essencialment granger i mercader, però demostraren uns grans coneixements d'enginyeria amb l'aprofitament de les aigües subterrànies. La seva religió era influïda per la dels [[egipcis]], i alguns nobles s'enterraven en petites piràmides, i també s'ha trobat alguna mòmia que indicaria una tradició de [[momificació]]. L'escriptura utilitzadaque utilitzaven era la [[Tifinag|libicoamaziga]]. Menjaven raïm, figues, civada i blat i comerciaven amb el blat, la sal i esclaus, a canvi de vi, [[oli d'oliva]], oli per als llums, i parament de taula (principalment amb els romans). Les restes trobades fins ara inclouen nombroses tombes, fortins i cementiris, però la troballa principal és la sèrie de túnels subterranis i conductes que permetien aprofitar l'aigua del subsòl, sistema que fou construït principalment en un període entre vers el [[200 aC]] i el [[200]] dC; aquests túnels o ''qanats'', coneguts pels amazics com ''foggares'', van permetre una gran expansió de l'[[agricultura]], però va caldre la utilització massiva d'esclaus tant per a la construcció com per al manteniment.{{CC}}

Els romans van tenir freqüents contactes comercials amb els garamants, però no els consideraven prou civilitzats. A Garama, s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o bé la presència d'una colònia nombrosa o que els garamants, almenys en certs nivells, eren prou civilitzats. El romà MaternusMatern va acompanyar un rei garamant en una expedició militar que va durar quatre mesos, fins al sud del [[Txad]] i al nord de [[Nigèria]]. En aquesta època, ja tenien algunes armes de guerra, les quals, Heròdot, al {{segle|V}}, esmentaafirma que no coneixien. Tot i així, mai no van dependreestar desubjectes a [[Roma]].{{CC}} Els garamants controlaven tot el territori al sud del domini romà, de manera que eren el contacte entre aquests i l'[[Àfrica subsahariana]], font d'animals exòtics com ara [[rinoceront]]s.{{sfn|Desagnes|1960}}

[[Tàcit]] esmenta que havien atacat alguns establiments de la costa. [[Plini el Vell]] també diu que, al {{segle|I}} aC, van atacar els establiments romans a la zona costanera del nord d'Àfrica. [[Luci Corneli Balb Menor|Luci Corneli Balb Gadità]] va fer una expedició contra ells i en va ocupar 15 ciutats el [[19 aC]], però això no els va impedir després ajudar [[Tacfarines]]. El [[70]], van ajudar la ciutat d'Oea ([[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]) a assetjar i saquejar ''[[Leptis Magna]]'', i a això va seguir una nova expedició romana el mateix any 70, que els va obligar a establir relacions oficials amb Roma, i n'esdevingueren un estat client, però la situació es va extingir al {{segle|III}}, amb l'inici de la decadència imperial.{{sfn|Birley|1999|p=153}} Per altra banda, la seva rellevància, tot i no pertànyer a l'Imperi, pel que fa als interessos romans a la zona, els valgué una reputació en el món grecoromà que els convertí en tòpic literari citats per diversos poetes, com ara [[Virgili]], [[Sèneca]], [[Lucà]], [[Sili Itàlic]] o [[Claudi Claudià]].{{sfn|Desagnes|1960}}

Vers el [[400]], les condicions climàtiques van empitjorar. La zona del sud de [[Líbia]], llavors ben cultivada, va acabar sent un desert i les aigües subterrànies s'esgotaven i no es recuperaven o almenys no ho feien prou ràpidament.<ref>[{{ref-notícia|url=https://www.theguardian.com/world/2011/nov/05/gaddafi-sahara-lost-civilisation-garamantes ''|títol=Fall of Gaddafi opens a new era for the Sahara's lost civilisation''], |publicació=The Guardian, |consulta=retrieved 5/11/2011}}</ref> El regne es va fragmentar i el [[Regne de Ghana]], a l'oest, va agafar-ne el relleu en el comerç. Encara el [[569]], s'esmenta un tractat de pau entre el Regne dels garamants i Bizanci, en el qual el regne acceptava el cristianisme. El [[642]], els àrabs van arribar a Garama. El [[668]], un rei dels garamants, cristià, fou empresonat pels musulmans i el regne va desaparèixer.{{CC}}

Són, probablement, els avantpassats dels [[tuaregs]], puigpuix que la seva llengua escrita era similar a l'actual [[tifinaq]].<ref name="Louis_Werner">{{ref-websfn|url=http://www.saudiaramcoworld.com/issue/200403/libya.s.forgotten.desert.kingdom.htm Werner|títol=Libya's2004}} ForgottenEls Desertantics Kingdomno |cognom1=Wernerconcordaren |nom1=Louisen |website=saudiaramcoworld.comla |editor=[[Saudiseva Aramcocolor World]]de |access-date=pell: 15alguns agostels 2016consideraven [[raça negra|citació=May/Juneetíops]], 2004;d'altres Volumesimplement 55,de Numberpell 3molt fosca.{{sfn|Desagnes|1960}}</ref>

* [[{{ref-llibre|enllaçautor=Théodore Monod]], |nom=Théodore |cognom=Monod |títol=L'émeraude des Garamantes, Souvenirs d'un Saharien. |lloc=Paris: |editorial=L'Harmattan. (|any=1984).}}

* [http://ilbonito.wordpress.com/2007/11/12/whispers-in-the-sand-a-message-from-a-lost-civilization/ "«Whispers in the Sand", a message from a lost civilization»]: repàs històric dels garamants al bloc ''Ilbonito''.

* [http://www.archaeology.org/0403/abstracts/sands.html "«Kingdom of the Sands"»]: sobre el regne dels garamants al web ''Archaeology''.