La construcció social de la realitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{títol cursiva}}
{{infotaula llibre}}
'''''La construcció social de la realitat social''''' és una obra teòrica sociològica entre les deu més important del segle XX <ref name="isa-sociology2">{{ref-web|url=http://www.isa-sociology.org/en/about-isa/history-of-isa/books-of-the-xx-century/|títol=ISA - International Sociological Association: Books of the Century|editor=International Sociological Association|année=1998|consulta=2012-07-25}}</ref>. Fou escrita per [[Peter L. Berger]] i [[Thomas Luckmann]] amb el títol ''«The social construction of reality»'', original de [[1967|1966]]. Ha estat traduïda al català per l'editorial Herder, Barcelona, 1988<ref>{{Ref-llibre|cognom=Peter L. Berger, Thomas Luckmann|nom=|títol=La construcció social de la realitat: un tractat de sociologia del coneixement.|url=|edició=|llengua=català|data=1988|editorial=Herder|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=ISBN: 84-254-1628-0}}</ref>.
Berger i Luckmann van posar les bases de la seva concepció de societat, en què entén l’individu com un producte social definit per la pròpia biografia, l’entorn i l’experiència.
Línia 12:
== Conceptes bàsics ==
=== Els fonaments del coneixement a la vida quotidiana ===
Berger i Luckmann comencen el primer capítol amb l'estudi de la realitat de la [[vida quotidiana]], és el món del sentit comú. Es fonamenten en l'obra d'[[Alfred Schutz]]. El punt de partida és que les persones consideren els processos subjectius com realitats objectives, és a dir, els actors perceben la realitat social com independent de la seva pròpia aprehensió, com quelcom donat per descomptat.
Línia 19:
Com altres fenomenòlegs, Berger i Luckmann van assignar una gran importància al llenguatge, especialment per la seva relació amb el procés de tipificació. Consideraven el llenguatge com una forma específica del procés de la significació, un subtipus d'objectivació que es distingeix pel seu propòsit de representar una sèrie ampla de significats subjectius. El llenguatge és el sistema de símbols vocals més important de la societat car mostra la capacitat humana de comunicar significats que no són expressions immediates de subjectivitat. El llenguatge a més ens permet conèixer coses que mai hem experimentat i contribueix a acumular coneixements. En definitiva, per a en Berger i en Luckmann el llenguatge constitueix l'estructura social més important.
=== La societat com a realitat objectiva ===
L'ordre social no succeeix naturalment, sinó que és un producte de l'activitat humana.
Una característica humana és que està subjecta a l'habituació, és a dir, una activitat molt repetida es converteix en una rutina que permet una economia d'esforços. Aquest és un pas més en el procés de construcció de sentit de la realitat social mitjançant l'externalització; és a dir, les persones desenvolupen pautes d'acció en situacions recurrents. Són els hàbits que ens faciliten decidir una acció apropiada per a cada situació.
L'habituació antecedeix a la '''institucionalització'''. És a dir, quan es converteix en una institució, un fet extern i coercitiu, com si no depenguessin de la persona, sinó que hi són com a realitats objectives. A més, les institucions desenvolupen mecanismes de control social: les institucions "controlen el comportament humà establint pautes de conducta definides prèviament".<ref>Berger i Luckmann, 1966, pàgina 55.</ref> I aquestes institucions adquireixen objectivitat en el transcurs del temps. Això significa que les institucions que han cristal·litzat s'experimenten com existent per damunt i més enllà dels individus. Ras i curt, per en Berger i en Luckmann, les institucions s'experimenten alhora com si tinguessin realitat pròpia i es presenten a les persones com un fet extern i coercitiu.<ref>Berger i Luckmann,''«The social construction of reality»'', 1967,pàgina 58.</ref>
Línia 39:
* El segon nivell són proposicions teòriques rudimentàries, com els proverbis, les sentències, els aforismes. En aquest cas hi ha un intent de generalització d'una realitat social (per exemple, el refranyer català atribueix a les dones "atributs" especials com éssers tafaneres: ‘Dona finestrera, o puta o xafardera’, ‘Cap home savi i discret diu a la dona un secret’).<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-refranyer-contra-les-dones/|títol=El refranyer contra les dones|consulta=15 de desembre de 2020|llengua=|editor=Vilaweb|data=}}</ref>
* El tercer nivell de legitimació són teories explícites, formalitzades i estructurades (qualsevol de les teories [[Antifeminisme|antifeministes)]].
* El quart i últim nivell són els universos simbòlics, són la matriu de tots els significats objectivats socialment i subjectivament reals. Tota la societat històrica i la biografia d'un individu es veuen com a fets que ocorren dins aquest univers. L'univers simbòlic ordena els esdeveniments col·lectius i individuals dins una unitat coherent (per seguir amb l'exemple, en tradició [[Judeocristianisme|juedocristiana]] Eva neix d'una costella d'Adam, no té doncs un paper central).
=== La societat com a realitat subjectiva ===
Aquesta tercera part tracta de com s'ha construït la societat per a l'individu. Hi ha tres moments: interiorització, objectivació i externalització. Amb tot no es tracta d'una seqüència temporal, sinó que més aviat tots tres caracteritzen són simultànies
La interiorització fa referència a que ningú no neix membre d'una cultura, sinó que s'hi convertirà. L'objectivació fa referència a la interiorització de continguts donats per evidents. L'externalització fa referència a la comunicació. Els continguts d'una cultura són interioritzats pels individus a partir de la [[socialització]] que és de dos tipus: socialització primària i secundària. La socialització primària és la que viu el nen fins a convertir-lo en un membre de la societat. La socialització secundària requereix l'adquisició de vocabularis específics de rols, com poden ser els d'un àmbit professional. En qualsevol cas, la socialització es produeix sempre, s'enfronta a canvis continus i es pot veure amenaçada quan s'enfronta a realitats diferents.
== Apunts crítics de la "construcció social de la realitat social" ==
| |||