Hibridació d'orbitals: diferència entre les revisions

Una '''hibridació d'orbitals''' és una [[combinació lineal]] d'[[orbital atòmic|orbitals atòmics]] que pertanyen a un mateix [[àtom]] amb l'objectiu de crear-ne uns altres, els orbitals híbrids, que permeten explicar les geometries observades de les [[molècules]] i les forces dels enllaços. La hibridació és un artifici matemàtic útil per a representar la distorsió dels niguls de càrrega electrònica dels àtoms, en el moment de formar un [[enllaç químic]] amb altres àtoms, per a donar una distribució direccional.<ref>{{ref-llibre|cognom=Díaz Peña |nom=M. |cognom2=Roig Muntaner |nom2=A. |enllaçautor2=Antoni Roig Muntaner |títol=Química física |llengua=castellà |edició=1a ed.|editorial=Alhambra |lloc=Madrid |data= |any=1983 |pàgines= |isbn=84-205-0256-1 }}</ref> Aquest sistema fou ideat pel químic nord-americà [[Linus Carl Pauling]] el 1931 en la seva [[teoria d'enllaç de valència]] de l'[[enllaç covalent]].

La participació d'orbitals d permet obtenir distribucions electròniques més complexes, com ara les sp³d i sp³d². La hibridació sp³d dóna lloc a cinc orbitals híbrids dirigits segons els vèrtexs d'una bipiràmide triangular, i la hibridació sp³d² dóna lloc a sis orbitals híbrids dirigits segons els vèrtexs d'un octàedre. Aquestes estructures són habituals en els complexos dels metalls de transició.<ref name=GEC>{{Ref-llibre |editor=Enciclopèdia Catalana |títol=L'Enciclopèdia |url=http://www.enciclopedia.cat/ |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}</ref>