Rei Artús: diferència entre les revisions

Tot i que les temàtiques, esdeveniments i personatges de la llegenda artúrica variaven àmpliament entre versions i no n'existia una de canònica, la versió dels fets de Jofre sovint servia com a punt de partida d'històries posteriors. Jofre caracteritzava Artús com un rei de Bretanya que derrotà els saxons i establí un imperi al llarg de la [[Gran Bretanya|Bretanya]], [[Irlanda]], [[Islàndia]], [[Noruega]] i la [[Gàl·lia]]. Molts dels elements i fets que ara són una part fonamental del relat artúric apareixen a la ''Historia'' de Jofre, incloent el pare d'Artús, [[Uther PendragonUterpendragó]],; el mag [[Merlí]],; l'esposa d'Artús, [[Reina Ginebra|Ginebra]],; l'espasa [[Excàlibur]],; la concepció d'Artús al [[Tintagel|castell de Tintagel]],; la seva batalla final contra [[Mordred]] a [[Camlann]] i el seu repòs etern a [[Avalon (mitologia)|Avalon]]. L'escriptor francès del {{segle|XII}} [[Chrétien de Troyes]], que afegí [[Lancelot]] i el [[Sant Greal]] a la història, inicià el gènere del romanç artúric que esdevendria fortament recurrent en la [[literatura medieval]]. En aquestes històries franceses el focus de la narració sovint es desvia del Rei Artús a altres personatges, per exemple alguns dels cavallers de la [[Taula Rodona]]. La literatura artúrica prosperà al llarg l'Edat Mitjana, però entrà en declivi els segles subsegüents fins al {{segle|XIX}}, en què experimentà un gran ressorgiment. Avui dia la llegenda segueix protagonitzant obres literàries, així com teatre, pel·lícules, sèries de televisió, còmics i d'altres mitjans.