Llengües retoromàniques: diferència entre les revisions

* [[romanx]] ''(rumantsch)'': dialectes [[sobreselvà]] o ''sursilvan'', [[sotaselvà]] o ''sutsilvan'', [[surmiran]], [[alt engiadinès]] o ''puter'' i [[baix engiadinès]] o ''vallader''. D'ençà del 1982 té un estàndard unitari: el romanx grisó ''(rumantsch grischun)''. Es parla al cantó [[Suïssa|suís]] dels [[Grisons]], on és llengua cooficial des del 1794; també és reconegut com a quarta llengua nacional de Suïssa d'ençà del 1938, i com a quarta llengua oficial de l'estat d'ençà del 1996. En l'actualitat el nombre de parlants del romanx és d'unes 35.000 persones.

* [[Ladí]] ''(ladín)'': parlat a les [[Dolomites]] ([[Itàlia]]). D'ençà del 1994 té un estàndard unitari: el ladí dolomític o ladí estàndard ''(ladin dolomitan o ladin standard)''. Té certes mesures de protecció al seu domini lingüístic, tot i que de grau variant segons les zones. Reconegut oficialment per l'estat com a llengua el 1999.

 

Al llarg dels segles l'avenç de les parles alemanyes i italianes n'ha reduït força el territori, que probablement havia estat continu. Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les diferències destacables que n'hi ha entre les diferents varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua. Socialment hi ha consciència de germanor entre els diferents pobles de parla retoromànica. En total, el nombre de parlants de retoromànic se situa entre les 500.000 i les 750.000 persones: poc més de 30.000 romanxs, una xifra similar de ladinòfons i almenys mig milió de furlanòfons.