Diferència entre revisions de la pàgina «Edremit»

1.457 bytes afegits ,  fa 7 mesos
referència
m (Tipografia)
(referència)
{{infotaula geografia política}}
'''Edremit''' (grec Άδραμύττιον) és una ciutat de [[Turquia]] a la [[província de Balıkesir]], cap del districte d'Edremit. Està situada enfront de l'illa de [[Lesbos]] al [[golf d'Edremit]]. La seva activitat principal és l'oliva i el turisme. El Parc Nacional de Kaz Dağı està a la rodalia. La seva població està formada per turcs balcànics, [[turcmans]] nadius (tahtacı) i caucasians. Disposa d'un aeroport.
 
== Història ==
ElL'antiga seuciutat nomd{{'}}'''Adramítium''' llatí(en fou[[grec antic]] Ἀδραμύττιον, Ἀδραμύττειον, en [[Adramítiumllatí]] (''Adramyttium'' o ''Adramyteum'') peròque no correspon exactament a la moderna ciutat qued'Edremit éssituada enteentre Ören i Karatash al veí districte de Burhaniye (al límit sud),. Es localitzava a 4 km a l'oest de la vila de Burhaniye antiga Kemer i 13 km al sud del modern emplaçament. Segons [[Estrabó]], era a la via que anava de l'[[Hel·lespont]] a [[Pèrgam]]. Segons la modernatradició la va fundar Adramis, un germà del rei [[Cressus]] de [[Regne de Lídia|Lídia]], però posteriorment s'hi va instal·lar una colònia d'[[atenencs]], i el lloc es va convertir en un assentament grec. [[Tucídides]] parla també de que s'hi va instal·lar una colònia procedent de [[Delos]], quan [[Atenes]] va expulsar els habitants de l'illa cap a l'any [[422 aC]]. Amb la dinastia [[atàlida]], els reis de Pèrgam van situar-hi un port marítim que va ser important. La ciutat es menciona als ''[[Actes dels Apòstols]]''. Amb els romans era un ''Conventus Juridicus'' de la [[Àsia (província romana)|província d'EdremitÀsia]], un lloc on els habitants de la zona hi recorrien com a ciutat judicial. AAl aquestnou emplaçament hi fouva ser traslladada probablement ja al {{segle|II|s}} i no en temps dels [[Comnè]] com es va pensar molt de temps.<ref>{{ref-web Per|cognom=Smith la|nom=William seva(ed.) història|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DA%3Aentry+group%3D3%3Aentry%3Dadramyttium-geo antiga|consulta=18 vegeude [[Adramítium]].desembre de 2020 |títol=Adramyttium |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
Després del [[1071]] van començar els atacs turcs. El [[1093]] la ciutat fouva ser destruïda pel cap turcman [[TzachasÇaka Bey]] (Çaka) que tenia base a [[Esmirna]]. [[Aleix I Comnè]] en va ordenar la reconstrucció al general PhilokalesFilocales. [[Manuel I Comnè]] (1143-1180) la va fortificar. El [[1261]] [[Miquel VIII Paleòleg]] va cedir Esmirna als genovesos i va afegir diversos privilegis a Adramítium. Després del [[1300]] una guarnició genovesa defensava la ciutat contra els turcs., fins que en els primers anys del segle fouva ser ocupada per l'emir de [[Karasi]]. A la tardor del 1334 la ''Sacra Liga'' va aconseguir una victòria naval destacada sobre les flotes dels beyliks[[Beilicats d'Anatòlia|beilics]] de la costa Anatòlia en aigües d'Edremit (grec ''Adramytion'', llatí [[Adramítium]]). Els territori dels Karasi-Oghlu van passar als otomans sota [[Orkhan]] en una data incerta, ja que l'historiador Ashikpashazade dona [[1335]] però probablement és un error i fou no va ser abans del [[1345]]. FouVa passar a ser un ''kada'' (districte) del sandjak de Karasi i sota la república un kada de la província de Balikesir. La població el [[1950]] era d'uns 12.500 habitants.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grunebaum |nom=Gustave E. von (comp.) |títol=El islam. II: desde la caida de Constantinopla hasta nuestros días |pàgines=19-26 |lloc=Mèxic D.F. |editorial=Siglo XXI |any=2002 |isbn=9682300096}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
37.493

modificacions