Insubmissió: diferència entre les revisions

El 20 de febrer de 1989 es produir un fet cabdal de la història contemporània. Aquell dia, 57 joves van presentar-se a les delegacions del Govern Militar en diferents ciutats de l'Estat —una vintena dels quals, a Barcelona— per anunciar que es declaraven objectors, no solament al servei militar obligatori, sinó també a la recentment creada prestació social substitutòria.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elcritic.cat/actualitat/trenta-anys-dels-primers-insubmisos-que-en-podem-aprendre-i-que-pot-aplicar-se-a-la-catalunya-actual-27667|títol=Trenta anys dels primers insubmisos: què en podem aprendre?|consulta=2019-02-24|nom=Joan|cognom=Canela|llengua=|editor=Crític|data=18 febrer 2019}}</ref> Malgrat les diferències estratègiques i ideològiques d'un moviment on confluïen des de sectors [[marxistes]] i [[trotskistes]] (aplegats al voltant del col·lectiu Mili-KK), [[Anarquisme|llibertaris]] (amb la Coordinadora Antimilitarista per la Insubmissió, CAMPI, com a referent) i gent que bevia de la tradició [[pacifista]] sovint arrelada en l'humanisme cristià (amb el Moviment per l'Objecció de Consciència, MOC, com a pal de paller), la mobilització antimilitarista va demostrar prou capacitat de coordinació, constància i coherència en les seves accions per generar un impacte en l'opinió pública que va superar amb escreix els marges de l'activisme més mobilitzat i es va instaurar en l'[[imaginari col·lectiu]] de tota una generació.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=La gran batalla del moviment antimilitarista|url=https://directa.cat/la-gran-batalla-del-moviment-antimilitarista/|data=2019-12-19|consulta=2020-01-05|llengua=|editor=Directa}}</ref>

En paraules de Joan Canela: « el moviment que va impugnar el servei militar com un model reeixit de mobilització basada en els principis de la [[desobediència civil no violenta]], consistent en objectar públicament i a cara descoberta contra una legalitat considerada injusta, tot acceptant la repressió en forma de presó, multes o inhabilitacions que comportava aquell gest».<ref name=":0" /> La campanya de la insubmissió va acabar definitivament el 9 de març de 2001, quan el govern [[José María Aznar López|Aznar]], va signar el decret que suspenia de manera indefinida el servei militar.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-yon-sanchez-i-pere-comellas-membres-del-moviment-dobjeccio-de-consciencia-que-avui-commemora-el-seu-30e-aniversari/video/5823607/|títol=Entrevista a Yon Sánchez i Pere Comellas, membres del Moviment d'Objecció de Consciència, que avui commemora el 30è aniversari|consulta=2019-02-24|cognom=|llengua=|editor=Corporació Catalana de Mitjans Auidovisuals|data=20 febrer 2019}}</ref>

Des del 2012, diverses persones i autoritats es van declarar insubmises fiscalment amb [[Espanya]] pagant els seus impostos a l'[[Agència Tributària de Catalunya]].<ref>{{ref-web|url= http://www.racocatala.cat/noticia/28320/comenca-insubmissio-fiscal-espanya|títol= Comença la insubmissió fiscal amb Espanya|consulta=5 març 2013 |obra= |editor= Racó català|data= 12 d'abril de 2012 |llengua= català}}</ref> Aquest moviment ha anat en alça i cada vegada hi ha més insubmisos. El 5 de març de 2013, [[Vic]] es va esdevenir la primera capital de comarca a declarar-se insubmisa fiscalment.<ref>{{ref-web|url= http://www.324.cat/noticia/2074233/osona/LAjuntament-de-Vic-es-declara-insubmis-fiscal|títol= L'Ajuntament de Vic es declara insubmís fiscal|consulta=5 març 2013 |obra= |editor= 324|data= 5 de març de 2012 |llengua= català}}</ref>