Diferència entre revisions de la pàgina «Capcinès»

4 bytes afegits ,  fa 4 mesos
cap resum d'edició
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil iOS app edit
El '''capcinès''' és un dels [[subdialecte]]s més peculiars del [[català septentrional]], parlat al [[Capcir]]. Presenta un estat de transició cap a l'[[occità]] més marcat encara que el [[rossellonès]]. Segons Joan [[Joan Coromines|Coromines]], el capcinès podria representar un estat arcaic del català septentrional («''El capcinès actual no és més que el rossellonès comú de l'[[edat mitjana|Edat Mitjana]]''» <ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Joan Coromines| nom=Joan| cognom=Coromines| títol=El que s'ha de saber de la llengua catalana| editorial=Moll| col·lecció= Col·lecció Raixa, 1| lloc=Palma| any=1954| oclc=26782212}}</ref> i afegeix: «''Els nous corrents lingüístics procedents del sud, cada vegada més robustos, van anul·lar de mica en mica aquelles característiques mig occitanes o, més exactament, les van anar empenyent cap aquest refugi extrem del Capcir, aïllat entre els grans cims del Carlit fins a Madres i arrambat a la frontera lingüística''».<ref>{{Ref-publicació| publicació=Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística| cognom=Massanell i Messalles|nom=Mar |article=Mètode filològic i lingüística de corpus: una intersecció profitosa (o com enfrontar-se a mostres del CICA d'interpretació difícil)||url =http://www.academia.edu/32791871/M%C3%88TODE_FILOL%C3%92GIC_I_LING%C3%9C%C3%8DSTICA_DE_CORPUS_UNA_INTERSECCI%C3%93_PROFITOSA_O_COM_ENFRONTAR-SE_A_MOSTRES_DEL_CICA_DINTERPRETACI%C3%93_DIF%C3%8DCIL_1issn=2014-1408|any=2016|volum=6|pàgines=27-53| doi=10.1344/AFEL2016.6.2}}</ref> Malgrat la notable afinitat o continuïtat amb l'occità, la catalanitat del capcinès és (pre)dominant actualment : ''dona'' (i no femna), "casa" (i no ostal), "dia" (i no jorn), ''peu'' (i no pè), ''cadira'' (i no cadièra), ''fira'' (i no fièira), ''cavall'' (i no caval), ''ferrer'' (i no faure), ''groc'' (i no jaune), ''serra'' (i no ressèga), etc.
 
[[Julià-Bernat Alart]] indica<ref>{{ref-web|url=http://1886.u-bordeaux3.fr/files/original/f4641e97d30bab924a575c056464249a.pdf|títol=Documents sur la Géographie historique du Roussillon, de M.B. Alart, 1876<!--Títol generat per bot-->}}</ref> que al segle XIV els rossellonesos deien "fals llatí" al dialecte del Capcir i del [[País de SautSalt]] per la seua diferència, sabent que pertanyia a les [[llengües romàniques]] (al segle XIII [[Bernat Desclot]] qualificava l'[[àrab]] de "llatí" i així és com els catalans anomenaven les llengües estrangeres). També diu que "I malgrat el veïnatge del [[Llenguadoc]] i del [[País de Foix]], el [[llenguadocià]] no ha pogut introduir gaire més que algunes locucions i alterar un xic la pronunciació en qualques parròquies del Capcir" (traducció del francès).
 
És actualment un ensems de parlars de transició cap a l'[[occità]] que ha conegut una pressió constant dels subdialectes catalans veïns ([[conflentí]] i [[català cerdà|cerdà]]) d'ençà d'almenys la fi del {{segle|XIX}}, desoccitanitzant-se amb el temps. Aquest caràcter híbrid féu que [[Juli Ronjat]] l'integrés en l'occità, la qual cosa indignà el lingüista rossellonès [[Enric Guiter]] qualques dècades més tard.
9.260

modificacions