Jahvè (nom propi de Déu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
|||
Línia 98:
Segons l'arqueòleg [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents déus: Jehovà va evolucionar d'un simple déu consort de la deessa Aixera passant a adoptar el paper de Déu nacional i finalment sent venerat com a Déu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteista), va rebutjar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.cat.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref>
En canvi, experts com George A. Barton, asseguren que cap poble de l'antiguitat va reflectir un monoteisme tan original i autèntic com el poble hebreu, des de bon començament de la seva identitat com a tal. Tot i que el poble d'Israel, amb el temps i en diferents èpoques, va adorar diversos deus, l'única adoració que finalment es considerava ben vista i aprovada per les lleis era l'adoració a Jehovà com l'únic Déu verdader. El principal exemple d'això és el monoteisme exaltat i pur que transmet l'Antic Testament.<ref>{{Ref-publicació
== Al·leluia ==
| |||