Joana II de Nàpols: diferència entre les revisions

Es casà, en segones núpcies, el [[10 d'agost]] de [[1415]] amb '''[[Jaume II de Borbó]]''', [[comte de la Marca]] i fill de [[Joan I de Borbó]], negant-li el títol reial, donant-li només els títols de Príncep de Taranto i el duc de Calàbria, però les intencions del nuvi eren molt diferents: immediatament després del casament, va matar a [[Pandolfello Alopo]] i va establir el control de la cort amb funcionaris francesos de la seva confiança, obligant Joana a atorgar-li el títol de rei de Nàpols. L'arrogància del consort va despertar el descontentament dels barons napolitans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Boccia |nom=Lidya |títol=Giovanna II una regina di paglia |url= |llengua=italià |editorial=Società Editrice Napoletana |data=1980 |pàgines=50 }}</ref> En setembre de [[1416]] la noblesa va desencadenar disturbis violents a la capital contra Jaume, que es va veure obligat a renunciar al títol real i tornar a França els funcionaris que garantien el control de la cort. Giovanni Caracciolo es va convertir en el nou favorit de la reina, que adquirirà en els últims anys una gran potència. Frenat en els seus efectes de poder, en 1418 Jaume II de la Marca van decidir abandonar Nàpols i retirar-se a França.<ref>{{ref-llibre|cognom=Cutolo |nom=A. |títol=Giovanna II |url= |llengua=italià |editorial=Novara |data=1968 |pàgines=80 }}</ref>

Dels seus dos matrimonis no tingué fills, per la qual cosa i davant l'amenaça de veure's extingida la línia dinàstica del regne, adoptà el [[1421]] el [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]] [[Alfons el Magnànim]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Figueres |nom=Josep M. |títol=Història contemporània de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA37&dq=alfons+1421+hereu&hl=ca&ei=6DJoTcC4K4zrOffJvMYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=alfons%201421%20hereu&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2003 |isbn=8483187736 |pàgines=p.37 }}</ref> Per les pressions angevines renegà de l'anterior adopció, i el [[1423]] adoptà [[Lluís III de Provença]], el qual era hereu de la branca menor de la [[dinastia Anjou]] al tron de Nàpols. A la mort de Lluís III, el seu germà [[Renat I de Nàpols]], reclamà els drets per a si mateix.