Hane: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-\| *thumb *\| *right *\| +|miniatura|)
#QQ20
Línia 1:
{{FR|data=juliol de 2015}}
{{infotaula geografia política}}
'''Hane''' és unl'assentament més poblegran de l'illa d'[[Ua Huka]], de les [[Illes Marqueses]], a la [[Polinèsia Francesa]]. Conté un jaciment arqueològic notable i té una població menor que la capital de Vaipae'e.<ref name="Goodwin2010">{{Ref-llibre|cognom=Goodwin|nom=Bill|títol=Frommer's Tahiti and French Polynesia|url=https://books.google.com/books?id=3RBWfeV9bRIC&pg=PA248|data=2 November 2010|editorial=John Wiley & Sons|isbn=978-0-470-94738-8|pàgines=248}}</ref>
 
== SituacióGeografia ==
Hane esEs troba entre l'aeroportl’aeroport i el poble de [[Hokatu]], al sud-oest del mont Hitikau. ÉsLa elmuntanya segonHitikau poble(884 ambm) méses habitantstroba deal l'illanord-est.{{Sfn|Stanley|2004|p=279}}
 
== Arqueologia ==
Segons la llegenda, és en aquesta vall on s'instal·laren els primers homes de les Marqueses, després de molts dies de navegació. Massa cansat per atracar, en Motu Hane, que vol dir pa de sucre en forma d'illa, s'hauria aturat a l'entrada de la badia.
Els llocs arqueològics de Tehavea i Meiaute són a poca distància a peu del poble. La zona va ser excavada per primera vegada per Yosihiko H. Sinoto el 1964-65. Les seves excavacions van revelar més de 12.000 ossos d'ocells, dels quals gairebé 10.000 pertanyien a aproximadament set espècies de [[Baldriga|pardals]] i [[Petrell|petrells]].<ref name="Reaka-KudlaWilson1996">{{Ref-llibre|cognom=Reaka-Kudla|nom=Marjorie L.|títol=Biodiversity II: Understanding and Protecting Our Biological Resources|url=https://books.google.com/books?id=-X5OAgAAQBAJ&pg=PA150|data=30 September 1996|editorial=Joseph Henry Press|isbn=978-0-309-52075-1|pàgines=150}}</ref> <ref name="Steadman2006">{{Ref-llibre|cognom=David W. Steadman|títol=Extinction and Biogeography of Tropical Pacific Birds|url=https://books.google.com/books?id=vBZXJQ3HDg0C&pg=PA242|data=15 October 2006|editorial=University of Chicago Press|isbn=978-0-226-77142-7|pàgines=242–}}</ref> Durant les investigacions arqueològiques a Hane, també es van trobar fragments sota una superfície de roca que es van datar inicialment entre el 300 i el 600 dC. Tanmateix, la [[datació basada en el carboni 14]] indicava un període d’ocupació entre el 900 i el 1200 dC.<ref name="Dickinson2006">{{Ref-llibre|cognom=William R. Dickinson|títol=Temper Sands in Prehistoric Oceanian Pottery: Geotectonics, Sedimentology, Petrography, Provenance|url=https://books.google.com/books?id=-51Yo4lHmDoC&pg=PA38|data=1 January 2006|editorial=Geological Society of America|isbn=978-0-8137-2406-5|pàgines=38–39}}</ref>
 
A partir de la dècada de 1990 es van dur a terme altres investigacions a Hane durant uns 20 anys. Les excavacions del 2009 van revelar que la data ocupacional més antiga de l'arxipèlag, inclosa la Polinèsia Francesa, va ser al voltant del 1000 dC, quan la gent depenia dels recursos marins. Tanmateix, cap al 1200 dC, es va produir un canvi en el patró ocupacional, amb habitatges fets de materials peribles construïts sobre [[pedestal]]s de pedra. Posteriorment, el lloc va quedar desert mentre la població es va traslladar a les valls i, des del 1200 fins al 1400 dC, les zones costaneres, inclòs Hane, es van utilitzar principalment com a cementiri.<ref name="Molle">{{Ref-web|cognom=Molle|nom=Dr. Guillaume|url=http://arf.berkeley.edu/then-dig/2014/04/bones-and-sand-archaeology-of-the-dunes-in-marquesas-islands-french-polynesia/|títol='Bones and Sand': Archaeology of the Dunes in Marquesas Islands, French Polynesia|consulta=24 June 2015|editor=University of French Polynesia|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150626153452/http://arf.berkeley.edu/then-dig/2014/04/bones-and-sand-archaeology-of-the-dunes-in-marquesas-islands-french-polynesia/|arxiudata=26 June 2015}}</ref>
== Dins del poble ==
* El museu del Mar. Exposa les eines utilitzades a la pesca, com els [[Ham (eina)|hams]] tradicionals, les explicacions sobre les antigues tècniques de pesca, i una col·lecció de [[Piragua|piragües]] de totes les èpoques, realitzades pel conservador del museu, Joseph Vaatete
* Un centre d'exposició-venda, on es poden comprar les escultures i altres peces d'artesania dels habitants de Hane.
 
== A prop del pobleEdificis ==
El Museu del Mar (Le musée de la Mer) conté exposicions d’eines tradicionals que s’utilitzen per pescar, ganxos, explicacions sobre les tècniques antigues de pesca, una col·lecció de canoes i un centre d’artesania. L'Auberge Hitikau és un petit hostal i restaurant, que rep el nom de la muntanya. Conté quatre habitacions dobles, amb un restaurant destacat pels seus plats de cabra i porc i truites de ''[[Xatrac fosc|kaveka]]''.<ref name="BlondBrash2006">{{Ref-llibre|cognom=Blond|nom=Becca|títol=Tahiti & French Polynesia. Ediz. Inglese|url=https://books.google.com/books?id=BI4-pi0eFq0C&pg=PA217|any=2006|editorial=Lonely Planet|isbn=978-1-74059-998-6|pàgines=217}}</ref> També hi ha un hospital.{{Sfn|Stanley|2004|p=279}}
[[Fitxer:UaHuka_Meiaute_20061114.JPG|miniatura|alt=Photographie de deux des trois tikis en tuf rouge du site de Meiaute.|Dos dels tres [[tiki]]s de tuf roig de Meiaute.]]
 
* Jaciment de '''Tehavea''', a una mitja hora de camí. Situat sobre una plataforma vorejant la cresta s'hi poden veure [[tiki]]s antics.
== Referències ==
* Jaciment de '''Meiaute''', el jaciment arqueològic més antic i més important de les Marqueses, datat del segle III. Hi trobem tres tikis esculpits de [[tuf]] volcànic vermell.<br />Els anys 1964 i 1965, una expedició arqueològica, dirigida per Y.H. Sinoto i M. Kellum, hi descobrí una trentena de tombes i més de tres mil objectes, com eines ([[Aixa (eina)|aixes]], [[Arpó|arpons]], pesos de pesca, hams...) o ornaments (joies com collarets esculpits en [[nacre]], en ossos i dents de [[catxalot]], material de [[tatuatge]]...).<br />I sobretot, fragments de [[ceràmica]], que permet relacionar la família polinèsia amb la cultura [[Lapita]]. Els marquesans anaren abandonant progressivament la tècnica de la ceràmica quan començaren a colonitzar altres illes, ja que hom no ha trobat més restes de terrissa a la [[Polinèsia]] oriental.
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|ref=harv|cognom=Stanley|nom=David|títol=Moon Handbooks South Pacific|url=https://archive.org/details/bub_gb_EDGapfBX-CAC|pàgines=[https://archive.org/details/bub_gb_EDGapfBX-CAC/page/n298 279]|any=2004|editorial=David Stanley|isbn=978-1-56691-411-6}}
 
{{coord|8|55|23|S|139|32|6|W|display=title}}
{{PFMarqueses}}
{{Viccionari-lateral|hane}}