Estefania de Requesens i Roís de Liori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Estefania de Requesens i Roís de Liori''' (c. [[1504]] - [[Barcelona]], [[25 d'abril]] de [[1549]])<ref name="DBD">{{DBD|id=7|nom=Estefania de Requesens i Roís de Liori}}</ref> va ser una escriptora catalana i valenciana del {{segle|XVI|s}}<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Zavala|nom=Iris|títol=Breve historia feminista de la literatura española|url=https://books.google.cat/books?id=_fUJ-gqLsIwC&pg=PA58&dq=Estefan%C3%ADa+de+Requesens&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa%20de%20Requesens&f=false|any=1993|editorial=Anthrops|isbn=9788476585771|pàgina=58|llengua=castellano|capítol=}}</ref> i [[Baronia de Castellví de Rosanes|baronessa de Castellvell]] i de [[Molins de Rei]].<ref name=":0" />
Era filla de [[Lluís de Requesens i Joan de Soler]], [[comte de Palamós]] i governador de Catalunya, i de la seva segona esposa, [[Hipòlita Roís de Liori i de Montcada]]. Formà part del cercle de seguidors d'[[Ignasi de Loiola]] durant l'estada d'aquest a Barcelona ([[1524]]-[[1526]]). Es va casar el [[1526]] amb [[Juan de Zúñiga y Avellaneda]], fill del [[Comtat de Miranda del Castañar|comte de Miranda]] i [[camarlenc]] del rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]], amb qui tingué diversos fills, entre els quals havia de destacar [[Lluís de Requesens i Zúñiga]], futur cap militar i estadista a la cort espanyola, vencedor en la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]] el [[1571]]. Es varen traslladar a residir a la cort el [[1534]] quan el seu marit és nomenat preceptor del [[príncep de Girona]] Felip (futur [[Felip II]]), iniciant així un procés irreversible de castellanització de la família. La influència del seu marit permeté que el seu cosí, [[Jeroni de Requesens i Roís de Liori]], aconseguís el [[bisbat d'Elna]].<ref name=":13">{{ref-llibre|cognom=Mantecón|nom=Tomás Antonio|títol=Bajtín y la historia de la cultura popular: cuarenta años de debate|url=https://books.google.cat/books?id=3h4sBk8Ggm8C&pg=PA52&dq=Estefan%C3%ADa+de+Requesens&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=Estefan%C3%ADa%20de%20Requesens&f=false|any=2008|editorial=Universidad de Cantabria|isbn=9788481025002|pàgina=52|llengua=español|capítol=}}</ref>
Entre 1528 i 1545 va donar a llum sis nens i quatre nenes: Hipòlita, Perico, Caterineta, Joan, Diego, Hipoliteta, Pedro, Felipe, Caterina i Pedro.<ref name=":222">{{ref-llibre|cognom=Tamames|nom=Ramón|títol=Europa: proyecciones y percepciones históricas|url=https://books.google.cat/books?id=RM0bXUShI0cC&dq=Estefanía+de+Requesens&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|any=1997|editorial=Universidad de Salamanca|isbn=9788474818529|pàgina=74|llengua=español|capítol=}}</ref> Els noms es repeteixen perquè molts moren amb pocs mesos.<ref name=":13" /> El [[1542]], Estefania va assumir l'herència del seu germà [[Galceran de Requesens i de Cardona]], comte d'Avellino i governador general de Catalunya. El [[1546]] restà vídua i retornà a Barcelona. Estefania va recolzar els jesuïtes, que en aquests anys van intentar reformar la Companyia de Jesús per tenir-hi un lloc femení, orientades per [[Isabel Roser|Isabel Rosers]] i altres.<ref name=":222" />
| |||