Josep de Calassanç (sacerdot): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Línia 27:
Quan fa catorze anys, Josep Calassanç manifesta la decisió de fer-se [[sacerdot]], ja que té una forta i vivencial fe en [[Déu]], augmentada per l'exemple i l'educació rebuda per la seva família. En un primer moment no compta amb l'aprovació paterna, ja que havent mort el seu germà gran, el seu pare pensava que Josep havia d'encarregar-se de l'administració de les propietats de la família. Finalment Josep aconsegueix l'autorització paterna i pot continuar el camí triat. Va estudiar [[Filosofia]] a la [[Universitat de Lleida]] i [[Teologia]] a les de [[Universitat de València|València]] i [[Alcalá de Henares]].
 
És ordenat sacerdot el [[1583]], als 25 anys. Després d'un curt periple per parròquies del [[bisbat d'Urgell]] (fou rector de [[Claverol (Conca de Dalt)|Claverol]] i Hortoneda, també oficial de Tremp, al [[Pallars Jussà]]),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Noguera|nom=Aniol|títol=Josep Calassanç, oficial de Tremp. Les arrels de l'Escola Pia al Pallars.|url=|edició=|llengua=català|data=2019|editorial=Garsineu|lloc=Tremp|pàgines=364|isbn=978-84-949119-8-9|cognom2=Florensa|nom2=Joan}}</ref> aconsellat pel [[bisbe]] d'Urgell, [[Andreu Capella]], Calassanç se'n va a [[Roma]] el [[1592]]. Abans de complir els sis anys de la seva estada a Roma, el riu [[Tíber]], es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d'aquesta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç treballa infatigablement en l'operació d'ajuda als afectats.
 
S'integra en una confraria que es dedicava a ajudar els malalts, i comença a recórrer els barris. Observa llavors que molts nens no tenen manera de tenir formació per falta de mitjans econòmics. Comença a pensar a crear una escola gratuïta oberta a tots els [[nen]]s, especialment als més necessitats i proposa la seva idea a les autoritats eclesiàstiques i a nobles i rics que poguessin ajudar-lo, però no té èxit.
Línia 35:
Calassanç no tornà mai a la seva terra, i morí a Roma l'agost de 1648.
 
El seu pensament [[pedagogia|pedagògic]] quedà reflectit en els seus escrits on trobem regles, consells i advertiments per a la pràctica [[educació|educativa]], i en les Constitucions de l'Orde.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Calassanç|nom=Josep de|títol=Documents fundacionals de l'Escola Pia|url=|edició=|llengua=|data=1998. Edició de Joan Florensa|editorial=EUMO|lloc=Vic|pàgines=|isbn=978-84-7602-297-9}}</ref>
 
== Notes ==