José María Nunes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Corregit: "fins l'any" |
||
Línia 20:
La segona incursió al món del cinema per part de Nunes serà ''No dispares contra mí'' (1961), una història policíaca amb aires de la [[Nouvelle Vague]]. L'any següent, ja amb un cert prestigi de director poc corrent, s'encarrega de l'adaptació i direcció d'una obra teatral, ''Amedée ou comment s'en débarrasser'' (1954) d'[[Eugène Ionesco]]. Fidel al seu estil, Nunes en fa una reinterpretació on només hi apareixen dos actors. Aquell mateix any, Ignasi F. Iquino, li proposa realitzar una pel·lícula que apuntava a ser un èxit, però la censura ho impedeix i es va haver de conformar amb un guió sobre el món taurí d'un dels actors principals de la pel·lícula, José Campos. D'aquesta manera va sorgir la seva tercera producció, ''La alternativa'' (1962), una decepció per a la crítica que esperava més d'un director que havia sorprès amb les seves dues primeres pel·lícules. Al 1966, després d'una discreta coproducció amb Itàlia per a la pel·lícula musical ''Superespectáculos del mundo'' (1963), arribaria ''Noches de vino tinto'', produïda per la companyia de Jacinto Esteva. D'aquesta manera Nunes va entrar a formar part d'una [[Escola de Barcelona]] que estava naixent durant aquells anys. El film mostra a dos personatges que es coneixen de nit i recorren la ciutat de Barcelona a la recerca de bars i, alhora, d'ells mateixos.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Minguet Batllori|nom=Joan M.|títol=Nunes: El cineasta intrèpid|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=març 2006|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=20-25|isbn=8439369654}}</ref>
A ''Noches de vino tinto'', la va seguir ''Biotaxia'' (1968) sense massa èxit de taquilla ni crítica, però amb reconeixement al [[Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary|Festival de Karlovy-Vary]] de Moscou. Arran d'aquest fet arriba ''Sexperiencias'' (1969), ja que des del festival rus el van convidar per al següent any perquè pogués presentar la seva següent pel·lícula. Però amb el poc temps de maniobra que tenia el director i la por a ser censurat pel règim, va decidir fer la pel·lícula sense demanar els permisos pertinents fent que, avui dia, el film no existeixi legalment. Les dues produccions que van seguir a ''Sexperiecias'' tampoc van estar exempts de problemes. ''Iconockaut'' (1975) es va topar amb la censura i no va poder ser estrenada fins a l'any 1981, fet que la va privar de gaudir de massa ressò. D'altra banda, amb ''Autopista A-2-7'' (1977), Nunes va intentar tornar a un cinema més convencional i accessible per al públic amb una història sobre una família colpejada per la mort del pare i de com el fill gran en pren les regnes. Aquesta vegada, però, un problema amb la productora va fer que s'embargués el film i no es pogués distribuir.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Minguet Batllori|nom=Joan M.|títol=Nunes: El cineasta intrèpid|edició=primera|llengua=català; castellà; anglès|data=març 2006|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=26-33|isbn=8439369654}}</ref>
=== Últimes produccions ===
| |||