Tarkhan (família): diferència entre les revisions

Els membres principals de la família apart de la reina eren els seus germans, sis en total, tots els quals foren militars destacats en diverses campanyes. Els sis germans eren Ali, Hasan Sufi, Husayn Sufi, Sayyid Ahmad, Muhammad Sufi i Hamza. Cap dels sis amirs va arribar a ser una alta figura de l’administraciól'administració o de l’exèrcitl'exèrcit però com a família formaven un poder considerable, sens dubte el poder familiar mes important del temps de Xah Rukh. Com veurem Xah Rukh va disposar d’und'un grup rellevant de servidors eficaços i fidels.

El 1407/1408 Sayyid Ahmad va rebre un ''soyurgal'' a [[Andkhud]] que sembla que va restar dins la família. Devia gaudir d’und'un alt estatus perquè va poder enviar un cavall a l’emperadorl'emperador de la [[Xina]] que li va agrair especialment.

2) Ali amb 100 ''qushuns'' seguint a l’avanatguardal'avanatguarda de l’exèrcitl'exèrcit

4) Husayn Sufi enviat a protegir [[Qumis]] i [[Mazandaran]] durant l’absèncial'absència de Xah Rukh (desembre 1410-gener 1411)

En les expedicions de Xah Rukh contra els problemàtics fills de Umar Shaykh a [[Fars]] i [[Isfahan]], els fills de Ghiyath al-Din van tornar a destacar, alguns en tasques que requereixen una confiança particular. Així Hasan Sufi fou enviat a ajudar al governador de [[Saveh|Sawah]] atacat per [[Iskandar ibn Úmar Xaykh|Iskandar]]. Quan fou ocupada [[Xiraz]] per submissió voluntaria dels seus habitants, Muhammad Sufi i altres foren enviats des de Isfahan allí per recollir als fills d’Iskandard'Iskandar que havien estat fets presoners i portarlos al campament. Un amir anomenat Sayyid Ali Tarkhan va morir a Xiraz el 1414, però la seva relació amb la família no s’has'ha pogut establir definitivament.

Dos d’ellsd'ells foren ''amirs diwan'' (segons el ''Muqizz al-ansab'') segurament un després de l’altral'altra: Ali (que ho era abans de 1417) i Hasan Sufi (que ho fou de 1417 a 1424).

Hasan Sufi es esmentat com a ''tavachi'' o ''tovachi'' i cap de un ''tumen'' en el centre de l’exèrcitl'exèrcit de Xah Rukh.

Van servir a la primera campanya d’d'[[Azerbaidjan]] (1420-1421). Emn aquesta ocasió Sayyid Ahmad va rebre la alta posició de governador delegat al Khurasan i [[Herat]]; Hasan Sufi fou un dels caps de l’exèrcitl'exèrcit.

Durant els anys 1420-1430 van declinar en importància perquè van morir alguns dels germans. El primer fou Hamza que va morir a [[Samarcanda]] el maig de 1416. Husayn Sufi no consta quan va morir però no apareix després del 1416/1417. Ali va morir el [[4 de setembre]] de 1417, passant la seva posició d’''amir diwan'' al seu germà Hasan Sufi el qual va morir al seu torn el [[3 de juny]] de [[1424]]. No se sap l’edatl'edat que tenia cap dels quatre a la mort però es possible que no fossin molt grans i que deixessin fills menors. Si se sap que a la mort de Hasan Sufi la seva posició al ''diwan'' va passar al seu fill Mihrab del que només consta la seva mort el 1431; el seu fill Muhammad sabem que va servir a l’exèrcitl'exèrcit (a l’alal'ala esquerra) i va morir només deu anys després (el 1441); a l’alal'ala dreta de l’exèrcitl'exèrcit hi apareixen dos amirs probablement de la família: Muhammad Ghiyath Tarkhan i Khusraw Tarkhan.

Nomes va quedar Muhammad Sufi Tarkhan que fou encarregat del govern de Khurasan i Herat durant la segona campanya d’d'[[Azerbaidjan]] el 1429. El 1431–32 fou un dels amirs enviats amb el príncep Baykara al [[Mazanderan]] per vigilar un eventual atac [[uzbek]]. Desde el 1432 fins el 1447 no torna a apareixer esmentat.