Le Tombeau de Couperin: diferència entre les revisions

Com a exemple del rerefons barroc del que està dotada aquesta peça, com a exercici preparatori, Ravel va transcriure una ''furlana ''(dansa folklòrica italiana) de la quarta suite d'una obra de Couperin anomenada ''Concerts royaux.'' Aquesta pràctica el va ajudar al moment de compondre la tercera part de la seva peça, ja que també es tracta d'una ''furlana. ''Els altres moviments de ''Le tombeau de Couperin'' es basen de la mateixa manera en danses barroques, com ara la Toccata, on adopta la forma del ''[[perpetuum mobile]] ''(peces caracteritzades per una corrent continu de notes, normalment en [[tempo]] ràpid) que ens recorda autors com [[Alessandro Scarlatti]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bricard|nom = Nancy|títol = About the music|url = |edició = |llengua =anglès|data = 2003|editorial = Alfred Publishing|lloc = Van Nuys|pàgines = 14|isbn = }}</ref> Ravel també ens evoca al Barroc gràcies a l'ús de l'[[ornamentació (música)|ornamentació]] típica de l'època, i d'harmonia [[mode (música)|modal]]. Tot i aquesta "intenció barroca", el [[neoclassicisme (música)|neoclassicisme]]<nowiki/>i el propi estil de Ravel també es deixen entreveure dins aquesta obra a partir de línies melòdiques [[cromatisme|cromàtiques]] i harmonies xocants, en concret en la seva ''Furlana''.

Tot i la devastació que Ravel sentia després de la mort tant de la seva mare el 1917 com també dels seus amics en la [[Primera Guerra Mundial]], ''Le tombeau de Couperin'' conserva un sabor alegre, al mateix temps que també pot arribar a ser reflexiu. Quan va ser criticat per compondre aquesta obra des d'aquest punt de vista tant peculiar tractant-se d'un tema tant ombrívol, Ravel va respondre: "Els morts ja són prou trists, en el seu etern silenci".<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ravel|nom = Maurice|títol = Le tombeau de Couperin and Valses nobles et sentimentales in Full Score|url = |edició = Re-editat|llengua = |data = 2001|editorial = Dover Publications|lloc = Mineola, NY|pàgines = |isbn = 0486418987}}</ref>

La primera interpretació de la versió original per a piano sol va ser interpretada per [[Marguerite Long]] l'11 d'abril del 1919, a [[París]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.maurice-ravel.net/tombeau.htm|títol = Le tombeau de Couperin|consulta = 5 abril 2015|llengua =anglès|editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Bricard|nom = Nancy|títol = Ravel: Le tombeau de Couperin|url = |edició = |llengua =anglès|data = 2003|editorial = Alfred Publishing|lloc = Van Nuys|pàgines = 1|isbn = }}</ref>

L'any 1919, Ravel va orquestrar quatre dels sis moviments d'aquesta obra: Prelude, Forlane, Rigaudon i Menuet.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Orenstein|nom = Arbie|títol = Ravel, man and musician|url = |edició = |llengua =anglès|data = 1991|editorial = Dover Publications|lloc = Nova York|pàgines = 234|isbn = }}</ref> Aquestes versions van ser estrenades per primer cop al febrer de 1920 pel director i compositor francès [[Rhené-Baton]], interpretades per la Pasdeloup Orchestra, i a més es consideren de les millors obres del compositor. Ravel va transcriure per a orquestra diverses obres seves per a piano, però és en aquestes on les seves habilitats a l'hora d'orquestrar arriben al nivell més elevat, ja que és capaç de transformar unes peces molt pianístiques en una suite orquestral fantàsticament valorada. La versió orquestral aclareix el llenguatge harmònic de la suite, i porta la nitidesa dels seus ritmes clàssics de dansa. D'entre els requisits tècnics que comporta aquesta obra per a l'orquestra, cal destacar el paper [[virtuós|virtuosístic]] de l'oboè, ja que és qui porta la línia melòdica del Prelude i el Menuet, com també de la secció pastoral en Do menor del Rigaudon.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Tyranny|nom = Gene|article = Le tombeau de Couperin, for orchestra|publicació = Blue|url = http://www.allmusic.com/composition/le-tombeau-de-couperin-for-orchestra-mc0002579956|data = |pàgines = }}</ref>