Diferència entre revisions de la pàgina «Els Pastorets»

25 bytes afegits ,  fa 8 mesos
m
Plantilles
m (Manteniment de plantilles)
m (Plantilles)
El text del drama nadalenc més antic que es coneix en llengua catalana, copiat en un manuscrit del segle XV provinent de [[les Guilleries]], és especialment interessant perquè s'hi poden detectar recursos estilístics de dues tradicions distintes: d'una banda, hi ha l'estil culte dels diàlegs entre els personatges dignes de veneració, és a dir, sant Josep, la Mare de Déu i l'àngel; de l'altra, hi ha el llenguatge que sembla més desimbolt i espontani, caracteritzat per un lèxic col·loquial, que utilitzen els diables i els pastors i que també es troba àmpliament documentat en la cançó popular nadalenca, molt estretament lligada amb els misteris de Nadal.<ref name="gencat1307"/>
 
Gràcies al ''Calaix de sastre'', el cèlebre dietari de [[Rafael d'Amat i de Cortada]], [[baró de Maldà]], se sap que el costum de representar els ''Pastorets'' seguia vigent a les esglésies barcelonines a cavall entre els segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}} i causava una disbauxa que el dietarista blasmava com a impròpia per a l'ocasió. Una obra coetània de la descrita pel baró de Maldà constitueix la primera mostra del gènere d'autor conegut: els 'Pastorets' del notari barceloní Ignasi Planes, escrits el 1799 i que van aconseguir molta popularitat.<ref name="gencat1307"/>
 
A la primera meitat del {{segle|XIX}}, els 'Pastorets' es veuen afectats per la imposició del [[castellà]] com a única llengua permesa en les representacions teatrals. En el marc de la [[Renaixença catalana|Renaixença]], el conreu del gènere en català es reprèn al final del {{segle|XIX}}. Així, amb el ressorgiment de la llengua i la cultura catalanes, l'obra titulada 'Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist', de Mn. [[Miquel Saurina]], publicada a Vic el [[1887]], va ser representada en moltes parròquies i centres catòlics arreu del país.<ref name="gencat1307"/>
1.842.723

modificacions