La Riba: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 25:
== Economia ==
Les condicions naturals del terme no han estat propícies per al desenvolupament de l'agricultura. Les grans aliades de l'agricultura han estat de sempre les terrasses. Els pendents escarpats i la complexitat del terreny són tals que moltes terrasses disposen d'una feixa de terra de conreu més estreta que l'alçada de la terrassa que la suporta. La majoria d'aquests bancals, continguts per murs de pedra posada en sec, foren construïts al llarg dels segles
[[Fitxer:Molí de cal Jaume-el-mas, a la Riba (AFCEC RIBASV C 2689).jpg|esquerra|miniatura|Molí de cal Jaume-el-mas, a la Riba, entre 1920 i 1930]]
A la fi del segle XIX s'aprofitaven per al conreu prop de la meitat de les terres del territori municipal. Es conreaven principalment cereals, vinya i patates, però també es feien faves, avellanes, oli i farratge. El 1936 el panorama havia canviat substancialment. El geògraf anglès E. H. G. Dobby, que visità la Riba acompanyat per Josep Iglésies, en féu una descripció ben detallada:{{CN}} “L'agricultura no s'exerceix ja a escala comercial ni de plena dedicació, excepció feta de poques famílies, que viuen a la part més alta de la població i conreen les terrasses més elevades i la part ponentina de la vall del Brugent. Al capdamunt del nucli hi ha el petit barri agrícola, constituït, solament, per cases rústegues i poc vistents, que tenen a llurs plantes baixes els corrals de cabres i els estables. Llurs conreus es limiten a l'olivera, l'avellaner, cereals per a consum propi, i algunes vinyes en franca regressió. Les oliveres es concentren a les terrasses baixes del nord del Brugent i al sud del poble; els avellaners i els cereals són prop del nucli. Les terrasses més altes són abandonades, d'altres estan necessitades de reparació, les oliveres no tenen les labors agrícoles suficients i la ruïna és completa a la riba esquerra del Francolí”.
| |||