Regne d'Ijebu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Plantilles
Línia 8:
Els portuguesos van estar al regne el 1553 i hi comerciaven igual que els holandesos vers el 1620, però després les notícies a Europa desapareixen.
 
L'estat va augment el seu poder en els segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}}, principalment a causa de la seva posició important en les rutes de comerç entre Lagos i [[Ibadan]]. El regne va imposar límits clars sobre el comerç insistint que tot el comerç amb la regió fos conduït per comerciants d'Ijebu. El monopoli va portar gran riquesa per al regne, però també irritava als europeus.
 
El 25 de febrer de 1852 va signar un tractat amb la [[Gran Bretanya]] que posava fi al tràfic d'esclaus. Malgrat de la seva riquesa,  el regne va caure en un conflicte intern a la fi del {{segle|XIX}}. El regne mai va tenir un fort exèrcit i per molt de temps va estar forçat a dependre de [[Mercenari|mercenaris.]] Aquests estrangers van desestabilitzar encara més l'estat. Posteriorment el awujale (rei) es va mostrar descontent amb el tractat i rebutjava la presència d'europeus al seu regne. El 1855 el cònsol del Golf de Benín (amd seu a Lagos), Campbell, va poder intercanviar missatges amb el rei a través dels missioners Inderer i Irving que van visitar la província de Ijebu Remo, la més accessible i aconseguir una entrevista amb el mateix rei a la capital Ijebu Ode el 1859 que va obrir el camí per la visita de tres missioners metodistes més endavant acompanyats d'un comerciant lagosià, J. M. Turner, emparentat al rei d'Ijebu (l'agost de 1861, tot i així Ijebu va seguir sent hostil a la presència d'europeus).