Mar territorial: diferència entre les revisions

El '''mar territorial''',<ref>{{Ref-llibre|nom=|títol=Vocabulari de dret|url=|edició=2a|llengua=|data=2015|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=|editor=LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva|cognom=|format=En línia|urlcapítol=https://www.ub.edu/ubterm/terme/mar-territorial/|capítol=Mar territorial}}</ref> en [[dret internacional públic]], és la franja de [[mar]] adjacent a la [[costa]] i sotmesa a la [[sobirania]] de l'[[estat]] costaner.{{Sfn|CNUDM|1994|p=373}} DÉs una extensió d'acordespecial ambinterès lapels estats costaners que històricament han volgut exercir-hi competències per motius econòmics i de seguretat.{{Sfn|Casanovas|2017|p=273}} La [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar]] de 1982, l'extensióestableix màximauna delamplada mar territorial ésmàxima de dotze [[Milla|milles nàutiques]] (poc més de vint-i-dos [[kilòmetre]]s), comptades a partir de la [[línia de base]].{{Sfn|CNUDM|1994|p=373}} L'expressió ''mar territorial'' és, avui dia, generalment admesa i ha substituït d'altres com «aigües jurisdiccionals» o «territorials».

La regulació del mar territorial es troba recollida en elal Conveni de 1958 sobre el Mar Territorial i la Zona Contigua, i en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982. El règim jurídic del mar territorial ve determinat pel principi de la [[sobirania]] de l'estat costaner sobre aquestes aigües, inclososque abasta també l'[[espai aeri]], el [[Llit marí|llit]] i el [[Subsol|subsòl,]]. encaraEncara que matisatamb perdues limitacions. La algunesprimera excepcionses basadesbasa en el principi de la llibertat de comerç i [[navegació marítima|navegació]], essent la més important el dret de pas innocent. La segona gran excepció al principi de la sobirania de l'estat costaner sobre el seu mar territoriallimitació afecta a l'exercici de la seva jurisdicció civil i penal sobre aquesta zona. Així, tot i que l'estat costaner té dret a reglamentar la navegació al mar territorial, no pot exercir les jurisdiccions penal i civil en naus estrangeres tret de casos excepcionals (p.e. repressió del tràfic de [[Droga|drogues]]).{{Sfn|DÍEZ DE VELASCO|2002|p=}}{{Sfn|CNUDM|1994|p=380-381}}

El dret de pas innocent és atribuïtuna als[[Dret vaixellsconsuetudinari|norma consuetudinària]] que es va codificar al Conveni de tots1958 elsi, estatsposteriorment, tanta comercialsla comConvenció de guerra,1982 i(articles 17 a 26). Aquest dret consisteix en traspassar els mars territorials de qualsevol estat de manera ràpida, ininterrompuda i sense ferrealitzar escalacap activitat que no estigui relacionada amb el pas. El trajecte ha de ser en unaperpendicular a la línia de base, quan el vaixell es dirigeix a les [[Radaaigües (nàutica)|radainteriors]] o si vol fer escala en un [[port]], noo accedir[[Rada a(nàutica)|rada]]. lesEn aigüesla interiorsresta de casos, niel realitzarvaixell qualsevolha altrade activitatdesplaçar-se queen noparal·lel estiguii relacionadasense ambaccedir ela pas.les Elaigües pasinteriors. esEs presumeix innocent quan és ràpid i ininterromput, i mentre no sigui perjudicial per a la [[pau]], l'ordre o la seguretat de l'estat costaner. ElS'atribueix aquest dret deals pasvaixells pelde martots territorialels comprènestats, latant navegacióels lateral,comercials decom pas oels de trànsit, iguerra. perpendicular, d'entrada o sortida.{{Sfn|DÍEZ DE VELASCO|2002|p=}}{{Sfn|CNUDM|1994|p=376-377}} AixíDe mateixmanera excepcional, aquest dret de pas comprèn el dret a aturar-se i fondejar en cas d'incidents de força major o per prestar auxili, els vaixells podran aturar-se i fondejar.{{Sfn|CNUDM|1994|p=376-377}} De manera excepcional, esTambé podràpodran accedir a les aigües interiors dels estats quan, havent traçat una línia de base recta, aquests hagin creat unes aigües interiors que abans no eren considerades com a tals.{{Sfn|CNUDM|1982|p=374}}

Per la seva banda, els estats costaners poden dictar normatives sobre diverses matèries, com ara la seguretat, salut o medi ambient, que els vaixells estrangers hauran d'observar durant el seu pas pel mar territorial. En aquest sentit, quan la seguretat de la navegació ho requereixi, els estats poden establir vies de pas per les quals hagin de navegar les embarcacions estrangeres i, fins i tot, poden suspendre temporalment el pas innocent.{{Sfn|CNUDM|1994|p=378-380}} En cas d'incompliment de les normes internacionals de pas innocent, l'estat podrà adoptar mesures d'execució i cautelars en matèria civil. També podrà detenir i investigar els vaixells que hagin accedit a les aigües interiors. SiEn esels tractacasos ded'infraccions vaixellsen queles quals els vaixells pertanyen al govern d'un estat, l'incompliment de la normativa suposarà responsabilitat internacional pels danys causats.{{Sfn|CNUDM|1994|p=380-381}}

* {{Ref-llibre|cognom=DÍEZ DE VELASCO,|nom= Manuel. ''|títol=Instituciones de derecho internacional público''. |lloc=Madrid: |editorial=Editorial Tecnos, |any=2002. {{|ISBN|=84-309-3737-4}}