Mar territorial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Dret de pas innocent: Afegeixo referència.
Línia 1:
<!--Varietat dialectal:Català nord-oriental--->[[Fitxer:Zonmar-ca.svg|miniatura|Les zones marítimes d'acord amb la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la Mar de 1982.]]
El '''mar territorial''',<ref name=":0">{{Ref-llibre|nom=|títol=Vocabulari de dret|url=|edició=2a|llengua=|data=2015|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=|editor=LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva|cognom=|format=En línia|urlcapítol=https://www.ub.edu/ubterm/terme/mardret-territorialde-pas-innocent/|capítol=MarDret de pas territorialinnocent}}</ref> en [[dret internacional públic]], és la franja de [[mar]] adjacent a la [[costa]] i sotmesa a la [[sobirania]] de l'[[estat]] costaner.{{Sfn|Nacions Unides|1994|p=373}} És una extensió d'especial interès pels estats costaners que històricament han volgut exercir-hi competències per motius econòmics i de seguretat.{{Sfn|Casanovas|2017|p=273}} La [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar]] de 1982 estableix una amplada màxima de dotze [[Milla|milles nàutiques]] (poc més de vint-i-dos [[kilòmetre]]s) a partir de la [[línia de base]].{{Sfn|CNUDM|1994|p=373}} L'expressió ''mar territorial'' és, avui dia, generalment admesa i ha substituït d'altres com «aigües jurisdiccionals» o «territorials».
 
La primera vegada que es reconegué explícitament, a nivell internacional, la sobirania dels estats costaners sobre llur mar territorial fou a la Conferència per a la Codificació del Dret Internacional, celebrada a [[la Haia]] el [[1930]]. De les tres milles, inicialment acceptades l'any 1930, s'ha passat a les dotze actuals.{{Sfn|DÍEZ DE VELASCO|2002|p=}}
Línia 11:
 
=== Dret de pas innocent ===
El dret de pas innocent és una [[Dret consuetudinari|norma consuetudinària]] que es va codificar al Conveni de 1958 i, posteriorment, a la Convenció de 1982 (articles 17 a 26).{{Sfn|Casanovas|2017|p=274}}<ref name=":0" /> Aquest dret consisteix en traspassar els mars territorials de qualsevol estat de manera ràpida, ininterrompuda i sense realitzar cap activitat que no estigui relacionada amb el pas. El trajecte ha de ser en perpendicular a la línia de base, quan el vaixell es dirigeix a les [[aigües interiors]] o si vol fer escala en un [[port]] o [[Rada (nàutica)|rada]]. En la resta de casos, el vaixell ha de desplaçar-se en paral·lel i sense accedir a les aigües interiors. Es presumeix innocent mentre no sigui perjudicial per a la pau, l'ordre o la seguretat de l'estat costaner. S'atribueix aquest dret als vaixells de tots els estats, tant els comercials com els de guerra. {{Sfn|DÍEZ DE VELASCO|2002|p=}}{{Sfn|Nacions Unides|1994|p=376-377}} De manera excepcional, i en cas d'incidents de força major o per prestar auxili, els vaixells podran aturar-se i fondejar.{{Sfn|CNUDM|1994|p=376-377}} També podran accedir a les aigües interiors dels estats quan, havent traçat una línia de base recta, aquests hagin creat unes aigües interiors que abans no eren considerades com a tals.{{Sfn|Nacions Unides|1994|p=374}}
 
Una de les novetats de la Convenció de 1982 va ser la redacció d'una llista tancada d'actes que es consideren com a no-innocents. Es tracta sobretot d'activitats que es prohibeixen als vaixells dels estats, com ara, la realització d'exercicis o pràctiques amb armes o la pertorbació de les comunicacions de l'estat costaner. Així mateix, la Convenció exigeix que els [[Submarí|submarins]] naveguin en superfície i mostrin el pavelló perquè llur pas pugui ser considerat com a innocent.{{Sfn|DÍEZ DE VELASCO|2002|p=}}{{Sfn|Nacions Unides|1994|p=377}}