Diferència entre revisions de la pàgina «KDE»

14.055 octets eliminats ,  fa 5 mesos
cap resum d'edició
m (Manteniment de plantilles)
{{Obsolet|Vegeu pàgina de discussió|data=2015}}
{{infotaula de programari}}
El '''KDE''' és una comunitat que que desenvolupa i dóna suport al [[programari lliure]] per a [[entorn d'escriptori]] i [[aplicació mòbil|aplicacions mòbils]].<ref>{{ref-web|url=https://www.kde.org/community/whatiskde/|consulta=10 abril 2018|títol=About KDE|editor=KDE}}</ref> Originalment KDE feia referència explícitament a l'[[entorn d'escriptori]], essent una de les opcions més populars en distribucions GNU/Linux.<ref>{{ref-llibre|cognom=Dieguez Castro|nom=José|títol=Introducing Linux Distros|pàgines=25|editorial=Apress|any=2016|isbn=9781484213926|consulta=10 abril 2018}}</ref> Actualment tots els components pertanyents als entorns gràfics s'agrupen sota el nom de 'KDE Plasma', mentre que KDE és pròpiament el nom de la comunitat.
 
Funciona en la majoria de sistemes [[Unix]] i semblants, com [[Linux]], [[BSD]], [[AIX]], [[Unixware]], [[OpenServer]] i [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]. També s'ha portat a [[Mac OS X]] usant la capa [[X11]] i a [[Microsoft Windows]] usant [[Cygwin]].
 
Actualment una gran part de les biblioteques de KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte [[KDElibs/win32]]. El fet d'incorporar altres aplicacions KDE s'està discutint.
 
Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja es feia servir per a l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K".
 
Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les seves aplicacions. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el [[català]].
 
Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com [[Chakra Linux]], [[Kubuntu]], [[PCLinuxOS]], KDE neon o [[SuSE]].
 
== Història ==
Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori [[Gnome]] per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.
 
El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar amb la llicència [[QPL]] però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques [[GPL]]. El setembre de l'any [[2000]] Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la [[Free Software Foundation]]. Amb KDE 4 passà a anomenar-se «KDE Software Compilation» i a partir de l'agost del 2014 es dividí en tres parts: «[[KDE Frameworks]]»,<ref>{{ref-web |url=https://kde.org/announcements/kde-frameworks-5.0/ |consulta=23 desembre 2020 |títol=First release of KDE Frameworks 5 |editor=KDE |data=7/7/2014 |llengua=anglès}}</ref> «[[KDE Plasma]]»<ref>{{ref-web |cognom=Gilberson |nom=Scott |url=https://arstechnica.com/information-technology/2014/08/kde-plasma-5-for-those-linux-users-undecided-on-the-kernels-future/ |consulta=23 desembre 2020 |títol=KDE Plasma 5—For those Linux users undecided on the kernel’s future |editor=Ars Technica |data=18/8/2014 |llengua=anglès}}</ref> i «[[KDE Applications]]».
 
Gràcies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.
 
Actualment KDE i GNOME participen en el projecte [[Freedesktop.org]] en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.
Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a [[Alemanya]]. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de [[Tübingen]] i [[Kaiserslautern]], una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya.
 
=== LlançamentsReferències majors ===
{{referències}}
Un llançament major de KDE té dos números de versió, per exemple KDE 1.1. Tots els llançaments de KDE en una mateixa versió major (KDE 1, KDE 2, KDE 3 i KDE 4) són binaris i tenen compatibilitat de codi. Això significa que tots els programes programats pel KDE 4.0.x funcionaran amb tots els llançaments de KDE.
 
Els canvis que necessiten recompilacions o portar aplicacions mai hi són quan no és una versió major; això manté una API estable pels desenvolupadors de KDE. Els canvis entre les versions KDE 1 i KDE 2 van ser molt importants, mentre que els canvis de l'API entre KDE 2 i KDE 3 eren força menors, significant això que les aplicacions podien ser fàcilment portades a la nova arquitectura. Actualment la majoria de llançaments majors de KDE segueixen el cicle de llançament de les Qt.
 
Tan aviat com un llançament major està llest i anunciat el treball pel pròxim llançament major comença. Un llançament major necessita diversos mesos per acabar i les errades que es corregeixen durant aquest temps s'incorporen a la branca estable, significant això que aquests pegats s'incorporen a l'últim llançament estable.
 
=== Llançaments menors ===
Un llançament menor de KDE té tres números de versions, per exemple KDE 1.1.1, i els programadors se centren a arreglar errades que s'han detectat, petits detalls i millores en la usabilitat, no se solen afegir noves característiques en els llançaments menors.
 
Els llançaments menors es publiquen cada poc temps.
 
Un llançament menor es basa amb la branca [[Subversion]] de l'últim llançament i no afecta a la branca principal.
 
<pre> noves característiques
correcció d'errades
KDE 3.2 llançant ----------------------------&gt; KDE 3.3 (també anomenat branca principal)
(nou desenvolupament
iniciat) només correcció d'errades
----------------------------&gt; Branca KDE 3.2 (esdevé un llançament menor)
</pre>
 
== Arquitectura ==
* [[Phonon]] - servidor de so
* [[DCOP]], actualment [[D-BUS]] - sistema de comunicació entre processos
* [[KHTML]] - Motor de representació d'HTML
* [[KIO]] - extensions per fer l'accés de xarxa transparent
* [[Kiosk]] - per desactivar característiques dins de KDE per crear un entorn més controlat
* [[KPart]] - es fa servir per integrar diversos components dins de l'escriptori
* [[Kwin]] - entorn de finestres
* [[KConfigXT]] - agafa un fitxer XML i produeix codi font per modificar les opcions de configuració, incloent classes per unir el resultat del codi amb els diàlegs de configuració
* [[Qt]] - biblioteques gràfiques multiplataforma
* [[XMLGUI]] -permet definir elements de la interfície gràfica com menús i barres d'eines mitjançant fitxers [[XML]]
 
== Empaquetament ==
Degut a la mida de KDE, aquest es divideix en diverses categories de paquets per simplificar la instal·lació. Aquest és un esquema de referència; els empaquetadors són lliures d'usar els seus propis paquets pel KDE.
 
* [[Phonon]] - Servidor de so de KDE
* [[kdelibs]] - Biblioteques bàsiques de l'escriptori
* [[kdebase]] - Aquest paquet porta l'escriptori bàsic KDE
* [[kdeaccessibility]] - programari per permetre l'accessibilitat
* [[kdeaddons]] - Afegits per ampliar les possibilitats de les aplicacions KDE
* [[kdeadmin]] - Eines d'administració, integrades per administrar sistemes UNIX.
* [[kdeartwork]] - Treball de disseny addicional (estil de menús, salvapantalles, fons de pantalla...)
* [[kdeedu]] - Conjunt d'aplicacions educatives
* [[kdegames]] - Conjunt de jocs
* [[kdegraphics]] - Aplicacions relacionades amb les imatges. Conté visualitzadors d'imatges, aplicacions de retoc fotogràfic, modeladors, etc.
* [[kde-i18n]] - Internacionalització per KDE
* [[kdemultimedia]] - Conjunt d'aplicacions relacionades amb el multimèdia com ara reproductors d'àudio/vídeo, control de so i extractors d'àudio
* [[kdenetwork]] - Conjunt d'aplicacions relacionades amb Internet. Conté clients d'IM, clients d'IRC, gestors de descàrregues, etc.
* [[kdepim]] - Aplicacions usades per organitzar el teu temps, contactes, etc. Conté una agenda, un administrador de contactes, un client de correu, etc.
* [[kdesdk]] - Eines per programadors
* [[kdetoys]] - Conjunt de mascotes per l'escriptori
* [[kdeutils]] - Utilitats de sistema. Conté un descompressor, una calculadora, un gestor de notes emergents, etc.
* [[kdewebdev]] - Conjunt d'aplicacions encarades a la construcció d'una web
* [[KOffice|koffice]] - Paquet d'ofimàtica
 
També hi ha un mòdul de subversion anomenat [[KDE Extragear]] (utilitats, Internet, multimèdia... aplicacions), el qual és usat per aplicacions que són part del projecte KDE però no depenen del cicle de llançaments; [[K3b]], [[Amarok (KDE)|Amarok]] i molts altres programes són part d'aquest mòdul. Podeu veure més informació a [http://extragear.kde.org/ el web d'Extragear].
 
== Col·laboradors principals ==
=== Programadors ===
* [[Matthias Ettrich]]
* [[Waldo Bastian]]
* [[Dirk Mueller]]
* [[Lars Knoll]]
* [[George Staikos]]
* [[David Faure]]
* [[Duncan Mac-Vicar Prett]]
* [[Mosfet]]
* [[Eva Brucherseifer]]
* [[Aaron Seigo]]
 
=== Artistes ===
* [[Projecte Oxygen]]
 
== Convenció de noms ==
La majoria d'aplicacions KDE tenen una '''K''' al nom, majoritàriament la primera lletra i amb majúscules, tot i que hi ha diverses excepcions com [[kynaptic]], on la seva ''K'' no és majúscula o [[Gwenview]], el qual no té cap ''K''. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva ''K'' perquè el lletreig d'una paraula comença amb ''C'' o ''Q'', per exemple [[Konsole]] o [[Kuickshow]]. A més, algunes paraules afegeixen una ''K'' en una paraula d'ús comú, com per exemple [[KOffice]]. S'ha d'indicar que la majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple [[Konsole]].
 
== Distribucions ==
A continuació es mostra una llista (en forma de taula) de distribucions que inclouen l'entorn d'escriptori KDE por omissió.
 
{| class="wikitable" border="1" align="center"
|- style="background:#efefef;"
! Nom !! Distribució base/Notes
|-
| [[Ark Linux]] || [[Red Hat]]
|-
| [[ArtistX]] || [[Ubuntu]]
|-
| [[Aurox]] || [[Fedora Core]]
|-
| [[BackTrack]] || [[SLAX]]
|-
| [[Chakra (distribució Linux)|Chakra]] || [[Arch Linux]]
|-
| [[Debian GNU/Linux]] || [[Debian GNU/Linux]]. ''Debian-KDE'', des de la versió 4.0
|-
| [[Edubuntu|Edubuntu KDE]] || [[Edubuntu]]
|-
| [[Famelix]] || [[Debian GNU/Linux]], [[Knoppix]] i [[Kurumin]]
|-
| [[Fedora Core]] || [[Red Hat]]. ''Fedora-KDE'', des de la versió 7.0
|-
| [[Freespire]] || [[Linspire]]
|-
| [[Galinux]] || [[SLAX]]
|-
| [[KadedeOS]] || [[Kubuntu]]
|-
| [[Kanotix]] || [[Knoppix]]
|-
| [[KDE neon]] || [https://neon.kde.org neon.kde.org]
|-
| [[Kubuntu]] || [[Ubuntu]]
|-
| [[Kurumin]] || [[Knoppix]]
|-
| [[Linspire]] || [[Kubuntu]]
|-
| [[Linux Mint|Linux Mint KDE]] || [[Kubuntu]]
|-
| [[Mandriva Linux]] || [[Red Hat]]
|-
| [[MEPIS]] || [[Debian GNU/Linux]]
|-
| [[SUSE|openSUSE]] || [[SUSE|SUSE Linux]]
|-
| [[Pardus]] || [[Pardus]]
|-
| [[PCLinuxOS]] || [[Mandriva Linux]]
|-
| [[Sabayon Linux]] || [[Gentoo]]
|-
| [[sidux]] || [[Debian GNU/Linux]], rama ''unstable (sid)''
|-
| [[SLAX]] || [[Slackware]]
|-
| [[SUSE|SUSE Linux]] || [[Slackware]]
|-
| [[Tuquito (distribució Linux)|Tuquito]] || [[Debian GNU/Linux]]
|-
| [[Urli|URLI]] || [[Kubuntu]]
|-
| [[VectorLinux]] || [[Slackware]]
|-
| [[Venenux GNU/Linux]] || [[Debian GNU/Linux]]
|-
| [[Xandros]] || [[Debian GNU/Linux]]
|}
 
== Antics problemes amb llicències ==
Actualment les biblioteques [[Qt]] estan disponibles sota llicència [[GNU GPL]] i llicència [[QPL]] (una llicència que s'ha de comprar per tal de poder fer programari privatiu mitjançant les Qt. Considerant les actuals llicències, els programes que usen les Qt s'han de llançar amb una llicència lliure (GPL o una altra llicència permesa per la QPL, com BSD o LGPL, per exemple). Després que Trolltech llancés les Qt amb llicència GPL, les discussions sobre llicències amb la Free Software Foundation es van acabar.
 
Alguns programadors diuen que pagar per una llicència treu molt incentiu econòmic per escriure codi privatiu mitjançant les Qt. Tot i així no és necessari usar les Qt o les biblioteques KDE per escriure programari que s'integri correctament amb l'escriptori de KDE. El programari que usa una altra eina i segueix els estàndards de la freedesktop o usa les eines de KDE com kprint i kdialog es pot integrar amb l'escriptori de KDE (kprint i kdialog usen Qt i estan sota llicència GPL), tot i així no quedarà tan bé com si usés les Qt. Addicionalment, els esforços d'integració es discuteixen a la iniciativa [http://freedesktop.org/wiki/Portland Portland Free Desktop ], i està planejat pel KDE 4.
 
Alguns altres escriptoris lliure, com [[GNOME]], [[Xfce]], [[EDE]]...) usen les seves biblioteques de llicència [[LGPL]]. La LGPL permet fer aplicacions privatives que funcionen amb les biblioteques llicenciades amb LGPL però amb algunes restriccions: la [http://www.fsf.org/licensing/licenses/lgpl.html Secció 6 de LGPL v2.1] prohibeix unir el programari amb una llicència que restringeix l'ús de l'enginyeria inversa i la modificació del treball per part de l'usuari. La llicència comercial Qt (de pagament) no porta cap restricció. Des del Desembre del 2005 una llicència de Qt per fer programari privatiu val entre 1420 i 2630 euros per programador. Les actualitzacions durant un any estan incloses, després d'aquest temps la llicència s'ha de renovar (entre 500 i 1000 euros l'any) per beneficiar-se de les actualitzacions de programari amb la llicència comercial.
 
== Usabilitat ==
KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència"<ref>{{ref-web |url= http://usability.kde.org/|títol=Projects/Usability - KDE TechBase<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb l'[http://openusability.org Open Usability Project]. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.
 
La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi d'usabilitat<ref>{{ref-web |url= http://www.linux-usability.de/download/summary_linux_usability.pdf|títol=Linux Usability Test Report - Executive Summary|arxiuurl= http://web.archive.org/web/20081209100325/http://www.linux-usability.de/download/summary_linux_usability.pdf|arxiudata=9 de desembre de 2008}}</ref> demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb [[Windows XP]].
 
KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com [http://www.linuxprinting.org LinuxPrinting] o [http://www.kde-look.org KDE-Look] donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.
 
== Mascotes ==
[[Fitxer:KDE Mascot Konqi by Tyson Tan.png|miniatura|Konqi és la mascota del projecte KDE]]
[[Fitxer:Kandalf.png|miniatura|Kandalf, l'antiga mascota]]
La mascota del projecte és un drac verd anomenat [[Konqi]]. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple en el diàleg Quant a... del menú d'ajuda de les aplicacions.
 
''Kandalf'' era l'anterior mascota del projecte KDE durant les seves versions 1.x i 2.x. Era el responsable d'oferir les ''ktips'' (''Kandalf's useful tips''), uns amistosos suggeriments d'ús, «el consell del dia».<ref>{{ref-web|url = http://www.kde.org/screenshots/images/large/kde2final_1.jpg|títol= Captura de pantalla de KDE 2.0| consulta= 1 de maig de 2009| editor= kde.org|llengua=anglés}}</ref> Aquesta utilitat estava activada per defecte en el primer accés a KDE, encara que podia ser fàcilment desactivada.<ref>{{ref-web|url = http://www.eloihr.net/linux/index.php?page=kdeapp_utilidades|títol= Utilidades de KDE| consulta= 1 de maig de 2009|cognom= CUADRA|nom= Eloy|data= 14 de juliol de 2007| editor= eloihr.net|llengua=español}}</ref> En la versió 3.0 de KDE ja havia desaparegut la figura de Kandalf, però seguia sent el conseller virtual de ''ktips''.<ref>{{ref-web|url = http://www.kde.org/screenshots/images/large/kde3-snapshot2.jpg|títol= Captura de pantalla de KDE 3.0| consulta= 1 de maig de 2009| editor= kde.org|llengua=anglès}}</ref>
 
En versions posteriors de la sèrie 3.x va ser reemplaçat per [[Konqi]], un [[drac]] verd que ja havia aparegut eventualment en aplicacions de KDE 2.x, degut possiblement a un incompliment de ''[[Drets d'autor|copyright]]'', donada la similitud del nom Kandalf amb el del mag [[Gàndalf|Gandalf]], personatge de la novel·la ''[[El Senyor dels Anells]]'', nom que és una [[marca registrada]] de Tolkien Estate, l'organització legal de la família Tolkien que controla i gestiona el llegat de [[John R.R. Tolkien|J. R. R. Tolkien]].<ref>{{ref-web|url = http://www.libraryjournal.com/article/CA155796.html|urltrad = |títol= For Tolkien Estate, Gandalf Trademark is No Myth| consulta= 1 de maig de 2009|data= 20 de juliol de 1998| editor= Library Journal}}</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Akademy]]: La trobada mundial d'entusiastes de KDE
* [[Llista d'aplicacions del KDE]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
11.477

modificacions