|
* ''[[Hurdia]]''
}}
Els '''anomalocarídids''' ("[[gambes]] estranyes") són una [[Família (biologia)|família]] d'[[animals]] [[mar]]ins molt antics coneguts a partir de [[fòssils]] trobats en [[Jaciment (paleontologia)|jaciments]] del [[Cambrià]] a la [[Xina]], [[Nord-amèrica]] i [[Austràlia]]. Els anomalocarídids són els animal del Cambrià més grans coneguts (amb algunes formes xineses que arribaven als 2 metres de longitud), i molts d'ells foren probablement [[dieta carnívora|carnívors]] actius (malgrat que hi ha indicis que un [[gènere (biologia)|gènere]], ''[[Laggania]]'', s'alimentava de [[plàncton]]).
== Característiques ==
Els anomalocàridsanomalocarídids foren animals segmentats nedadors, i que; davant de llurs boques tenientenen dos apèndixs multisegmentats que s'assemblen alsal cossoscos de lesd'una [[gambes|gamba]]. La seva boca és una estructura circular amb la forma d'una rodanxa de [[pinya americana]], però amb un anell de dents dures i afilades en l'orifici central. La boca era més rectangular que rodona, i les dents no es trobaven al mig. Això els permetia esberlar les closques de petits [[artròpodes]] i altres animals similars, tals com els [[trilobit]]s. De fet, s'han trobat molts trilobits amb marques de mossegades. Els anomalocàridsanomalocarídids també tenien [[ulls]] grans i un cos mig flanquejat per una sèrie de lòbuls per a nedar.
En comparació amb moltes de les altres criatures marines del seu temps, els anomalocàridsanomalocarídids eren extremament àgils. Els lòbuls dels seus flancs es podien moure en una formació d'ona, cosa que els permetia moure's a grans velocitats o simplement "levitar" a l'aigua. La closca dels anomalocàrids era més flexible que la de llurs preses, permetent un moviment més fàcil.
Després de morir, aquests grans organismes tendien a desintegrar-se i a trencar-se en trossos; el mateix solia passar quan [[ècdisi|mudaven l'exoesquelet]]. Fòssils completament intactes dels anomalocàridsanomalocarídids són molt rars. Quan es van descriure els fòssils per primer cop, els braços de davant de la boca foren classificats com a artròpodes d'un altre tipus, hom va pensar que la boca era una [[medusa]] fossilitzada que es deia "''Peytoia''" i el cos, que es pensaven que era un esponja anomenada "''Laggania''", no va ser relacionat amb cap d'ells. Com que les peces foren finalment relacionades als anys 80, s'ha descrit una sèrie de [[gènere (biologia)|gèneres]] i [[espècies]], que es diferencien en petits detalls dels braços, en si tenen cua o no, en la situació de la boca, i altres trets. Curiosament, quan aquests fòssils estan totalment reconstruïts, sí que s'assemblen (en aspecte exterior) a una [[gamba]] gegantina, amb un parell d'apèndixs a prop de la boca.
El nom ''Anomalocaris'' es referia originàriament als braços (que foren la primera part que rebé un nom), i després es va fer servir per a l'animal sencer a causa de les [[Codis de Nomenclatura|normes de prioritat]] en l'anomenament de noves espècies.
Els anomalocàridsanomalocarídids van prosperar durant el [[Cambrià]] inferior i mitjà i després s'extingiren.
== Classificació ==
[[Fitxer:Anomalocaris Mt. Stephen.jpg|miniatura|esquerra|''Anomalocaris'']]
Es coneixen tres gèneres d'anomalocàridsanomalocarídids: ''[[Anomalocaris]]'', ''[[Laggania]]'' i ''[[Amplectobelua]]''. S'ha classificat com a anomalocàridsanomalocarídids a una sèrie d'altres animals que hi estan relacionats, com ''[[Parapeytoia]]'', ''[[Pambdelurion]]'' i ''[[Kerygmachela]]'', però probablement pertanyen a clades diferents.
En comparació amb l'espècie ''Anomalocaris'', ''Laggania'' no té cap mena de cua i posseeix un cap considerablement més gran, amb els ulls al darrere (en lloc d'aldel davant) de la boca, una adaptació que podria ser desavantatjosa en un caçador actiu. Com a resultat d'això, alguns científics l'han definit com un animal que s'alimentava de plancton[[plàncton]]. En canvi, els ''Amplectobelua'' eren més compactes i tenien un cos més ample que els ''Anomalocaris'', amb els ulls als laterals de la boca.
Els únics parents propers dels anomalocàrids són els [[opabínidOpabinia|opabínids]]s, un altre grup enigmàtic de formes antigues.
| 