Arquitectura de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: Revertida |
Segons https://ca.wikipedia.org/wiki/Tema:W05qlfrezgzyvo8e Etiqueta: Desfés |
||
Línia 12:
== Localització ==
[[Fitxer:Districtes de Barcelona.svg|miniatura|[[Districtes de Barcelona]].]]
[[Barcelona]], capital de [[Catalunya]], es troba al sud-oest d'[[Europa]], a la costa [[Mar Mediterrània|mediterrània]]. Està situada en una plana d'uns 11
El pla de Barcelona es troba en una [[falla]] que va des de [[Montgat]] fins al [[Garraf]], originada al [[Paleozoic]]. El terreny està format per substrats de pissarres i formacions granítiques, així com argiles i pedres calcàries.{{Sfn|DDAA|1991|p=62}} La costa estava ocupada antigament per aiguamolls i albuferes, que van desaparèixer en anar avançant la línia de costa gràcies a les sedimentacions aportades pels rius i torrents que desembocaven a la platja; es calcula que des del {{segle|VI|-|s}} la línia de costa ha pogut avançar uns 5
El clima és [[clima mediterrani|mediterrani]], d'hiverns suaus gràcies a la protecció que l'orografia del terreny ofereix a la plana, que queda protegida dels vents del nord. La temperatura sol oscil·lar entre els 9,5
Barcelona, amb una població d'uns dos milions d'habitants, és el nucli urbà més important de Catalunya en l'àmbit demogràfic, polític, econòmic i cultural. És la seu del [[Govern de Catalunya]] i del [[Parlament de Catalunya]], així com de la [[Diputació de Barcelona|Diputació]] i de l'[[Arxidiòcesi de Barcelona|arquebisbat]], i compta amb un [[Port de Barcelona|port]], un [[Aeroport de Barcelona|aeroport]] i una important xarxa de ferrocarrils i carreteres.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=44}}
Línia 23:
[[Fitxer:Subsuelo M Hist BCN.JPG|miniatura|Restes arqueològiques romanes, [[Museu d'Història de Barcelona]].]]
=== Prehistòria ===
Hi ha escassos vestigis d'[[Prehistòria|època prehistòrica]] a la ciutat. Si bé està constatada la presència humana en el [[paleolític]], les primeres restes pel que fa a l'arquitectura procedeixen del [[neolític]], època en què l'ésser humà es va tornar sedentari i va passar d'una subsistència basada en la caça i la recol·lecció a una economia agrària i ramadera. Aquests primers vestigis procedeixen de finals del neolític ({{nowrap|[[3500 aC]]}}-{{nowrap|[[1800 aC]]}}), i es manifesten principalment per les pràctiques funeràries amb sepulcres de fossa, que solien ser de força profunditat i revestides de lloses. Un exponent d'això és la tomba descoberta el 1917 al vessant sud-oest del turó de Monterols, entre els carrers de Muntaner i Copèrnic; de datació imprecisa, té 60
De l'[[edat del bronze]] ({{nowrap|[[1800 aC]]}}-{{nowrap|[[800 aC]]}}) hi ha igualment poques restes pel que fa al pla de Barcelona. Els principals procedeixen d'un jaciment descobert el 1990 al carrer de Sant Pau, on s'han trobat restes de llars de foc i sepultures d'inhumació individuals. També són segurament d'aquest període les restes trobades el 1931 a [[Mas Casanovas|Can Casanoves]], darrere de l'[[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau|Hospital de Sant Pau]], on s'han trobat restes de muralles de pedra i els fons de tres cabanes circulars d'uns 180
=== Període ibèric ===
Línia 37:
=== Període romà ===
[[Fitxer:Barcelona romana.png|miniatura|Plànol de [[Bàrcino]] superposat al plànol actual del [[Barri Gòtic de Barcelona|Barri Gòtic]].]]
Al {{nowrap|{{segle|III|-|s}}}} van arribar els [[Antiga Roma|romans]] a la [[península Ibèrica]], en el transcurs de la [[Segona Guerra Púnica]] entre [[República Romana|Roma]] i [[Cartago]], amb el que va començar un procés colonitzador que va culminar amb la incorporació de tota [[Hispània]] a l'[[Imperi Romà]]. Al {{nowrap|{{segle|I|-|s}}}} es va fundar [[Bàrcino]],<ref group='nota'>El seu nom complet era ''Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino''. {{Cita Harvard|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=44}}</ref> una petita ciutat emmurallada projectada ja d'entrada amb aire monumental, i que va prendre la forma urbana de ''[[castrum]]'' inicialment, i ''[[oppidum]]'' després, assentat sobre el [[Mons Taber]] (16,9
Els romans eren grans experts en arquitectura civil i enginyeria, i van aportar al territori camins, ponts, aqüeductes i ciutats amb un traçat racional i amb serveis bàsics, com el clavegueram, a més d'edificis com temples, termes, circs i teatres. L'[[arquitectura romana]] es basava en la utilització d'aparells de carreus, maó i maçoneria i, enfront del sistema [[arquitravat]] [[Art grec|grec]], van introduir l'ús de l'[[Arc (arquitectura)|arc]], la [[volta]] i la [[cúpula]]. Van adoptar dels grecs l'ús dels ordres [[Ordre jònic|jònic]] i [[Ordre corinti|corinti]], als quals van afegir el [[Ordre toscà|toscà]] i el [[Ordre compost|compost]].{{Sfn|Azcárate Ristori|Pérez Sánchez|Ramírez Domínguez|1983|p=79}}
[[Fitxer:Portal del Bisbe.JPG|miniatura|esquerra|Portal del Bisbe, antiga porta Praetoria de la Bàrcino romana, amb les dues torres de defensa i restes de la muralla i l'aqüeducte.]]
El recinte de Bàrcino estava emmurallat, amb un perímetre de {{nowrap|1,5
[[Fitxer:Columnas Augusto.jpg|miniatura|Columnes del [[Temple d'August de Barcelona|Temple d'August]].]]
El centre de la ciutat era el [[fòrum]], la plaça central dedicada a la vida pública i als negocis. Se situava en la confluència entre el ''[[Cardo|cardo maximus]]'' (carrers Llibreteria i Call) i el ''[[Decumanus|decumanus maximus]]'' (carrers Bisbe, Ciutat i Regomir), aproximadament en el centre del recinte emmurallat.{{Sfn|DDAA|1998|p=47-48}} En el fòrum es concentraven les construccions dedicades als negocis, la justícia, les termes i altres edificis públics, i era el lloc on les autoritats es reunien a la [[Cúria romana|Curia]] i la [[Basílica|Basilica]]. El recinte del fòrum no ha estat clarament delimitat, però sembla coincidir aproximadament amb l'actual [[
[[Fitxer:Necro Vila Madrid.JPG|miniatura|esquerra|[[Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid|Necròpoli romana]], a la plaça de la Vila de Madrid.]]
De la resta d'elements conservats d'època romana convé ressaltar la [[Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid|necròpoli]], un conjunt de tombes situat a l'exterior de l'àrea emmurallada, a l'actual plaça de la Vila de Madrid: compta amb més de 70 tombes dels segles {{Versaleta|ii}} i {{Versaleta|iii}}, amb restes d'[[
En l'àmbit domèstic, es conserven restes d'una casa romana (''[[domus]]'') al carrer de Lladó, procedent del {{nowrap|{{segle|I|-}}}}. Era de model itàlic, amb [[Atri (pati)|atri]] d'entrada i una superfície construïda de 500
Amb la instauració del [[cristianisme]] com a religió oficial al {{segle|IV}}, la producció artística es va desenvolupar al voltant de la temàtica religiosa, el que s'ha definit com a [[art paleocristià]]. Aquest art va néixer de les formes i tipologies romanes, però amb un nou contingut basat en la [[iconografia]] cristiana. En l'arquitectura va destacar com a tipologia l'[[Església (arquitectura)|església]], hereva de la basílica romana, i es van incorporar noves formes com la planta de [[creu llatina]] —símbol de [[Jesús de Natzaret|Jesús]]—, i nous edificis com el [[baptisteri]].{{Sfn|Azcárate Ristori|Pérez Sánchez|Ramírez Domínguez|1983|p=97}} El principal temple de l'època va ser la basílica de la Santa Creu (segles {{Versaleta|v}}-{{Versaleta|vii}}), germen de l'actual [[Catedral de Barcelona]], de la qual queden algunes restes situades al subsòl de l'actual plaça de Sant Iu i del carrer dels Comtes, així com algunes restes escultòriques que es conserven al Museu d'Història de la Ciutat.{{Sfn|Roig|1995|p=5}} Era un temple de tres [[Nau (arquitectura)|naus]], amb un baptisteri de planta quadrada que albergava una piscina octogonal.{{Sfn|Soler|Guitart i Duran|Barral i Altet|Bracons Clapés|1999|p=63-64}}
Línia 56:
== Edat mitjana ==
[[Fitxer:Piscina bautismal, s VI.JPG|miniatura|Piscina baptismal de la [[Catedral de Barcelona|basílica paleocristiana de la Santa Creu]] ({{segle|VI}}), [[Museu d'Història de Barcelona]].]]
Les primeres construccions intactes que es conserven a la ciutat procedeixen de l'[[edat mitjana]], època en què Barcelona es va constituir com a [[Comtat de Barcelona|comtat]] i després va formar part de la [[Corona d'Aragó]], convertint-se en un important eix marítim i comercial de la [[mar Mediterrània]]. Al {{Segle|XIII}} va sorgir el [[Consell de Cent]], una de les primeres institucions públiques de Barcelona. El recinte de la ciutat va anar creixent des del primitiu nucli urbà —el que avui dia és el [[El Gòtic|Barri Gòtic]]—, i al {{Segle|XIV}} va sorgir el barri d[[el Raval]]. Barcelona tenia llavors uns 25
=== Preromànic ===
El primer estil produït en l'àmbit de l'art medieval és l'anomenat [[preromànic]], situat entre la caiguda de l'[[Imperi Romà]] i la creació de la [[Marca Hispànica]]. Durant aquest període Barcelona va estar integrada en el [[regne visigot]] i, després d'una breu ocupació [[al-Àndalus|islàmica]], a l'[[Imperi carolingi]].
L'[[Art visigòtic|arquitectura visigoda]] es va caracteritzar per l'ús del mur de [[carreu]]s, l'[[arc de ferradura]] i la [[volta de canó]] o d'[[Volta d'aresta|arestes]]. Les esglésies solien ser de [[planta basilical]] d'una o tres [[Nau (arquitectura)|naus]], o bé de [[creu grega]], generalment amb capelles exemptes i pòrtic d'entrada.{{Sfn|Azcárate Ristori|Pérez Sánchez|Ramírez Domínguez|1983|p=106}} A Barcelona hi ha poques restes del període visigot, en què la ciutat es va mantenir intramurs. Es coneixen restes d'un palau edificat al {{segle|V}} sobre l'antic fòrum romà, posteriorment [[Palau Episcopal de Barcelona|palau episcopal]]. Un altre palau, potser on fos assassinat [[Ataülf]], es va descobrir sota l'actual [[Saló del Tinell]], a la [[
[[Fitxer:Pont carrer Riera d'Horta-Rec Comtal (Sant Andreu).jpg|miniatura|esquerra|[[Rec Comtal]].]]
La breu ocupació islàmica de la ciutat, de tot just 83 anys, no va deixar una especial empremta. La població de la ''Barshilūna'' (برشلونة) musulmana va continuar sent majoritàriament cristiana, ja que els invasors no van intentar convertir-los a l'[[Islam]]. Els [[valí]]s àrabs van habilitar una guarnició militar a la ciutat, i possiblement van convertir la catedral en una [[mesquita]], com va passar en altres ciutats, encara que no hi ha indicis d'això.{{Sfn|DDAA|1992|p=27}}
[[Fitxer:Call de Barcelona.jpg|miniatura|Situació del [[Call de Barcelona]] superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la [[
Posteriorment la ciutat va caure sota dependència de l'Imperi carolingi, que abasta des de la conquesta de [[Lluís I el Pietós]] el 801 fins a l'ofensiva dirigida per [[Almansor]] el 985. En aquesta època va ser restaurada la catedral, gràcies a la iniciativa del bisbe [[Frodoí]] cap a l'any 877, en ocasió del trasllat de les restes de [[Eulàlia de Barcelona|santa Eulàlia]] a la cripta de la catedral.{{Sfn|DDAA|1992|p=312-313}} Durant els aproximadament dos segles que va durar la influència carolíngia a Barcelona, la ciutat comptava a més de la catedral amb les esglésies urbanes de [[Església de Sant Jaume (Barcelona)#Antiga església de Sant Jaume|Sant Jaume]], [[Església de Sant Miquel (Barcelona)|Sant Miquel]] i [[Església dels Sants Just i Pastor|Sants Just i Pastor]], a més de les localitzades extramurs de [[Santa Maria del Pi]], [[Santa Maria del Mar]] i els monestirs de [[Sant Pau del Camp]] i [[Sant Pere de les Puel·les]]; totes aquestes esglésies van ser reformades posteriorment en altres estils.{{Sfn|DDAA|1992|p=29-30}} Al voltant del {{segle|X|s}} es van formar també diverses parròquies i nuclis de població a la rodalia de la ciutat, com [[Sant Genís dels Agudells]], [[Sant Andreu de Palomar]], [[Sant Joan d'Horta]], [[Sant Gervasi de Cassoles]] i [[Sant Martí de Provençals]].{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=XI}}
Línia 91:
Un altre exponent va ser el [[Palau Episcopal de Barcelona]], construït entre els segles {{Versaleta|xii}} i {{Versaleta|xiii}}. Tenia una estructura de tres pisos amb pati central, del qual destaquen unes arcades de mig punt en el costat nord-occidental, amb unes columnes amb [[capitell]]s decorats que són un dels escassos exemples que es conserven de l'[[escultura romànica]] civil de la ciutat.{{Sfn|DDAA|1998|p=82}} Aquest palau comprenia la [[capella de Santa Llúcia]] (1257), integrada actualment al claustre de la catedral, de reduïdes dimensions i planta quadrada, coberta per una volta apuntada, fet que apunta ja al gòtic.{{Sfn|DDAA|1992|p=320}}
La prosperitat guanyada amb l'expansió territorial va propiciar els primers assentaments extramurs de la ciutat, un cop allunyat el perill de les incursions musulmanes. Es van crear diversos nuclis de població (''vila nova''), generalment al voltant d'esglésies i monestirs: així va ocórrer al voltant de l'església de [[Santa Maria del Mar]], on es va crear un barri de caràcter portuari; igualment a l'església de [[Sant Cugat del Rec]], de caràcter agrari; el barri de Sant Pere al voltant de [[Sant Pere de les Puel·les]]; el barri del Pi va sorgir al voltant de l'església de [[Santa Maria del Pi]]; i el Mercadal, entorn del mercat del Portal Major. La creació d'aquests nous barris va obligar a ampliar el perímetre emmurallat, pel que el 1260 es va construir una nova muralla des de Sant Pere de les Puel·les fins a les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]], de cara al mar. El nou tram era de 5
<gallery mode="packed">
Línia 103:
=== Gòtic ===
{{AP|
[[Fitxer:Lascar Cathedral of Santa Eulalia (4469812894).jpg|miniatura|[[Catedral de Barcelona|Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia]].]]
Desenvolupat entre els segles
Des de mitjan {{segle|XIII}} es van introduir a Barcelona les esglésies plenament gòtiques, caracteritzades per la planta d'una nau amb capçalera poligonal flanquejada per capelles laterals entre contraforts. Aquestes esglésies van ser promogudes als seus inicis principalment per [[franciscans]] i [[dominics]], i van ser els seus primers exponents les esglésies-monestir de Santa Caterina i Sant Francesc.{{Sfn|Soler|Guitart i Duran|Barral i Altet|Bracons Clapés|1999|p=164}} La de [[Convent de Santa Caterina
El 1298 es va iniciar la reforma gòtica de la [[Catedral de Barcelona]], amb una estructura de tres naus amb girola i capelles dobles, i cripta amb la tomba de [[Eulàlia de Barcelona|santa Eulàlia]]. La capçalera està inspirada en la [[Catedral de Narbona]], amb [[deambulatori]] i corona de capelles radials. El projecte inicial és d'autor desconegut, mentre que entre 1317 i 1339 [[Jaume Fabre]] va completar la capçalera i la cripta; [[Bernat Roca]] es va encarregar entre 1365 i 1388 del creuer i els campanars, així com les voltes de les naus fins al rerecor; entre 1398 i 1405 [[Arnau Bargués]] va realitzar la sala capitular; als següents anys es va construir el claustre, sent mestres d'obres [[Jaume Solà]], [[Bartomeu Gual]] i [[Andreu Escuder]]. La façana va ser construïda al {{segle|XIX}}, en estil [[neogòtic]].{{Sfn|Soler|Guitart i Duran|Barral i Altet|Bracons Clapés|1999|p=192-193}}
[[Fitxer:S M Pi.JPG|miniatura|esquerra|[[Santa Maria del Pi]] (1319-finals del
Al costat de la catedral van sorgir un ampli conjunt d'esglésies, sent la primera la de [[Santa Maria del Pi]], iniciada el 1319 i pràcticament conclosa a finals del {{Segle|XIV}}. Presenta una sola nau de set trams amb voltes de creueria, amb capelles entre els contraforts, seguint el tipus de les esglésies d'[[ordes mendicants]]. La façana destaca per la seva gran rosassa amb traceries radials, comparable a les de [[Monestir de Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat del Vallès]] i la [[Catedral de Tarragona]]. Al costat de l'església es troba el campanar, de planta octogonal. Al seu traçat van intervenir mestres d'obres com [[Guillem Abiell]], [[Francesc Basset]] i [[Bartomeu Mas]].{{Sfn|Soler|Guitart i Duran|Barral i Altet|Bracons Clapés|1999|p=212-213}}
Línia 124:
També convé destacar a la perifèria de la ciutat l'església de [[Sant Martí de Provençals]], d'origen incert tot i que va ser reconstruïda entre els segles {{Versaleta|xv}} i {{Versaleta|xvii}} en estil gòtic, de la qual destaca la seva façana, obra de [[Joan Aymerich]], que presenta unes motllures [[Gòtic flamíger|flamígeres]] entrecreuades i un [[timpà (arquitectura)|timpà]] amb una escultura de sant [[Martí de Tours]];<ref>{{ref-publicació|data= 1992|autor= Jordi Monner i Faura|títol= BCN 92. Guía de La Vanguardia. 3: Del Auditori a la Plaça de la Palmera. Meridiana| publicació= La Vanguardia|lloc= Barcelona|format= revista|pàgina=30}}</ref> el [[monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron]] (1393), obra d'Arnau Bargués, amb església d'una nau de cinc trams amb volta de creueria i dues capelles entre els contraforts, destruït el 1835;{{Sfn|Dalmases|José i Pitarch|1998|p=82}} i el convent franciscà de Santa Maria de Jesús (1427), situat al camí de Jesús —posterior [[passeig de Gràcia]]—, que constava de convent, claustre, església, cementiri i hort, destruït el 1808.{{Sfn|Permanyer|1994|p=11}}
Al terreny civil va destacar el [[Palau Reial Major]], reformat de l'anterior edifici romànic, al transcurs de les modificacions del qual es va enderrocar la major part de l'estructura anterior —només es van deixar les façanes—, i es va construir un gran saló de banquets i recepcions, la Cambra Major o [[Saló del Tinell]], construït per [[Guillem Carbonell]] entre 1359 i 1370. Es tracta d'una sala rectangular, de 33,5
El mateix Carbonell va reformar entre 1367 i 1368 el [[Palau Reial Menor]], situat a l'actual carrer d'Ataülf, un edifici originari del {{Segle|XII}} que havia pertanyut a l'[[Orde del Temple]], que va ser reformat en estil gòtic amb noves dependències, com la Sala dels Cavalls, realitzada a imitació del Tinell, o la Cambra Blanca, destinada al rei. Aquest palau destacava igualment per un ampli jardí amb animals exòtics a manera de petit zoològic.{{Sfn|DDAA|1998|p=139}} Actualment només es conserva la capella, reformada entre 1542 i 1547 per [[Andreu Matxí]], el qual va substituir els anteriors arcs diafragmàtics per unes voltes de creueria, i va construir les capelles laterals; el 1868 [[Elies Rogent]] va reformar la façana.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=92}}
Línia 130:
[[Fitxer:Fachada gótica Ayunt BCN.JPG|miniatura|esquerra|Façana gòtica de la [[Casa de la Ciutat (Barcelona)|Casa de la Ciutat]] (1400-1402).]]
[[Fitxer:Saló de Cent 4-11-12.jpg|miniatura|[[Saló de Cent]], Casa de la Ciutat (1373).]]
En aquesta època es va crear la [[Casa de la Ciutat (Barcelona)|Casa de la Ciutat]] —seu de l'[[Ajuntament de Barcelona|Ajuntament]]—, la qual consistia al començament en un saló construït al pati interior de la casa de l'escrivà del [[Consell de Cent]], el grup de prohoms que dirigia la ciutat, les reunions del qual se celebraven fins aleshores al convent de Santa Caterina.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=82}} Es va construir llavors el [[Saló de Cent]], obra de [[Pere Llobet]] inaugurada el 1373. Entre 1400 i 1402 es va edificar una nova façana, a càrrec d'Arnau Bargués, on destaquen la porta de mig punt i una arcada cega sobre les obertures, així com la decoració escultòrica, de la qual sobresurt un ''Sant Rafael'' elaborat per [[Pere Sanglada]]; es tracta de la façana que dóna al carrer de la Ciutat, ja que la façana principal actual, que dóna a la [[
Es va crear també llavors el [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] —originalment una institució recaptadora d'impostos i actual seu del Govern de Catalunya—, situat en una antiga casa senyorial del Call, adquirida per les [[Corts Catalanes]] el 1401 després de l'expulsió dels jueus. Entre 1416 i 1418 va ser remodelat per [[Marc Safont]], principalment pel que fa a la construcció d'una nova façana al carrer del Bisbe, executada en [[gòtic flamíger]] amb ornamentació escultòrica de [[Pere Johan]]. Posteriorment, el 1425, el mateix Safont va reformar la galeria de la planta noble, i entre 1427 i 1434 va construir la capella de Sant Jordi a l'espai on anteriorment hi havia una torre.{{Sfn|DDAA|1998|p=143-147}}
[[Fitxer:Generalitat gòtic.jpg|miniatura|[[Palau de la Generalitat de Catalunya]], façana gòtica amb el ''Sant Jordi'' de [[Pere Johan]] (1416-1418).]]
Altres exponents de l'arquitectura civil van ser: les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]], construïdes entre els segles {{Versaleta|xiii}} i {{Versaleta|xiv}} amb una primera estructura al voltant d'un gran pati amb pòrtics i fortificat amb muralles i torres de defensa, que va ser ampliada a finals del {{Segle|XIV}} per [[Arnau Ferrer]], el qual va cobrir el pati i va ampliar els pòrtics amb dos cossos de vuit naus cadascú;{{Sfn|DDAA|1998|p=158-159}} la [[Llotja de Mar|Llotja de Barcelona]] es va construir entre 1380 i 1404 sobre un antic pòrtic a l'aire lliure, obra de [[Pere Llobet]] i [[Pere Arvei]], tot i que de l'edifici gòtic tan sols queda la Sala de Contractació, que destaca per la seva monumentalitat (16
[[Fitxer:Muralla Raval.JPG|miniatura|esquerra|Muralla del Raval, amb el Portal de Santa Madrona (segles
En aquesta època van sorgir també nombroses cases de famílies nobles, generalment amb una tipologia basada en un mòdul quadrangular o rectangular, amb un pati interior que distribueix l'espai, i dos pisos comunicats per una escalinata, amb elements constructius basats en voltes de creueria, arcs apuntats i traceries calades. Alguns exponents són: el [[
Una altra tipologia que va sorgir en aquest període va ser la de la [[masia]] rural, un tipus de casa pairal evolucionat de les granges fortificades romanes, que amb el temps es van convertir en autèntiques residències senyorials. Generalment seguien un esquema basilical, amb una planta rectangular de cos central i galeria amb arcada, composta de dues plantes i golfes o graner. Una de les més antigues que es conserva és la de
El continu creixement urbanístic va propiciar una nova prolongació del recinte emmurallat, amb la construcció de la muralla d[[el Raval]], a la zona occidental de la ciutat, que va englobar una superfície de 218
<gallery mode="packed">
Línia 156:
== Edat moderna ==
[[Fitxer:Barcelona el 1563, Anthonis van den Wyngaerde.jpg|miniatura|Barcelona el 1563, gravat d'[[Anton van der Wyngaerde]]]]
En aquest període Barcelona va passar a formar part del nou regne d'[[Espanya]] sorgit de la unió de les corones de [[Corona de Castella|Castella]] i [[Corona d'Aragó|Aragó]]. Va ser una època d'alternança entre períodes de prosperitat i de crisis econòmiques, especialment per les epidèmies de [[pesta]] al {{Segle|XVI}} i per conflictes socials i bèl·lics com la [[Guerra dels Segadors]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] entre els segles {{Versaleta|xvii}} i {{Versaleta|xviii}}, encara que en aquest últim segle va repuntar l'economia gràcies a l'obertura del comerç amb [[Amèrica]] i l'inici de la [[indústria tèxtil]]. La ciutat seguia encotillada en les seves muralles —l'única ampliació va ser a la platja, al barri de [[la Barceloneta]]—, tot i que al final del període tenia gairebé 100
=== Renaixement ===
[[Fitxer:Gen Cat.JPG|miniatura|Façana del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] (1596-1619), de [[Pere Blai]].]]
Artísticament, encara que alguns autors parlen de certa decadència, va ser una època bastant productiva, si bé no hi va haver una creació veritablement autòctona, ja que tant les formes com els estils artístics, i sovint els mateixos artistes, van venir de fora. De tota manera, les innovacions del [[Renaixement]] italià van arribar tard, cap a finals del {{segle
La pervivència del gòtic es denota en exemples com la façana de l'[[església de Sant Miquel (Barcelona)|església de Sant Miquel]] (1519) —actualment adossada a una paret lateral de la [[Basílica de la Mercè]]—, dels mestres d'obres [[Gabriel Pellicer]] i [[Pau Mateu]] i l'escultor francès [[René Ducloux]], amb un portal gòtic amb pilastres corínties laterals i fornícules de traceria gòtica.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=229}} En aquesta època es van fer també nombroses reformes i afegits a l'església del [[Convent de Santa Caterina
Les innovacions renaixentistes van anar penetrant lentament, donant com a resultat edificis híbrids entre el gòtic i el Renaixement, com el [[Convent dels Àngels|Convent dels Àngels i del Peu de la Creu]] (1562-1566), de [[Bartomeu Roig]]: l'església era d'una nau amb tres sales voltades i absis poligonal; actualment acull la institució [[Foment de les Arts Decoratives]].{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=28-29}} El 1566 es va construir als baixos de la casa de Mateu Roig, al carrer Sant Pere més Alt, la capella de Sant Cristòfol, que combina els finestrals gòtics amb un portal classicista de forma rectangular, emmarcat per columnes jòniques i un [[frontó (arquitectura)|frontó]] triangular coronat per [[acroteri]]s amb esferes de pedra.{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=47}}
Línia 172:
[[Fitxer:BIG 106122912040411.jpg|miniatura|[[Pati dels Tarongers]] del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] (1532), d'[[Antoni Carbonell]] i [[Pau Mateu]].]]
El principal exponent del nou estil va ser la nova façana del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] (1596-1619), de [[Pere Blai]], inspirada en models romans presos d'[[Antonio da Sangallo el Jove|Antonio da Sangallo]] i [[Miquel Àngel]].{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=32}} El palau es va ampliar entre 1526 i 1600 amb diversos edificis adjacents, fins a ocupar tota l'illa. Es van construir llavors la Cambra Daurada (1526), el [[Pati dels Tarongers]] (1532, [[Antoni Carbonell]] i [[Pau Mateu]]), la llotja de Ponent (1536-1544), la llotja de Llevant (1547) i el consistori Nou (1570-1577, [[Pere Ferrer]]). Entre 1596 i 1619 Blai va construir la nova façana de la [[
[[Fitxer:casa_gralla.jpg|miniatura|esquerra|La [[Casa Gralla]] el 1855, poc abans del seu enderrocament.]]
Pel que fa a palaus privats, presenten una tipologia basada en un pati interior amb escala, vestíbul d'entrada i galeria superior, amb decoració de grotescs i traceries gòtiques. Són exponents d'això la casa Bassols, unida actualment al palau Pignatelli i seu del [[Reial Cercle Artístic de Barcelona|Reial Cercle Artístic]]; el [[
Al
[[Fitxer:Puerto BCN grabado francés XVIII.jpg|miniatura|[[Port de Barcelona]], gravat francès del {{segle|XVIII}}.]]
Pel que fa a urbanisme, a la primera meitat del {{Segle|XVI}} es va ampliar la muralla del Mar, on es van construir els baluards de Llevant, Torre Nova, Sant Ramon i Migdia.{{Sfn|DDAA|1998|p=175}} D'altra banda, la principal reforma urbanística va ser entorn de la catedral, on es va obrir la plaça de la Seu, davant del portal major de la catedral (1546), així com la plaça de Sant Iu, amb un espai retallat al Palau Reial Major. Del mateix palau es va desmembrar una part —el pati i les ales nord i est—, que va ser cedida per la Corona per a servir de seu a la [[Inquisició]] —actual [[Museu Frederic Marès]]—, mentre que la resta va ser reconvertit en
D'altra banda, durant els segles
<gallery mode="packed">
Línia 195:
=== Barroc ===
[[Fitxer:Gurri Boxadors.jpg|miniatura|Túmul del cardenal [[Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí|Joan Tomàs de Boixadors]], [[
==== Segle XVII ====
Línia 207:
[[Fitxer:Església Betlem.JPG|miniatura|esquerra|[[Església de Betlem]] (1681-1732), de [[Josep Juli major|Josep Juli]].]]
La incorporació de les formes barroques va tenir més èxit en l'ornamentació que no pas en el llenguatge arquitectònic pròpiament dit, com es pot percebre en la generalització de l'ús de [[Columna salomònica|columnes salomòniques]]. Bons exemples són la Casa de Convalescència de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]] (1629-1680) i l'[[església de Betlem]] (1681-1732).{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=77-82}} La primera, obra de [[Pere Pau Ferrer]], té un esquema claustral, amb dos nivells, arcs de mig punt, pilastres dòric-toscanes, voltes d'aresta i balustrada al segon nivell.{{Sfn|DDAA|1998|p=210-214}} L'església [[jesuïta]] de la Mare de Déu de Betlem, obra de [[Josep Juli major|Josep Juli]], té planta congregacional —a l'estil del [[Església del Gesù|Gesù]]—, nau longitudinal amb volta de canó, [[nàrtex]] d'entrada sota el cor i capelles intercomunicades, cadascuna amb una cúpula el·líptica amb [[llanterna (arquitectura)|llanterna]]. La façana té un parament d'[[encoixinat]] romboïdal, porta quadrada, rosassa i portada-retaule amb columnes salomòniques i entaulament clàssic però tractat barrocament, amb entrants i sortints, flanquejat per dues estàtues de sant [[Ignasi de Loiola]] i sant [[Francesc de Borja]], d'[[Andreu Sala]].{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=80-82}} Va seguir el model de Betlem l'[[església de Sant Sever]] (1698-1705), obra de [[Jaume Arnaudies]] pel que correspon al traçat original i de [[Jeroni Escarabatxeres]] a la conclusió de la façana i la decoració interior. És de petites proporcions (23
[[Fitxer:Elpalaciodelvirreyplade.png|miniatura|[[Hala dels Draps|Palau del Virrei]] (1668-1688), de Fra [[Josep de la Concepció]].]]
En aquest període va treballar Fra [[Josep de la Concepció]] —anomenat ''el Tracista''—, un [[carmelita descalç]] que va desenvolupar un estil barroc classicista, amb certa influència [[vitruvi]]ana. Entre 1668 i 1688 va construir el [[Hala dels Draps|Palau del Virrei]], al [[Pla de Palau (Barcelona)|Pla de Palau]], reforma d'un antic dipòsit de mercaderies conegut com a ''Hala dels Draps'', de planta quadrangular amb pati central, tres nivells amb balcons i façana amb elements gòtics.{{Sfn|DDAA|1998|p=206-207}} El 1675 va adaptar la sala capitular de la [[Catedral de Barcelona]] com a capella de Sant Oleguer, en estil gòtic per no trencar amb la línia del temple, i un sepulcre barroc pel sant, amb una estàtua de [[Pere Sanglada]]. El 1687 va realitzar l'[[Església dels Josepets de Gràcia|església dels carmelites descalços de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep]] —sobrenomenada ''dels Josepets''—, a la [[
[[Fitxer:Pont torres romanes 1614.jpg|miniatura|esquerra|Pont de les torres romanes (1614).]]
D'aquesta època són també diversos palaus: el palau Dalmases —actual seu d'[[Òmnium Cultural]]—, al [[carrer de Montcada]], de tradició gòtica per la seva distribució al voltant d'un pati central amb escala i dues plantes, presenta una façana amb finestres de modelat trencat i [[Gàrgola|gàrgoles]], i un pati amb columnes salomòniques i arcs rampants;{{Sfn|DDAA|1998|p=219}} el palau Marimon o del marquès de Caldes de Montbui destaca pel seu pati central amb galeria d'arcs rebaixats d'estil toscà;{{Sfn|Rubio|2009|p=131}} el [[
En aquest període les masies van abandonar progressivament les línies gòtiques, amb la introducció de nous elements com portes [[Dovella|adovellades]], [[Bífora|finestres geminades]], [[Mènsula|mènsules]] i [[ampit]]s.{{Sfn|Triadó|1984|p=27-28}} Alguns exponents són: Can Masdeu, a Horta; [[Masia Can Trilla|Can Trilla]], a Gràcia; [[Can Carabassa]], a Horta; i [[Can Mariner (Barcelona)|Can Mariner]], també a Horta.
Línia 234:
L'arribada dels [[Borbons]] va generar en arquitectura una sèrie d'obres d'[[enginyeria militar]], com els castells de [[Castell de Montjuïc|Montjuïc]] i la [[Fortalesa de la Ciutadella|Ciutadella]], o fins i tot esglésies com la de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (1753).{{Sfn|DDAA|1998|p=226-228}} El castell de Montjuïc, una petita fortalesa del {{Segle|XVII}} construïda per la [[Guerra dels Segadors]], va ser ampliat i reformat per [[Juan Martín Cermeño]] entre 1751 i 1779, amb una forma pentagonal i grans fosses i baluards, amb influència [[Fortificacions de Vauban|vaubaniana]]; el 1960 va ser convertit en Museu Militar, amb una reforma de [[Joaquim de Ros i de Ramis]].{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=215}}
Per a la construcció de la Ciutadella es van enderrocar 1
[[Fitxer:S Felip Neri.JPG|miniatura|esquerra|[[Església de Sant Felip Neri]] (1721-1752) de [[Pere Bertran (arquitecte)|Pere Bertran]] i [[Salvador Ausich]].]]
Les primeres esglésies van ser de pervivència barroca: entre 1705 i 1716 es va edificar l'església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu —actualment de Sant Pere Nolasc—, a la plaça de Castella, de l'ordre dels [[paüls]]. Presenta nau única, amb tribunes i cúpula semiesfèrica, i un claustre d'ordre toscà, amb voltes d'aresta.{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=102}} Entre 1721 i 1752 es va construir l'[[església de Sant Felip Neri]], a la [[
Entre 1736 i 1743 es va construir la [[Casa de la Caritat]] —actual [[Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]]—, emplaçada sobre un anterior convent medieval de monges agustines bombardejat el 1651, el qual albergava un complex de diverses dependències disposades al voltant d'un gran pati de planta quadrada i claustre de doble alçada amb arcades d'ordre toscà, conegut actualment com a pati Manning. Al {{segle|XIX}} se li va incorporar l'església neogòtica de [[Santa Maria de Montalegre de Barcelona|Santa Maria de Montalegre]], així com un altre pati anomenat de Dones.{{Sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=23B}}
Línia 250:
[[Fitxer:Llotja BCN.JPG|miniatura|[[Llotja de Mar|Palau de la Llotja]] (1774-1802), de [[Joan Soler i Faneca]].]]
L'arquitectura civil, realitzada principalment per arquitectes acadèmics, es va anar acostant progressivament al neoclassicisme, com es percep en el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1762-1764), obra de [[Ventura Rodríguez]], amb planta rectangular dividida en dues àrees clarament diferenciades: un amfiteatre circular que servia com a aula d'anatomia i una zona de dependències administratives i de serveis.{{Sfn|DDAA|1998|p=228-229}} El 1771 es va construir la nova façana del [[Hala dels Draps|
[[Fitxer:Barcelona - Palau de la Virreina - façana.jpg|miniatura|esquerra|[[Palau de la Virreina]] (1772-1778), de [[Josep Ausich]].]]
Els palaus de l'època solen tenir planta quadrangular, amb un pati central al qual s'accedeix per un vestíbul principal, que sol destacar per una àmplia escala d'honor. Alguns exponents són: el [[
Les masies van continuar amb les línies esbossades al segle anterior, amb algun element distintiu com la decoració en esgrafiat o les teulades a dues aigües amb coronament mixtilini. També es va introduir en aquesta època la construcció amb [[volta catalana]]. Alguns exemples són: [[Can Travi Nou]], a Horta; Can Planas, a
En l'àmbit urbà, cal remarcar la construcció el 1753 del barri de [[la Barceloneta]], promoguda pel [[Jaime de Guzmán-Dávalos y Spínola|marquès de la Mina]], el qual també va reparar i ampliar el port i fomentar la instal·lació del primer enllumenat públic. Entre 1776 i 1778 es va realitzar la urbanització de [[la Rambla]], i es van projectar els passejos de [[Passeig de Sant Joan|Sant Joan]] i de [[Passeig de Gràcia|Gràcia]], tot i que no es van realitzar fins al canvi de segle el primer i 1820-1827 el segon.{{Sfn|Roig|1995|p=91}} També es va traçar el carrer Nou de la Rambla, per iniciativa del [[
<gallery mode="packed">
Línia 271:
== Segle XIX ==
[[Fitxer:Auca 1861.jpg|miniatura|[[Auca]] d'edificis notables de Barcelona (1861), Impremta Juan Llorens.<ref group='nota'>Hi apareixen els següents edificis: 1- ex-portes del mar, 2- [[Duana de Barcelona|Duana]], 3- Font de la Duana, 4- [[Jardí del General]], 5- [[Hala dels Draps|Palau Reial]], 6- [[Llotja de Mar|Casa Llotja]], 7- [[Casa Xifré]], 8- [[Basílica de la Mercè|Església de la Mercè]], 9- Palau del Capità General, 10- Plaça del Duc de Medinaceli, 11- Porta de la Pau, 12- Fort de Drassanes, 13- antiga foneria de canons, 14- [[Palau Marc de Reus|Casa Marc de Reus]], 15- [[Arts Santa Mònica|Església de Santa Mònica]], 16- Porta de Santa Madrona, 17- Presó, 18- Col·legi dels PP. Escolapis, 19- Porta de Sant Antoni, 20- Església de Sant Antoni Abat, 21- Plaça del Padró, 22- [[Casa de la Caritat]], 23- Porta d'Isabel II, 24- Col·legi del Bisbe, 25- [[Palau Moja|Casa del marquès de Moja]], 26- [[Església de Betlem]], 27- [[Palau de la Virreina|Palau del Virrei del Perú]], 28- [[La Boqueria|Plaça de Sant Josep]], 29- [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Pati de l'Hospital]], 30- [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]], 31- [[Font del Vell|Font de la plaça del Teatre]], 32- [[Gran Teatre del Liceu|Liceu d'Isabel II]], 33- [[Santa Maria del Pi|Església del Pi]], 34- [[Església de Sant Jaume (Barcelona)|Església de Sant Jaume]], 35- [[Casa de la Ciutat de Barcelona|Cases consistorials]], 36- [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Diputació provincial]], 37- [[Catedral de Barcelona|Interior de la Catedral]], 38- [[Palau Episcopal de Barcelona|Palau del Bisbe]], 39- Santa Marta, 40- [[Santa Maria del Mar|Santa Maria]], 41- [[Passeig de Sant Joan]], 42- ex-porta Nova, 43- [[Sant Pere de les Puel·les|Sant Pere]], 44- [[Portal de l'Àngel|ex-porta de l'Àngel]], 45- Torres de Canaletes, 46- [[Passeig de Gràcia]], 47- [[Cementiri del Poblenou|Cementiri]], 48- [[El Torín|Plaça de Braus]]. {{Harv|DDAA|1995|p=18}}</ref>]]
En aquest període hi va haver una gran revitalització econòmica, lligada a la [[Revolució Industrial]] —especialment la [[indústria tèxtil]]—, el que va comportar al cop un [[Renaixença|renaixement cultural]]. Entre 1854 i 1859 es va produir l'enderrocament de les muralles, de manera que la ciutat va poder expandir-se, motiu pel qual es va impulsar el projecte d'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] elaborat per [[Ildefons Cerdà]] el 1859. Tanmateix, gràcies a la [[revolució de 1868]] es va aconseguir l'enderrocament de la Ciutadella, els terrenys de la qual van ser transformats en un [[Parc de la Ciutadella|parc públic]]. La població va anar creixent, especialment gràcies a la immigració de la resta de l'estat, arribant a la fi de segle als 400
=== Neoclassicisme ===
Línia 279:
[[Fitxer:Ajunt BCN.JPG|miniatura|esquerra|Façana de la [[Casa de la Ciutat de Barcelona|Casa de la Ciutat]] (1830), de [[Josep Mas i Vila]].]]
Deixeble seu va ser [[Josep Mas i Vila]], autor de la nova façana de la [[Casa de la Ciutat de Barcelona|Casa de la Ciutat]] (1830), plenament classicista i de caràcter monumental, amb un cos central que sobresurt de la resta, on destaquen quatre columnes jòniques que sostenen un àtic amb l'[[Escut de Barcelona|escut de la ciutat]].{{Sfn|DDAA|1998|p=252}} Mas i Vila, mestre de cases i fonts de l'Ajuntament, també va ser l'encarregat de la remodelació de la [[
[[Fitxer:Poblenou Ginesi.JPG|miniatura|Capella del [[Cementiri del Poblenou]] (1818), d'[[Antonio Ginesi]].]]
Línia 285:
[[Fitxer:Santa Maria de Sants.png|miniatura|esquerra|[[Església de Santa Maria de Sants|Santa Maria de Sants]] (1828), de [[Francesc Renart i Arús|Francesc Renart]].]]
El 1828 es va construir l'església parroquial de [[Església de Santa Maria de Sants|Santa Maria de Sants]], obra de [[Francesc Renart i Arús|Francesc Renart]] d'un classicisme programàtic, amb portada d'arc de mig punt flanquejat per dues columnes jòniques, sobre el qual se situa una rosassa i un frontó triangular, i al lateral una torre-campanar de 70
Un edifici emblemàtic de l'època va ser la [[Casa Xifré]] (1835-1840), obra de [[Josep Buxareu]] i [[Francesc Vila (arquitecte)|Francesc Vila]], un edifici d'habitatges situat davant del [[Llotja de Mar|palau de la Llotja]], que destaca pels seus pòrtics de la planta baixa, d'arcs de mig punt. La façana té una decoració propera a l'anomenat [[Isabel II d'Espanya|estil isabelí]], amb relleus de l'escultor [[Damià Campeny]].{{Sfn|DDAA|1998|p=258-259}} Va ser el primer edifici de Barcelona amb aigua corrent.{{Sfn|Navascués Palacio|2000|p=229-230}}
[[Fitxer:Portaldelmarfontdelgeni.jpg|miniatura|[[Portal de Mar]] (1844-1848), de [[Josep Massanès]].]]
Entre 1844 i 1848 es va construir el [[Portal de Mar]], un monumental pòrtic d'accés a [[la Barceloneta]] des del [[Pla de Palau (Barcelona)|Pla de Palau]], obra de [[Josep Massanès]], que va ser enderrocat el 1859. D'estil eclèctic, barrejava elements clàssics, gòtics i orientals, i estava format per una porta amb quatre columnes jòniques, frontó esglaonat i cúpula, mentre que en els laterals se situaven uns monumentals [[arc de ferradura|arcs de ferradura]] ultrapassats recolzats sobre dobles columnes.{{Sfn|Fontbona|1997|p=76-77}} Massanès va ser autor també d'un pla d'eixample el 1838, que comprenia el triangle situat entre Canaletes, la [[
Un dels últims exponents del neoclassicisme va ser el [[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]] (1847), de [[Francesc Daniel Molina]], construït en substitució de l'antic Teatre de la Santa Creu —originari del 1568—. Presenta una façana classicista d'aire romàntic isabelí, amb tres grans balcons amb frontó triangular encastats en arcs de mig punt.{{Sfn|Rubio|2009|p=152}}
Pel que fa a l'urbanisme, el fet més destacable d'aquests anys va ser la [[Desamortitzacions espanyoles#Mendizábal|desamortització de 1836]], que va deixar nombrosos solars que van ser edificats o convertits en espais públics: així, a la ubicació del convent carmelita de Sant Josep, a [[la Rambla]], es va construir el mercat de [[la Boqueria]]; sobre el convent de la Mare de Déu de la Bonanova dels trinitaris descalços es va aixecar el [[Teatre del Liceu]]; al solar del convent dels caputxins de Santa Madrona es va situar la [[Plaça Reial (Barcelona)|plaça Reial]]; el convent-col·legi franciscà de Sant Bonaventura va donar pas a l'Hotel Oriente; sobre el convent-col·legi dels carmelites calçats de Sant Àngel Màrtir es va emplaçar una caserna de la [[Guàrdia Urbana de Barcelona]]; i el [[
=== Historicisme ===
Línia 319:
[[Fitxer:UB BCN.jpg|miniatura|esquerra|[[Universitat de Barcelona]] (1862-1873), d'[[Elies Rogent]].]]
Una de les seves primeres figures destacades va ser [[Elies Rogent]], primer director de la recentment creada [[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona]]. Va ser autor de la seu de la [[Universitat de Barcelona]] (1862-1873), a la [[
[[Fitxer:Liceu BCN.JPG|miniatura|[[Gran Teatre del Liceu]] (1862), de [[Josep Oriol Mestres]].]]
Línia 330:
Un cas anàleg al de Montsió va ocórrer amb l'església gòtica de [[Monestir de Jonqueres|Santa Maria de Jonqueres]], original del {{Segle|XV}} i regentada per monges benedictines, que va ser traslladada el 1868 del carrer de Jonqueres al carrer d'Aragó. Entre 1871 i 1888 [[Jeroni Granell i Mundet]] es va encarregar de la seva reforma, i va ser rebatejada com [[Església de la Concepció (Barcelona)|església de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora]]. És d'una nau amb voltes ogivals i absis poligonal, amb un claustre rectangular de dues plantes amb una capella neogòtica adossada.{{Sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=86}}
Altres esglésies de l'època van ser: la [[Sant Joan de Gràcia|parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia]] (1878-1884), de [[Magí Rius]], [[Miquel Pascual i Tintorer]] i [[Francesc Berenguer i Mestres|Francesc Berenguer]], amb planta de creu llatina, capelles laterals i façana neomedievalista;{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=283}} l'[[església de Sant Andreu de Palomar]] (1881), de [[Pere Falqués]], reforma de l'antiga església parroquial del municipi d'origen romànic, remodelada amb un estil classicista d'aire eclèctic, i que destaca per la seva gran cúpula de 61
[[Fitxer:S Andreu Palomar.JPG|miniatura|esquerra|[[Església de Sant Andreu de Palomar]] (1881), de [[Pere Falqués]].]]
En el terreny civil cal destacar la [[Can Batlló (Eixample)|fàbrica Batlló]] (1870-1875), de [[Rafael Guastavino]], amb una estructura de ferro i maó d'obra vista i cobertes de [[volta catalana]]; de l'obra original es conserva l'edifici del Rellotge, la xemeneia octogonal i la planta de filats, mentre que la resta va ser reformat entre 1927 i 1931 per [[Joan Rubió]] i convertit en l'[[Escola Industrial]].{{Sfn|Rubio|2009|p=221}} [[Antoni Rovira i Trias]] va construir els mercats de [[Mercat de Sant Antoni|Sant Antoni]] (1876-1882) i la [[Mercat de la Concepció|Concepció]] (1888): el primer és considerat el millor edifici en ferro de la ciutat, i està compost per quatre naus longitudinals que convergeixen diagonalment sobre un cos central amb un cimbori octogonal; el segon presenta tres naus paral·leles amb coberta a dues aigües, cadascuna amb la seva pròpia façana coronada per un frontó triangular.{{Sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=102}}
Altres arquitectes que convindria recordar d'aquest període són: [[Josep Domènech i Estapà]], autor de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, actual [[Teatre Poliorama]] (1883-1884), de façana eclèctica que combina elements neomedievals i neoclàssics;{{Sfn|Rubio|2009|p=136}} [[Josep Vilaseca]], autor del [[Taller Masriera|taller dels pintors Masriera]] (1882-1885), amb forma de temple grecoromà,{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=B8}} i de la [[
[[Fitxer:Pabellón Expo'88.jpg|miniatura|Pavelló mudèjar del [[Tibidabo]] per a l'[[Exposició Universal de 1888]].]]
Línia 346:
[[Fitxer:Jardín del General.jpg|miniatura|[[Jardí del General]].]]
Però sens dubte el gran esdeveniment urbà de la Barcelona del {{segle|XIX}} va ser el projecte d'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] d'[[Ildefons Cerdà]]: el 1859 l'Ajuntament va nomenar una comissió per fomentar un concurs de projectes d'eixample de la ciutat; el concurs va ser guanyat per [[Pla Cerdà#El projecte d'Antoni Rovira|Antoni Rovira]], però el Ministeri de Foment va intervenir i va imposar el projecte de Cerdà, autor d'un plànol topogràfic del pla de Barcelona i un estudi demogràfic i urbanístic de la ciutat. El [[Pla Cerdà]] instituïa un traçat ortogonal entre Montjuïc i el Besòs, amb un sistema de carrers rectilinis d'orientació nord-oest - sud-est, de 20
Cal remarcar també que al {{segle|XIX}} van aparèixer els primers parcs públics, ja que l'augment dels entorns urbans a causa del fenomen de la Revolució Industrial, sovint en condicions de degradació del [[medi ambient]], va aconsellar la creació de grans jardins i parcs urbans, que van córrer a compte de les autoritats públiques, de manera que va sorgir la jardineria pública —fins llavors preferentment privada— i l'[[Arquitecte paisatgista|arquitectura paisatgista]].{{Sfn|Páez de la Cadena|1998|p=340-342}} El primer jardí públic de Barcelona es va crear el 1816: el [[Jardí del General]], una iniciativa del capità general [[Francisco Javier Castaños]]; estava situat entre l'actual avinguda Marquès de l'Argentera i la Ciutadella, davant d'on avui es troba l'[[Estació de França]], i tenia una extensió de 0,4 hectàrees, fins que va desaparèixer el 1877 durant la urbanització del [[parc de la Ciutadella]].<ref name="Hist">{{ref-web|url=http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.37ea1e76b6660e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=650379583ad1a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=650379583ad1a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=es_CA|títol= Història dels parcs i jardins|consulta=11 d'octubre de 2013}}</ref> El 1848 es van crear al [[passeig de Gràcia]] els Jardins de Tívoli, entre els carrers València i Consell de Cent; i el 1853 es va emplaçar entre els carrers d'Aragó i Rosselló els anomenats [[Teatre dels Camps Elisis (Barcelona)|Camps Elisis]], que comptaven amb un jardí, un llac amb barques, un teatre i un parc d'atraccions amb muntanyes russes. Aquests jardins van desaparèixer pocs anys després en anar-se urbanitzant el passeig de Gràcia.{{Sfn|Villoro|Riudor|1984|p=38-41}}
Línia 368:
[[Fitxer:Barcelona._Triumphal_Arch_of_the_Exposition.jpg|miniatura|esquerra|Foto històrica de l'[[Arc de Triomf de Barcelona|Arc de Triomf]].]]
L'entrada a l'Exposició s'efectuava a través de l'[[Arc de Triomf de Barcelona|Arc de Triomf]], un monument creat per a l'ocasió que encara roman en el seu lloc original, dissenyat per [[Josep Vilaseca]]. D'inspiració [[neomudèjar]], té una altura de 30
A continuació venia el Saló de Sant Joan —actual [[passeig de Lluís Companys]]—, una llarga avinguda de 50
[[Fitxer:Gran Cascada1.JPG|miniatura|[[Cascada del Parc de la Ciutadella]] (1875-1888).]]
Línia 410:
[[Fitxer:Parc Güell 27-2-12.jpg|miniatura|esquerra|[[Parc Güell]] (1900-1914).]]
Posteriorment va passar per una etapa [[orientalisme|orientalista]], amb una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del [[Pròxim Orient|Pròxim]] i [[Llunyà Orient]], així com en l'[[art islàmic]] hispànic, principalment el [[Art mudèjar|mudèjar]] i [[Art nassarita|nassarita]]. Empra amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs mitrals, cartel·les de maó vist i remats en forma de templet o cúpula.{{Sfn|Bergós i Massó|1999|p=52}} Les seves principals realitzacions en aquest període són: la [[
A continuació va passar per un període [[neogòtic]], en què es va inspirar sobretot en l'art gòtic medieval, el qual va assumir de forma lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals; en les seves obres elimina la necessitat de contraforts mitjançant la utilització de superfícies reglades, i suprimeix cresteries i calats excessius.{{Sfn|Bergós i Massó|1999|p=56}} En aquest estil es podria citar el [[Col·legi de les Teresianes (Barcelona)|col·legi de les Teresianes]] (1888-1889) i la [[torre Bellesguard]] (1900-1909).
[[Fitxer:Milà 28-2-12.jpg|miniatura|[[Casa Milà]] (1906-1910).]]
En el canvi de segle va desembocar finalment en la seva etapa naturalista, en la qual va perfeccionar el seu estil personal, inspirant-se en les formes orgàniques de la natura i posant en pràctica tot un seguit de noves solucions estructurals originades en les profundes anàlisis efectuades per Gaudí de la geometria reglada. Partint de cert barroquisme les seves obres van adquirir gran riquesa estructural, de formes i volums desproveïts de rigidesa racionalista o de qualsevol premissa clàssica.{{Sfn|Bergós i Massó|1999|p=60}} Entre les obres d'aquest període es troben: la [[
En els darrers anys de la seva carrera, dedicats gairebé en exclusiva a la Sagrada Família, Gaudí va arribar a la culminació del seu estil naturalista: després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, la resta del temple el va concebre en un estil orgànic, imitant les formes de la natura, on abunden les formes geomètriques reglades. El temple té planta de creu llatina, de cinc naus centrals i transsepte de tres naus, i absis amb set capelles, amb tres façanes dedicades al Naixement, Passió i Glòria de Jesús, i divuit torres. L'interior s'assembla a un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, creant una estructura alhora simple i resistent.{{Sfn|Crippa|2007|p=83-88}}
Línia 427:
[[Fitxer:Palau Música.JPG|miniatura|esquerra|[[Palau de la Música Catalana]] (1905-1908).]]
Les seves obres més rellevants van ser l'[[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau]] (1902-1913, acabat pel seu fill [[Pere Domènech i Roura]]) i el [[Palau de la Música Catalana]] (1905-1908). El primer és un vast complex hospitalari hereu de l'antic [[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]], que ocupa nou illes de l'Eixample, amb un conjunt de 46 pavellons disposats en paral·lel i diagonal segons la distribució al recinte per tenir l'òptima orientació solar. Són pavellons autònoms separats per espais intersticials, encara que connectats per galeries subterrànies, dels quals destaquen el pavelló d'administració, la sala d'actes, la biblioteca, la secretaria, l'església i la sala de convalescència.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=D1}} En aquesta obra cobren especial rellevància les arts aplicades, com l'escultura —amb obres d'[[Eusebi Arnau]] i [[Pau Gargallo]]—, el mosaic, la rajola i els vitralls.{{Sfn|Lacuesta|González|1997|p=114-115}} El Palau de la Música Catalana és un edifici articulat al voltant de la gran sala central, de forma oval i amb capacitat per 2
Cal destacar també la [[
==== Josep Puig i Cadafalch ====
Línia 437:
[[Fitxer:Casa Terrades Punxes.JPG|miniatura|esquerra|[[Casa Terrades]] o de ”les Punxes” (1903-1905).]]
Va passar per diverses etapes: en els [[anys 1890]] un cert germanisme [[Gòtic flamíger|flamíger]], el qual [[Alexandre Cirici i Pellicer]] va denominar «època rosa» ([[
Entre aquestes realitzacions convé destacar la casa Amatller i la casa Terrades. La primera presenta una façana d'aspecte neogòtic, amb tres parts diferenciades: un basament de pedra amb dues portes a la banda esquerra, creant un efecte asimètric; un cos central de parets esgrafiades i ornamentació de motius florals, amb una tribuna superior que recorda a la de la capella de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]]; i un remat en forma de [[gablet]] esglaonat de ceràmica vermella i daurada, amb possible influència de l'arquitectura tradicional dels [[Països Baixos]].{{Sfn|Miralles|2008|p=73}} La casa Terrades ocupa una illa sencera de l'Eixample, amb un traçat irregular: presenta sis façanes inspirades en l'arquitectura gòtica nòrdica i en el [[plateresc]] espanyol, rematades per capcers, alguns truncats per uns plafons ceràmics amb imatges d'estil [[Prerafaelisme|prerafaelita]], i flanquejades per sis torres circulars coronades amb [[Cuculla|cuculles]] còniques acabades en agulla, que donen a l'edifici el seu sobrenom; està construïda en obra vista, amb ornamentació escultòrica de pedra i ceràmica vidriada, i elements de forja.{{Sfn|Lacuesta|González|1997|p=49}}
Línia 443:
==== Altres arquitectes modernistes ====
[[Fitxer:Palau Montaner BCN.JPG|miniatura|[[Palau Ramon Montaner]] (1889-1893), de [[Josep Domènech i Estapà]].]]
Alguns arquitectes van evolucionar des de l'historicisme al modernisme, amb divers grau d'assimilació del nou estil, si bé en línies generals en les seves obres es va continuar traslluint una certa continuïtat amb les formes anteriors. Alguns dels més destacats van ser: [[August Font i Carreras]], [[Josep Vilaseca]], [[Pere Falqués]] i [[Josep Domènech i Estapà]]. El primer va ser deixeble d'[[Elies Rogent]], i va desenvolupar un estil eclèctic inspirat en el neogòtic i el neoàrab; entre les seves obres destaquen: el [[
Josep Vilaseca va practicar un premodernisme d'aire classicista, com es denota a la [[
Pere Falqués va ser arquitecte municipal de Barcelona, de manera que va intervenir en nombroses millores urbanístiques de la ciutat; va ser autor del mercat del Clot (1889), la [[font de Canaletes]] (1892), la Tinència d'Alcaldia de l'Eixample (1893), la Central Catalana d'Electricitat (1896-1897), els [[Bancs-fanals|fanals del passeig de Gràcia]] (1900), la casa Laribal (1902), la [[
Josep Domènech i Estapà va plasmar en les seves obres un modernisme de tall personal, eclèctic, funcional i grandiloqüent.{{Sfn|Lacuesta|González|1997|p=33}} Va ser autor de la [[Presó Model de Barcelona|Presó Model]] (amb [[Salvador Vinyals i Sabaté|Salvador Viñals]], 1887-1904), el [[
[[Fitxer:Sagrado Corazón01.jpg|miniatura|esquerra|[[Temple Expiatori del Sagrat Cor]] (1902-1961), d'[[Enric Sagnier]].]]
Un altre arquitecte d'estil eclèctic va ser [[Enric Sagnier]], el qual va seguir un estil personal de línia classicista amb molt èxit entre la classe burgesa catalana. Autor prolífic, va ser possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal, amb prop de 300 edificis documentats.{{Sfn|DDAA|2007|p=15}} Es poden distingir en la seva trajectòria tres etapes: abans de 1900 va treballar amb un estil eclèctic, monumental i grandiloqüent; de 1900 a 1910 es va acostar més al modernisme, el que es percep en un major sentit decoratiu de la seva obra en aquestes dates, amb especial influència de l'art [[rococó]]; i des de 1910 va romandre en un estil classicista d'influència francesa, allunyat de les modes del moment.{{Sfn|Barjau|1992|p=12}} Entre les seves obres destaquen: el [[
[[Fitxer:Park Güell - Casa Museu Gaudí.jpg|miniatura|[[Casa Museu Gaudí]] (1905), de [[Francesc Berenguer i Mestres|Francesc Berenguer]].]]
Entre els arquitectes plenament modernistes convé esmentar en primer lloc a diversos deixebles de Gaudí, com [[Francesc Berenguer i Mestres|Francesc Berenguer]], [[Joan Rubió]] i [[Josep Maria Jujol]]. El primer era un [[mestre d'obres]] que no va obtenir el títol d'arquitecte, fet pel qual els seus projectes estan signats per altres artífexs. Va ser autor del [[mercat de la Llibertat]] (1888-1893), el [[santuari de Sant Josep de la Muntanya]] (1895-1902), la [[
Joan Rubió va practicar un eclecticisme goticista, amb ús intensiu de l'aparell de maó i minuciositat en el disseny;{{Sfn|Lacuesta|González|1997|p=41}} en ser nomenat arquitecte de la Diputació va passar a un classicisme barroquitzant, encara que sempre amb pervivència gaudiniana.{{Sfn|Miralles|2001|p=78}} Entre les seves obres destaquen: la [[
Josep Maria Jujol va treballar amb Gaudí entre 1907 i 1914, època en la qual ja va mostrar una forta personalitat i geni creatiu. Va desenvolupar un estil heterodox, en què barrejava el misticisme catòlic amb un sentit de la decoració gairebé [[Surrealisme|surrealista]], amb gust per la [[cal·ligrafia]], les imatges orgàniques —properes a l'obra de [[Joan Miró]]— i la mistificació de tècniques i materials, de vegades proper al ''[[collage]]''.{{Sfn|Montaner|2005|p=37}} Molta de la seva producció la va realitzar al [[Baix Llobregat]] —especialment [[Sant Joan Despí]]— i [[Tarragona]]. De les seves obres a Barcelona destaca la [[
<gallery mode="packed">
Fitxer:Font - Caixa.JPG|Seu de la [[La Caixa|Caixa d'Estalvis de Barcelona]] de la [[
Fitxer:Casa Pia Batlló BCN.JPG|[[Casa Pia Batlló]] (1891-1896), de [[Josep Vilaseca]].
Fitxer:General Catalana Electricidad.JPG|Central Catalana d'Electricitat (1896-1897), de [[Pere Falqués]].
Línia 471:
</gallery>
Altres arquitectes modernistes d'interès són: [[Camil Oliveras]], un dels pioners del modernisme, especialment per l'ús de maó d'obra vista i la ceràmica policromada, tècnica que va desenvolupar a la [[Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona]] (1883-1924, amb [[General Guitart i Lostaló|General Guitart]]);{{Sfn|Maspoch|2008|p=155}} [[Antoni Maria Gallissà]], un arquitecte molt vinculat a les arts decoratives, com es denota a la [[
<gallery mode="packed">
Línia 483:
</gallery>
Convé també esmentar a arquitectes com: [[Antoni Rovira i Rabassa]] (casa Codina, 1892; [[
En darrer lloc cal assenyalar d'aquest període l'interès atorgat als establiments comercials, on al costat de l'estructura arquitectònica cobren un paper essencial les arts aplicades, l'interiorisme i la decoració. Són bona mostra d'això: Queviures Múrria (1898); el Bar Torino, decorat per Antoni Gaudí el 1902; la fàbrica de pastes alimentàries [[Antiga Casa Figueras]], decorada el 1902 pel pintor i escenògraf [[Antoni Ros i Güell]]; la [[farmàcia Bolós]], decorada el 1902 per Antoni de Falguera; el restaurant Grill Room, del decorador [[Ricard de Campmany]] (1902); el forn Sarret (1906); la botiga de belles arts Casa Teixidor, de Manuel Joaquim Raspall (1909); la confiteria Reñé, decorada per [[Enric Llardent]] el 1910; la farmàcia Puigoriol, de [[Marià Pau]] (1913-1914); i la llenceria El Indio, dels decoradors Vilaró i Valls (1922).{{Sfn|Huertas|Capilla|Maspoch|2005|p=150-162}}
Línia 498:
== Segle XX ==
[[Fitxer:Plan Jaussely.jpg|miniatura|[[Pla Jaussely]] (1903).]]
El panorama artístic al {{segle|XX}} va estar condicionat per la convulsa situació política, amb la fi de la monarquia el 1931 i l'arribada de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], finalitzada amb la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i substituïda per la [[dictadura franquista]], fins al restabliment de la monarquia i l'arribada de la [[Transició Espanyola|democràcia]]. Socialment, aquest segle va veure l'arribada massiva d'immigració a la ciutat, amb el consegüent augment de la població: si el 1900 hi havia 530
L'inici del {{segle|XX}} va estar marcat per l'expansió geogràfica de la ciutat: el 1897 Barcelona es va [[Agregacions municipals de Barcelona|annexionar]] sis [[Antics municipis del pla de Barcelona|poblacions limítrofes]], fins llavors independents: [[Sants]], [[Les Corts]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[Gràcia]], [[Sant Andreu de Palomar]] i [[Sant Martí de Provençals]]. Igualment, el 1904 va ser annexionat [[Barri d'Horta|Horta]]; el 1921, [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]]; el 1924, [[La Maternitat i Sant Ramon|Collblanc]] i la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]]; i el 1943 el [[Bon Pastor (Sant Andreu)|Bon Pastor]] i el [[Baró de Viver]], segregats de [[Santa Coloma de Gramenet]].{{Sfn|DDAA|1999|p=23}} L'annexió dels nous municipis va plantejar la necessitat d'un pla d'enllaços de la ciutat, que va sortir a concurs públic el 1903, resultant guanyador l'urbanista francès [[Léon Jaussely]]: el [[Pla Jaussely]] preveia grans infraestructures viàries (passejos de ronda, diagonals, passejos marítims), parcs, enllaços ferroviaris i àrees de serveis. Encara que només es va realitzar parcialment, va inspirar l'urbanisme barceloní durant gran part del segle.{{Sfn|Montaner|2005|p=65}}
Línia 515:
[[Fitxer:Correus BCN.JPG|miniatura|Correus i Telègrafs (1914-1927), de [[Josep Goday]].]]
En el corrent brunelleschià van destacar [[Josep Goday]] i [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]]. El primer va recuperar formes clàssiques com [[Frontó (arquitectura)|frontons]] i [[pilastra|pilastres]], combinades amb un recurs barroc com és la tècnica de l'[[esgrafiat]],{{Sfn|Montaner|2005|p=53}} com queda palès en obres com l'edifici de Correus i Telègrafs (1914-1927), d'un estil clàssic abarrocat de gran monumentalitat;{{Sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=45}} i en nombrosos col·legis públics promoguts per l'Ajuntament de Barcelona: Ramon Llull (1919-1923), Lluís Vives (1919), Baixeras (1917-1920), Pere Vila (1921-1930), Milà i Fontanals (1930), Collaso i Gil (1932).{{Sfn|DDAA|1998|p=311}} Rubió i Tudurí es va dedicar especialment a l'arquitectura paisatgista: director de [[Parcs i jardins de Barcelona]] entre 1917 i 1937, va ser el principal promotor del «jardí mediterrani»,<ref group='nota'>El 1926 va proposar amb el text ''El problema dels espais lliures'' —presentat al XI Congrés Nacional d'Arquitectes— la col·locació d'una sèrie d'espais verds en forma de semicercles concèntrics entre els rius [[Besòs]] i [[Llobregat]], a tot el llarg de la [[serra de Collserola]], amb petits enclavaments a la part interior de la ciutat a l'estil dels ''squares'' [[Londres|londinencs]]; el projecte no va ser executat, excepte en petites porcions. {{Cita Harvard|DDAA|2001|p=66-67}}</ref> el que es denota en obres seves com els jardins de la [[Jardins de la Tamarita|Tamarita]] (1918), els de la [[
[[Fitxer:Pedralbes06.jpg|miniatura|esquerra|[[Palau Reial de Pedralbes]] (1919-1929), de [[Francesc Nebot]] i [[Eusebi Bona]].]]
La tendència eclèctica i academicista va seguir una línia monumentalista de la qual el principal exponent va ser la [[Via Laietana]], la qual va ser el principal camp de proves d'aquest corrent després de la seva obertura el 1908. Influïda per l'estil ''Beaux Arts'' i l'Escola de Chicago, seria l'arquitectura que ressorgiria en la postguerra. Els seus principals exponents van ser [[Enric Sagnier]], [[Josep Maria Pericas]], [[Eduard Ferrés i Puig|Eduard Ferrés]], [[Francesc Nebot]], [[Eusebi Bona]], [[Adolf Florensa]] i [[Eugeni Pere Cendoya]]. De Sagnier, analitzat a la secció anterior, convindria recordar en aquesta etapa l'edifici de la [[Caixa de Pensions de Barcelona]] de Via Laietana (1914-1917), la [[basílica de Sant Josep Oriol]] (1915-1931) i el [[Patronat Ribas]] (1920- 1930). Pericas va evolucionar del modernisme a un sobri classicisme (casa Diagonal, 1920). Eduard Ferrés va mantenir un estil [[Sezession|postsecessionista]] i va ser pioner en l'ús del formigó armat, com es veu a la casa Damians, posteriorment Magatzems El Siglo (1913-1915), construïda amb [[Lluís Homs]] i [[Agustí Mas i Sauris]], on destaca la seva cúpula de claraboia esfèrica d'influència [[Expressionisme|expressionista]].{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=E16}} Francesc Nebot i Eusebi Bona van ser autors del [[Palau Reial de Pedralbes]] (1919-1929), format per un cos central i dues ales laterals que s'obren en corba a la façana principal, amb porxos de columnes toscanes i arcs de mig punt.<ref>{{ref-publicació|cognom= Monner i Faura|nom= Jordi|títol= BCN 92. Guía de La Vanguardia. 5: De los edificios Trade a la Vil·la Amèlia|publicació= La Vanguardia|lloc= Barcelona|any= 1992|pàgina=17-19}}</ref> En solitari, Nebot va construir el [[Cinema Coliseum]] (1923), un edifici d'estil beauxartià inspirat en l'[[Òpera Garnier|Òpera de París]];{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=E18}} i la seu del [[Banc d'Espanya]] a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]] (1927-1928).{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=E15}} Per la seva banda, Bona va projectar l'edifici de La Unión y el Fénix Español (1927-1931), d'influència francesa i nord-americana, que destaca per la seva cúpula d'alt [[tambor (arquitectura)|tambor]] amb una escultura de [[Ganimedes (mitologia)|Ganimedes]].{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=23}} Adolf Florensa va ser autor de la [[
[[Fitxer:Casal S Jordi.JPG|miniatura|[[Casal de Sant Jordi]] (1928-1932), de [[Francesc Folguera]].]]
Línia 540:
{{AP|Exposició Internacional de Barcelona}}
[[Fitxer:Barcelona29-Palau.jpg|miniatura|Vista de l'[[Exposició Internacional de Barcelona]] de 1929.]]
El 1929 es va celebrar l'[[Exposició Internacional de Barcelona|Exposició Internacional]] a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Per a aquest esdeveniment es va urbanitzar tota la zona de la [[
El recinte de l'Exposició es va construir segons un projecte de [[Josep Puig i Cadafalch]]. El conjunt començava a la plaça d'Espanya, dissenyada per Puig i Cadafalch i [[Guillem Busquets]], els quals van realitzar un conjunt monumental al voltant d'un [[hemicicle]] format per una columnata d'estil barroc, inspirada en la [[Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)|plaça de Sant Pere]] del [[Vaticà]]. Aquí es van construir els hotels de l'Exposició, obra de [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]], i en el centre es va situar una [[Font de la Plaça d'Espanya (Barcelona)|font monumental]] dissenyada per [[Josep Maria Jujol]]. A l'accés de la plaça que condueix a l'avinguda de la Reina Maria Cristina es van situar dues altes torres en forma de ''campaniles'', obra de [[Ramon Reventós]], inspirats en el [[campanar de Sant Marc]] de [[Venècia]].{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=G2}}
Línia 583:
[[Fitxer:Dispensario Central Antituberculoso.JPG|miniatura|[[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938), de Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana.]]
Entre els seus membres va destacar especialment [[Josep Lluís Sert]], un arquitecte de fama internacional que després de la Guerra Civil es va establir als [[Estats Units]]. Va ser deixeble de Le Corbusier, amb qui va treballar a [[París]] i al qual va convidar a visitar la ciutat comtal el 1928, 1931 i 1932.{{Sfn|Montaner|2005|p=71}} Les seves dues principals obres a Barcelona en aquests anys van ser la [[
[[Fitxer:Diagonal Granados París.JPG|miniatura|esquerra|Bloc Diagonal (1935-1940), de [[Ricardo de Churruca]] i [[Germán Rodríguez Arias]].]]
Línia 602:
En aquesta època es van restaurar nombroses esglésies destruïdes o danyades en el transcurs de la guerra, alhora que es creaven altres noves, la majoria en un estil renaixentista florentí continuador de la línia iniciada per [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí|Rubió i Tudurí]]: església dels Sants Gervasi i Protasi i Mare de Déu de la Bonanova (1940-1950), de [[Josep Danés i Torras]]; església del convent dels [[Caputxins de Sarrià]] (1940-1944), de [[Pere Benavent de Barberà]]; església de la Mare de Déu dels Àngels (1942-1957), de Josep Danés i Torras; església del Perpetu Socors (1950), de [[Joaquim Porqueres i Bañeres]]; església de Sant Miquel dels Sants (1950-1963), d'[[Antoni Fisas]].{{Sfn|Triadó|Barral i Altet|1999|p=250-251}}
Els anys de la dictadura es van caracteritzar pel desenvolupisme urbà, que va consistir en la construcció desenfrenada d'habitatges barats, en gran part de protecció oficial, per absorbir la immigració procedent, sobretot, de comunitats espanyoles com [[Andalusia]], [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Extremadura]] o [[Galícia]]. L'afluència massiva d'immigració va comportar un augment del barraquisme, principalment a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], el [[Somorrostro]], el [[Poblenou]] i [[El Carmel]], llocs on a finals dels anys 1960 es comptabilitzaven unes 10
La guerra va suposar una aturada en els projectes paisatgístics de la ciutat, i en la postguerra les actuacions es van centrar més en el manteniment i restauració de les àrees existents que no en la creació de noves zones verdes. El 1940 es va posar al capdavant de [[Parcs i jardins de Barcelona|Parcs i Jardins]] [[Lluís Riudor i Carol]], iniciador del paisatgisme a Catalunya.{{Sfn|DDAA|2001|p=67}} Actuacions seves van ser el jardí d'Àustria —ubicat al recinte del [[parc Güell]]—, el [[parc de Monterols]], el de [[Parc de Cervantes|Cervantes]], i diverses intervencions a la [[muntanya de Montjuïc]] encaminades a suprimir el [[Barraquisme a Montjuïc|barraquisme]], projecte que va continuar el seu successor, [[Joaquim Casamor]], amb la creació de diversos jardins de tipus temàtic, com els [[jardins Mossèn Costa i Llobera]], especialitzats en [[Cactàcia|cactàcies]] i [[Suculenta|suculentes]], i els [[jardins de Mossèn Cinto Verdaguer]], dedicats a les [[plantes aquàtiques]], [[Planta bulbosa|bulboses]] i [[rizoma]]toses.{{Sfn|Añón Feliú|Luengo|2003|p=80-85}} Obra seva van ser també a Montjuïc els [[jardins del Mirador de l'Alcalde]] i els [[jardins de Joan Maragall]], situats al voltant del [[Palauet Albéniz]]; i, a la resta de Barcelona, el [[Jardins del Turó del Putget|parc del Putget]], el de la [[Parc de la Guineueta|Guineueta]] i el de [[Jardins de Vil·la Amèlia|Vil·la Amèlia]].{{Sfn|Gabancho| 2000|p=12}}
Línia 620:
[[Antoni de Moragas]] es va mostrar partidari del disseny industrial enfront del treball artesanal; va treballar associat a [[Francesc de Riba i Salas]]: Park Hotel (1950-1954), cinema Fémina (1950-1952), edifici d'habitatges de l'avinguda Vallcarca 125 (1953), casa dels Toros (1960-1962).
D'altra banda, els principals exponents aquests anys d'un racionalisme d'arrels miesianes i [[bauhaus]]ianes van ser [[Francesc Mitjans]] i [[Francisco Juan Barba Corsini]].{{Sfn|Montaner|2005|p=111}} El primer va ser autor de l'edifici La Colmena (1950-1952), el conjunt Vallmajor d'habitatges i Clínica Soler Roig (1950-1954), l'edifici d'oficines CYT (1953-1959), l'edifici Tokyo (1954-1957), l'Hotel Barcelona (1955-1962), l'edifici Seida (1955-1967, amb Josep Soteras) i l'edifici d'oficines Harry Walker (1959). Barba Corsini va construir l'edifici Mitre (1959-1964) i els apartaments de les golfes de la [[
[[Fitxer:COAC.JPG|miniatura|[[Col·legi d'Arquitectes de Catalunya]] (1958-1962), de [[Xavier Busquets]].]]
Línia 626:
[[Fitxer:Facultat Dret.JPG|miniatura|esquerra|Facultat de Dret (1958-1959), de [[Guillermo Giráldez]], [[Pedro López Íñigo]] i [[Xavier Subias]].]]
En aquests anys van sorgir una sèrie d'obres singulars que mereixen ressenyar-se especialment: el [[Palau Municipal d'Esports de Barcelona|Palau Municipal d'Esports]] (1953-1955), de [[Llorenç García-Barbón Fernández de Henestrosa|Lorenzo García-Barbón]] i [[Josep Soteras]], d'estètica [[Brutalisme (arquitectura)|brutalista]],{{Sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=78}} presenta un volum atunelat amb una sèrie de crugies d'arcs parabòlics, amb dues grans pantalles rectangulars a manera de ''[[brise-soleil]]'' en els testers;{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=K20}} el [[Camp Nou]] (1954-1957), de Lorenzo García-Barbón, Francesc Mitjans i Josep Soteras, un estadi amb una estructura de formigó armat amb capacitat per 90
[[Fitxer:San Gregorio Taumaturgo.JPG|miniatura|Església de Sant Gregori Taumaturg (1954-1963), de [[Bartomeu Llongueras]].]]
Línia 692:
* Tradició moderna: se situen entre el racionalisme eclèctic i l'arquitectura neomoderna, amb influència de l'[[arquitectura racionalista|Estil Internacional]]; els seus principals valors són el funcionalisme i l'espacialisme. Es pot situar en aquesta línia a les parelles [[Jordi Garcés]] / [[Enric Sòria i Badia|Enric Sòria]] i [[Lluís Domènech i Girbau|Lluís Domènech]] / [[Roser Amadó]].{{Sfn|Baldellou|Capitel|2001|p=602-607}}
[[Fitxer:Illa Moneo.JPG|miniatura|esquerra|L'
[[Rafael Moneo]] va ocupar durant vuit anys la càtedra d'Elements de Composició de l'[[ETSAB]] (1972-1980), des d'on va exercir un notable magisteri sobre la nova generació d'arquitectes barcelonins. També va estar en el consell de redacció de la revista ''Arquitecturas Bis'' (1974-1985), al costat d'[[Oriol Bohigas i Guardiola|Oriol Bohigas]], [[Federico Correa]] i [[Helio Piñón]], des d'on van fomentar l'interès per l'arquitectura internacional.{{Sfn|DDAA|1998|p=345}} A la ciutat comtal va ser autor de l'edifici de
[[Esteve Bonell]] i [[Francesc Rius i Camps|Francesc Rius]] van ser autors del [[Velòdrom d'Horta]] (1984), de forma cilíndrica, amb alternança de paraments de maó i pilars apantallats, coberts per una cornisa en forma de làmina horitzontal; en el seu accés es troba un «poema visual» de [[Joan Brossa]].{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=118}}
Línia 714:
[[Fitxer:Plaça Països Catalans.JPG|miniatura|[[Plaça dels Països Catalans]] (1981-1983), d'[[Albert Viaplana]] i [[Helio Piñón]].]]
Un altre tàndem va ser el format per [[Albert Viaplana]] i [[Helio Piñón]], els quals van practicar una arquitectura conceptual i minimalista, amb tendència a la desmaterialització i el rigor compositiu, amb geometries obliqües i trencades que els van apropar al [[desconstructivisme]], {{Sfn|Midant|2004|p=721}} amb influència de [[Peter Eisenman]].{{Sfn|Corredor-Matheos|2001|p=196-197}} Van ser autors de la [[
[[Enric Miralles]] es va formar amb Viaplana i Piñón, amb els quals va treballar entre 1973 i 1985; entre 1983 i 1991 es va associar amb [[Carme Pinós]], i des de 1993 amb [[Benedetta Tagliabue]]. Anticonvencional, de forta expressivitat, es movia entre l'organicisme i l'expressionisme, amb formes fluides i dinàmiques properes a l'escultura, que s'expressaven en el gust per la utilització d'elements com pèrgoles, voladissos, murs corbs i inclinats, rampes i plataformes.{{Sfn|Montaner|2005|p=169}} Des de mitjans dels anys 1990 es va acostar al desconstructivisme.{{Sfn|Midant|2004|p=628}} En aquests anys va destacar el seu [[Camp Olímpic de Tir amb Arc|Pavelló de Tir amb Arc]] de [[la Vall d'Hebron]] (1990-1992), unes estructures llargues i estretes disposades en ventall, realitzades amb peces prefabricades de formigó.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=O32}}
Línia 726:
[[Jordi Garcés]] i [[Enric Sòria i Badia|Enric Sòria]] són defensors de l'artisticitat de l'arquitectura, de manera que posen especial èmfasi en la creativitat de les seves obres.{{Sfn|Montaner|2005|p=147}} Entre elles destaquen: la reconversió de l'antic Asil de Santa Llúcia en [[CosmoCaixa Barcelona|Museu de la Ciència]] (1978-1980), el conjunt residencial Pi i Molist (1978-1981), el [[Museu Picasso de Barcelona|Museu Picasso]] (1981-1987), l'Hotel Plaza (1989-1992) i l'àgora Rubió i Balaguer de la [[UPF]] —que inclou la capella laica dissenyada per [[Antoni Tàpies]]— (1994).
D'altra banda, van continuar la seva tasca de forma independent l'equip [[MBM arquitectes|Martorell-Bohigas-Mackay]], aquests anys amb la incorporació d'[[Albert Puigdomènech]]: edifici Palau Nou de la Rambla (1990- 1993, amb [[Carles Buxadé]] i [[Joan Margarit i Consarnau|Joan Margarit]]), ampliació i noves façanes d'[[El Corte Inglés]] de la [[
[[Fitxer:Creueta del Coll1.jpg|miniatura|esquerra|[[Parc de la Creueta del Coll]] (1981-1987), de [[MBM arquitectes|Martorell-Bohigas-Mackay]], amb l'escultura ''[[Elogi de l'aigua]]'' d'[[Eduardo Chillida]].]]
Línia 747:
Una altra àrea d'actuació va ser el barri de [[la Vall d'Hebron]], ordenat segons un projecte d'[[Eduard Bru]] (1989-1991), que incloïa edificis i infraestructures com: les [[Camp Olímpic de Tir amb Arc|instal·lacions de tir amb arc]] (1990-1991), d'Enric Miralles i Carme Pinós; el Palau d'Esports de la Vall d'Hebron (1990-1991), de Jordi Garcés i Enric Sòria; el Club de Tennis La Teixonera (1989-1992), d'[[Antoni Sunyer]]; i la Vila Olímpica de Premsa (1989-1991), de Carlos Ferrater.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=O28}}
Un element destacat va ser la [[Torre de Collserola|torre de telecomunicacions de Collserola]] (1989-1992), de [[Norman Robert Foster|Norman Foster]], situada al [[Tibidabo]]. De 288
[[Fitxer:Parroquia Abraham 28-12-13.JPG|miniatura|esquerra|Parròquia del Patriarca Abraham (1990-1992), d'[[Agustí Mateos]] i [[Josep Benedito Rovira|Josep Benedito]].]]
Línia 782:
Un dels esdeveniments més destacats del nou mil·lenni va ser la celebració del [[Fòrum de Barcelona 2004|Fòrum Universal de les Cultures de 2004]], que va permetre nous canvis urbanístics a la ciutat: es va recuperar tota la zona del [[Besòs]], fins llavors poblada d'antigues fàbriques en desús, es va regenerar tot el barri del [[Poblenou]] i es va construir el nou barri de [[Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou|Diagonal Mar]], al mateix temps que es va dotar a la ciutat de nous parcs i espais per a l'oci dels ciutadans.{{sfn|Lecea et al.|ref= Lecea et al.|2009|pp=415-416}} El perfil de la ciutat va canviar després de la construcció d'un gran gratacel de forma [[Cilindre|cilíndrica]], la [[Torre Agbar]], així com l'hotel [[W Barcelona]], que va modificar la fisonomia del [[Port de Barcelona]] i, per tant, del seu front marítim.{{Sfn|Hernàndez i Cardona|2001|p=263}}
La [[Torre Agbar]] (2000-2005), obra de [[Jean Nouvel]], és un dels edificis més emblemàtics construïts en el nou mil·lenni, i ha canviat significativament el ''[[Silueta urbana|skyline]]'' barceloní.{{sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=35}} D'estil ''high-tech'', té 145
[[Fitxer:Gas Natural (21-3-13).jpg|miniatura|esquerra|Edifici de Gas Natural (1999-2006), obra d'[[Enric Miralles]] i [[Benedetta Tagliabue]].]]
Línia 790:
[[Fitxer:Museu Blau 18-3-14.JPG|miniatura|[[Edifici Fòrum]] (2000-2004), de [[Jacques Herzog]] i [[Pierre de Meuron]].]]
El principal impuls edilici d'aquests anys va ser la celebració del [[Fòrum de Barcelona 2004|Fòrum Universal de les Cultures de 2004]]. El recinte va ser projectat per [[Elías Torres]] i [[José Antonio Martínez Lapeña]], del que destaca una esplanada polivalent de 16
[[Fitxer:Hotel Vela BCN.JPG|miniatura|esquerra|Hotel [[W Barcelona]] (2009), de [[Ricardo Bofill]].]]
Entre les construccions dels següents anys mereixen destacar-se: el [[Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona|Parc de Recerca Biomèdica]] (2006), de [[Manuel Brullet i Tenas|Manuel Brullet]] i [[Albert de Pineda i Álvarez|Albert de Pineda]], un edifici de forma troncocònica amb revestiment de lames de fusta;{{Sfn|Miralles|Sierra|2012|p=47}} l'hotel [[Habitat Sky]] (2004-2007), de [[Dominique Perrault]], un gratacel de 120
[[Fitxer:Disseny Hub BCN.JPG|miniatura|Edifici [[Museu del Disseny de Barcelona|Disseny Hub]] (2008-2013), de [[MBM arquitectes|Martorell-Bohigas-Mackay]].]]
Altres obres d'aquests anys són: el Centre Internacional de Medicina Avançada (2004), de [[Lluís Alonso]] i [[Sergi Balaguer]]; l'ampliació de [[CosmoCaixa Barcelona]] (2004), d'[[Esteve Terradas i Muntañola|Esteve]] i [[Robert Terradas i Muntañola|Robert Terradas]]; l'hotel Hilton Diagonal Mar (2005), d'[[Òscar Tusquets]]; el Col·legi Major Sant Jordi (2006), de [[Josep Lluís Mateo]];{{Sfn|Miralles|Sierra|2012|p=171}} l'edifici departamental de la [[UPF]] (1996-2007), de [[Juan Navarro Baldeweg]];{{Sfn|Miralles|Sierra|2012|p=65}} la Subcentral elèctrica del [[Districte 22@|22@]] (2007), de [[Víctor Rahola]] i [[Jorge Vidal]];{{Sfn|Miralles|Sierra|2012|p=116}} l'edifici de Mediapro (2005-2008), de [[Carlos Ferrater]], [[Patrick Genard]] i [[Xavier Martí Galí]];{{Sfn|Miralles|Sierra|2012|p=122}} l'edifici d'habitatges Illa del Mar (2008), d'[[Adolf Martínez]], [[Josep Lluís Martínez]], [[Jorge Muñoz]] i [[Enrique Albin]]; el
D'altra banda, la [[Recessió global 2008-2012|crisi econòmica]] iniciada el 2008 ha paralitzat nombrosos projectes arquitectònics, alguns tan emblemàtics com la [[Torre la Sagrera]], de [[Frank Gehry]], o la Torre Espiral, de [[Zaha Hadid]], posant punt final a uns anys d'edificació a la ciutat de magnes projectes encarregats a autors de fama internacional.<ref>{{ref-web|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/crisis-fulmina-torre-hadid-forum-cierra-modelo-barcelona-1084945|títol= La crisis fulmina la torre de Hadid en el Fòrum y cierra un modelo de Barcelona|autor=Xavier Barrena|data=19 de juliol de 2011|consulta=9 de febrer de 2015}}</ref>
Línia 803:
Pel que fa a arquitectura paisatgística, cal esmentar el [[parc Central de Nou Barris]] (1997-2007), de [[Carme Fiol]] i [[Andreu Arriola]], estructurat en diversos nivells en els quals destaquen unes pèrgoles que actuen com a panells lumínics, així com la presència de l'aigua, a través de tres llacs ambbrolladors; el 2007 va rebre el premi d'arquitectura ''International Urban Landscape Award'' a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] ([[Alemanya]]).{{sfn|Sánchez Vidiella|2008|p=134}} Un altre espai verd d'interès és el [[parc del Centre del Poblenou]] (2008), de [[Jean Nouvel]], dividit en diversos espais temàtics, de disseny avantguardista, entre els quals destaquen: l{{'}}''Illa sota la cúpula'', un espai envoltat d'un canal d'aigua que acull una cúpula metàl·lica envoltada de [[llorer]]s; i el ''Pou del Món'', un cràter format per diverses espirals de terra.<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=2074|títol= Parc del Centre del Poblenou|autor=Jaume Fabre, Daniel Giralt-Miracle|consulta= 14 de gener de 2014}}</ref>
L'urbanisme del nou mil·lenni ha reforçat l'estructura de reticle polinuclear impulsada des dels anys 1990, afavorint l'aparició de nous nuclis urbans com el [[Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou|Fòrum]], el [[Districte 22@|22@]] i [[La Sagrera]].{{sfn|Bahamón|Losantos|2007|p=34}} Actualment s'està remodelant la [[
Les comunicacions han millorat amb l'arribada de l'[[Alta velocitat a Espanya|alta velocitat]], que uneix la capital catalana amb [[Madrid]] i amb [[París]]; s'han ampliat el [[Port de Barcelona|port]] i l'[[aeroport del Prat]], amb l'objectiu de convertir a Barcelona en el centre logístic del sud d'Europa. També s'ha ampliat la xarxa de metro, amb la prolongació de diverses línies ([[Línia 3 del Metro de Barcelona|3]] i [[Línia 5 del Metro de Barcelona|5]]), i la creació d'algunes noves ([[Línia 9 del Metro de Barcelona|línia 9]], [[Línia 10 del Metro de Barcelona|10]] i [[Línia 11 del Metro de Barcelona|11]]), algunes d'elles totalment automatitzades. El 2012 es va iniciar una reordenació de la xarxa d'autobusos en forma [[Xarxa Ortogonal d'Autobusos de Barcelona|ortogonal]], per crear una xarxa d'autobús de trànsit ràpid.<ref>{{ref-web|url= http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barcelona-empezara-octubre-reordenar-red-autobus-con-cinco-lineas-1823701|títol= Barcelona revoluciona el bus|consulta= 27 de novembre de 2012|cognom= Márquez Daniel|nom= Carlos|data= 24 de maig de 2012|editor= [[El Periódico de Catalunya]]|lloc= [[Barcelona]]}}</ref> També està prevista la construcció d'un nou cinturó de ronda per millorar les comunicacions de l'àrea metropolitana.
Línia 813:
Fitxer:PRBB BCN.JPG|[[Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona|Parc de Recerca Biomèdica]] (2006), de [[Manuel Brullet i Tenas|Manuel Brullet]] i [[Albert de Pineda i Álvarez|Albert de Pineda]].
Fitxer:Habitat Sky.jpg|Hotel [[Habitat Sky]] (2004-2007), de [[Dominique Perrault]].
Fitxer:Can Framis BCN.JPG|
Fitxer:Ito Suites Avenue.jpg|Edifici Suites Avenue (2009), de [[Toyo Ito|Toyoo Itō]].
Fitxer:Edifici Blau.JPG|Edifici Blau (2009), d'[[Antoni de Moragas i Spà|Antoni de Moragas]], [[Eva Mercader Oliver]] i [[Susanna Itarte Rubió]].
Línia 825:
== Vegeu també ==
[[Fitxer:Premio Ayunt.JPG|miniatura|Placa al guanyador del [[Concurs anual d'edificis artístics]] de l'any 1903, edifici de [[La Caixa]] de la [[
* [[Art de Catalunya]]
* [[Història de Barcelona]]
Línia 913:
* {{ref-llibre| cognom = Villoro| nom = Joan| cognom2 = Riudor| nom2 = Lluís|enllaçautor2= Lluís Riudor| títol = Guia dels espais verds de Barcelona. Aproximació històrica| any = 1984| editorial =La Gaia Ciència| lloc = Barcelona | isbn = 84-7080-207-0}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
|