Revisió del 00:01, 18 nov 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.521 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 23:04, 23 des 2020 modifica desfés Joan Gené (discussió \| contribucions) Autopatrullats 29.677 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 70: Els [[francs]], poble [[germànics\|germànic]] amb diverses tribus, començaren a efectuar incursions de saqueig i pillatge a l'interior de l'[[Imperi Romà d'Occident]] ja durant el segle III. El general [[Aeci]] (s. IV) els derrotà i fins i tot algunes tribus s'incorporaren com a tropes mercenàries a l'[[exèrcit romà]]. Cap al segle V se'ls permet establir-se com a ''[[foederati]]'' en una regió fronterera a la [[Gàl·lia Belga]] limitada pels rius [[Escalda]], [[Mosa]], [[Mosel·la]] i [[Rin]].<ref name="Gibbon">{{ref-llibre\|cognom= Gibbon \|nom= Edward\|enllaçautor= Edward Gibbon\|títol= The history of the decline and fall of the Roman empire \|url= http://books.google.cat/books?id=Hy8OAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false \|editorial= \|lloc= \|pàgines= pàg. 589 \|isbn= \|ref=}}</ref> Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident\|caiguda de l'~~imperi~~Imperi Romà]], [[Clodoveu I]], fill de [[Khilderic I]] i nét de [[Meroveu]], tots reis dels francs, fou escollit rei dels francs, el primer que presentava una certa unificació de les tribus, i engrandí substancialment els dominis mitjançant l'ús de l'estratègia militar i un ferri control intern (executant ràpidament qualsevol que s'oposés al seu poder). Durant el seu regnat els francs s'estendrien cap al sud dominant [[Nèustria]], [[Aquitània]] i la [[Gascunya]] fixant la frontera sud amb el [[Regne visigòtic de Toledo]], amb el que mantingué durant dècades disputes sobre el territori gascó i fou derrotat a la [[Batalla de Vouillé]] el [[507]];<ref>{{ref-llibre\|cognom=Wolfram \|nom=Herwig \|títol=History of the Goths \|url=http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false \|llengua=anglès\|editorial=University of California Press \|data=1990 \|pàgines=243 \|isbn=0520069838}}</ref> A l'oest s'establí la frontera amb el [[Regne de Borgonya]], finalment col·lapsat al {{segle\|VI}} i incorporat sota domini franc. I al nord amb els territoris de [[turingis]], [[frisons]], [[saxons]], [[alamans]] i [[eslaus]]. Amb Clodoveu s'afermà la [[dinastia merovíngia]] que pervisqué fins a l'adveniment de la [[dinastia carolíngia]] quan es deposà el darrer dels “[[reis mandrosos]]”. També fou en època de Clodoveu quan els francs es convertiren al [[catolicisme]]. La invasió àrab del [[Regne visigòtic de Toledo]] i la posterior invasió de les Gàl·lies seria frenada per [[Carles Martell]] a la [[batalla de Tours]] (732). [[Pipí I el Breu]], que fou [[majordom de palau]] i dominava [[Austràsia]], [[Nèustria]] i [[Regne de Borgonya\|Borgonya]] posà fi al domini merovingi i establí el domini carolingi que acompanyat de conquestes culminarien els seus descendents amb l'establiment de l'[[Imperi Carolingi]]. Pocs anys més tard, [[Carlemany]] fou investit emperador a [[Aquisgrà]] pel mateix papa, i dirigí esforços militars francs cap al sud conquerint en nom de la cristiandat els territoris de la [[Septimània]], però no va reeixir en la intenció de fer fora els àrabs de la [[península Ibèrica]], i s'hagueren de conformar a establir una sèrie de [[comtat (edat mitjana)\|comtats]], dels quals, a partir del {{segle\|X}}, només controlaven [[comtats catalans\|els més orientals]].

Regne Franc: diferència entre les revisions