Llengües austroasiàtiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais repetits |
||
Línia 6:
Tradicionalment, es va considerar que les llengües mon-khmer i les munda no estaven relacionades, però, més tard, l’evidència que si ho estaven gràcies a la classificació tipològica, va portar a considerar la família austroasiàtica pròpiament dita formada per dues subfamílies; les munda i les mon-khmer.
Així, llavors, dins del grup austroasiàtic, es troben els grups mon-khmer i les llengües munda. Va ser David Crystal (1987) qui, més tard, va incloure les llengües nicobareses a la família austroasiàtica, encara que altres lingüistes com Moreno Cabrera (1990), Diffloth i Zide (1992) les consideren un subgrup dins de la família mon-khmer, i amb freqüència també se les ha considerat llengües aïllades. ''Ethnologue'' (2004) segueix aquest últim esquema classificatori, on identifica 168 llengües austroasiàtiques, 147 de les quals les classifica com mon-khmer i 21 com llengües munda.
Gérard Diffloth (2005) proposà un grup dins de la família austroasiàtica a més de les mon-khmer i les munda: les llengües khasi-khmúiques, en la qual es troben els subgrups khmúic, pakànic, palaúngic i khàsic.
Línia 94:
-Les arrels típiques de l’austroasiàtic exigeixen com a mínim una consonant final que exclou les aproximants. Algunes llengües suavitzen aquesta norma i perden la glotal final /ʔ/, deixant síl·labes obertes a final de paraula.
-Morfològicament és freqüent l’infix nominalitzador
-En les dues branques, encara que més desenvolupat a les munda, trobem una classe lèxica bàsica d'“expressius” que funcionen com adverbis sense força predicativa; es tracta de paraules creades amb una base icònica que tracta d’evocar algun tipus de sensació.
| |||