Esteban Jordán: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 5:
Va estar casat amb Felicia González Berruguete, neboda de l'escultor [[Alonso Berruguete]]. La seva segona dona, María Becerra, es creu que era familiar de l'escultor [[Gaspar Becerra]]. Se sospita que va treballar al [[retaule Major de la catedral d'Astorga]], amb Gaspar Becerra. El seu art representa l'aquietat [[manierisme]], que correspon al període post-tridentí. La primera intervenció documentada de Jordán és al [[retaule]] major de l'església de Santa Eulalia de [[Paredes de Nava]] (1556). Allà treballa amb el seu cunyat Inocencio Berruguete, a qui correspon només l'''Asunció''. Al ''Retaule del Calvari'', de l'església del Monestir de Santa María Magdalena de [[Medina del Campo]], contractat el 1571, s'observen trets de l'escultor [[Juan de Juni]], que no són estranys a l'art de Jordán. El seu estil apareix ja reeixit al retaule major de l'església de la Magdalena de Valladolid (1571), cuya traça arquitectònica és del més pur [[classicisme]]. Les parelles d'apòstols del cos inferior estan inspirades en l'obra ''Escola d'Atenes'' de [[Raffaello Sanzio]]. Per a la mateixa església va concertar el sepulcre de Pedro de la Gasca, que va ser virrei del [[Perú]] i [[bisbe]].
D'aquesta mateixa època serà el retaule del [[Crist]], del Santuari Nacional de la Gran Promesa. La imatge de Crist s'identifica amb l'ideal dels seguidors de [[Miquel Àngel]], pel perfecte estudi de l'anatomia. El 1577 té l'encàrrec de fer els [[relleu (escultura)|relleu]]s i [[estàtua|estàtues]] del rerecor de la [[catedral de Lleó]]. D'un sol cos és el retaule major de l'església de Sancti Spiritus, de Valladolid. Al costat del Calvari es troba de genolls la figura del comitent, Juan de Ortega.
El 1573 havia subministrat Becerra la traça del retaule major de l'església de Sta. María, a [[Medina de Rioseco]], encarregant-se [[Juan de Juni|Juni]] de l'execució. Però en morir aquest l'església va trucar a Becerra perquè l'esculpís. A aquest correspon tot menys les escultures de Sant Pere i Sant Pau (fetes per Juni) i el Calvari. La pintura va ser realitzada per Pedro de Oña, amb només dos cossos, assoleix fins a les voltes. La manera escurialense s'imposava. Però malgrat això hi ha una recrudescència de la tasca ornamental. Les motllures són de fort ressalt. L'estatuària, i singularment l'Asunció, mostren immediata dependència dels models d'[[Astorga]]. Així mateix els relleus de forma ovalada de l'àtic pregonen la seva descendència del retaule de les Descalces Reials de [[Madrid]], fet per Becerra. El 1590 es va començar el retaule major de l'església de Santa María, d'[[Alaejos]] (Valladolid), que és rèplica del de Medina de Rioseco, però superant la seva qualitat. S'adverteix un creixent canvi cap a el barroc, sobretot apreciable al pronunciat dels relleus, que són gairebé escenes exemptes. La [[pintura]] va ser feta el 1604 per Francisco Martínez.
| |||